"La desigualtat es pot menjar el sistema"

Fa un any, Aitor Zabalgogeazkoa (Bilbao, 1964) va deixar la coordinació d'emergències de Metges sense Fronteres (MSF) i se'n va anar a l'atur, com tothom, perquè de tant en tant s'ha de parar. Encara que tampoc va parar gaire: va estar en un projecte documental amb directors de renom del qual, segur, sentirem parlar. Ara torna per substituir al capdavant de l'organització humanitària Rafael Vilasanjuan.

--Un periodista succeeix un altre periodista. ¿Per què tant periodista en una organització de metges?

--MSF va néixer de l'aliança entre un metge i un periodista. I és natural, perquè el nostre objectiu no és no- més anar als llocs a ajudar: també pretenem posar a sobre de la taula els temes clau i denunciar-los.

--Coneix el poder dels mitjans de comunicació. ¿Què els demanaria?

--Que es desmarquin dels interessos del mercat i vegin els problemes dels milions de persones a les quals els falta el bàsic, gent que importa poc als mercats perquè no produeix, perquè no té valor afegit. Els mitjans sí que se n'haurien de preocupar. Nosaltres intentem que ho facin, però no sempre ho aconseguim.

--Encara que no porti bata blanca, ¿em faria un diagnòstic del món?

--És molt difícil dir cap a on anem. El que és clar és que vivim una fase d'acarnissament d'un suposat xoc de civilitzacions, amb molts fans a banda i banda. I gent al mig que ho està pagant.

--¿Amb quin xarop ens curarem?

--Amb solidaritat, simpatia i una mica de fúria davant del dolor. I amb cooperació en lloc de confrontació.

--¿Què ha de tenir un metge sense fronteres

--Passió per la gent i per una feina en què l'única paga que reps és l'agraï- ment d'uns quants.

--¿I cuirassa?

--Es fa amb el temps, amb l'ajuda dels companys i els pacients, i amb una miqueta d'humor negre.

--Al tornar de les missions, ¿el metge necessita metges?

--Sí. Tenim un psicòleg, però hem de treballar més per reintegrar els que tornen. La nostra força està en el grup: l'equip que treballa en el terreny es converteix en un psicòleg col.lectiu. Tot i així, al tornar a casa, costa parlar del que s'ha viscut.

--Deu haver sentit allò de "vés a saber on van a parar els diners". ¿Què contestaria?

--Presumim de ser una de les oe- nagés més transparents. Puc assegurar que som tan raonablement estrictes com es pot ser amb l'ús dels diners que tenim.

--¿I als que diuen que ells ja compleixen pagant impostos?

--Que una cosa són les relacions del seu Govern amb altres governs, i una altra la iniciativa social de posar-se al costat dels que pateixen.

--¿MSF és un pegat que tapa negligències i ajuda a perpetuar-les?

--Hi ha oenagés que, amb tota la bona fe, ho estan fent. Crec que no se'ns pot atribuir a les que, a l'acció, hi sumem la denúncia.

--¿Com es porten amb els governs de les zones on treballen?

--Malament. Som incòmodes per a ells: si som allà és perquè no estan fent la feina. Encara que amb uns governs ens va pitjor que amb altres: alguns són compassius amb la seva gent i ens obren portes, però altres no ho són en absolut. Angola és un exemple: tot i els diners del petroli, no fan res pel poble.

--¿Quins països el preocupen més?

--Conflictes oblidats, com els del Sudan i el Congo, i altres que estan emergint, com el de Sri Lanka.

--¿Estem pitjor que el 1971, quan es va fundar MSF?

--Algunes situacions han millorat, però això de l'Àfrica no sé com qualificar-ho... És al fons del vàter. Cada vegada que hi torno em cau l'ànima als peus. Sempre tens l'esperança que les coses milloraran una miqueta, però allà no deixen d'empitjorar.

--¿On és el problema?

--Les sagnies de l'Àfrica són la falta de responsabilitat dels governs amb la seva gent i la falta de respecte pels civils de les faccions en lluita.

--Han treballat a Espanya.

--Són actuacions concretes, sobretot amb immigrants. El nostre sistema pot assumir situacions d'exclusió, o ho hauria de fer.

--Però no podem abaixar la guàrdia.

--Ningú. Aquí hi ha molts pobres. I encara més ara, amb l'arribada de tanta gent. Si abaixem la guàrdia ens exposem que les desigualtats socials es mengin el sistema.

--¿Què li sembla la reacció dels països rics davant la immigració?

--Egoista i poc intel.ligent. Els nostres pares van emigrar, i Occident té responsabilitat en la pobresa. I podem compartir molt amb els que vénen sense perdre estatus.

Notícies relacionades

Un gest imprudent

Quan les dones treuen la millor nota

--Amb el que ha vist, els d'aquí li devem semblar uns ploramiques...

--No tant. Però es pot aprendre a viure amb menys però més bé. S'aprèn molt allà fora.