Un fals dilema

Benet XVIha reactivat la polèmica sobre la compatibilitat entre les visions creacionista i evolucionista del món. El tema ve de lluny. Al segle XIX,Charles Darwinva defensar la teoria de l'aparició per evolució de les espècies. N'hi va haver, comHäckel,que van aprofitar l'evolucionisme per afirmar que Déu ja no era el creador i que per tant no existia. D'altra banda, es va desenvolupar l'anomenat cientisme (que parteix de la base que només existeix allò experimentable). La dura reacció religiosa va considerar l'evolucionisme com a contrari a la Bíblia, entesa literalment (creació directa de Déu de cada espècie, especialment de l'home). Als Estats Units dels anys 20 del segle passat, 37 estats van decidir prohibir l'ensenyament de l'evolucionisme a les escoles. El 1925, a Tennessee, l'anomenatjudici del micova condemnar el mestreJ.T. Scopes.

La polèmica va durar fins als anys 40 del segle XX. A poc a poc els científics van anar superant el cientisme (en tant que no contradicció entre l'evolució i l'ateïsme). El cristianisme es va allunyar de la lectura literal de la Bíblia. L'exegesi actual incorpora la crítica històrica i literària. La Bíblia no conté cap afirmació científica. Els autors bíblics fan afirmacions religioses, encara que facin descripcions del món i de la creació propis de la cultura en aquell moment. Només els temes religiosos formen part de la revelació. Que Déu és creador vol dir que tot ha sortit de les mans de Déu (de la manera que sigui), que l'univers és contingent i que Déu es preocupa de tot allò que existeix. Des de fa més de 40 anys en totes les Facultats de Teologia i en altres nivells d'ensenyament i de catequesi catòlica es considera --i s'ensenya d'aquesta manera-- l'evolucionisme en tant que l'explicació més plausible de l'origen del món, explicació compatible amb l'afirmació d'un Déu creador. Això és un fet.

ARA bé, hi ha qüestions que mereixen més explicacions. Primer: si bé entre els científics no es posa en dubte el fet de l'evolució, hi ha hagut i hi ha grans discussions sobre el mecanisme o les causes de l'evolució: selecció natural (Darwin), adaptació al medi (Lamarck); canvis mínims o per salts... Segon: els punts especialment crítics en el procés evolutiu són l'inici (Big Bang?), l'aparició de la vida i, especialment, de la vida intel.ligent. Com s'ha passat d'un nivell a l'altre? Tercer: el procés evolutiu es mou exclusivament per mecanismes casuals o cecs, o bé hi ha algun tipus de tendència finalista o unafletxaque impulsa endavant i cap amunt? Hi ha científics reconeguts que afirmen que la pura casualitat no explicaria que entre milions de possibilitats l'evolució s'hagués pogut sortir amb la seva. Altres científics, però, neguen que hi hagi cap indici de finalisme en el procés evolutiu. És un tema discutit i discutible.

Una cosa ben diferent a tot el que hem dit fins ara sobre l'evolució científica és que els cristians creguin que Déu està present i que actua en tot i en tot temps, i també en tot el procés evolutiu. La Bíblia ens presenta el Déu en qui "ens movem i som" alhora transcendent i immanent, en l'inici i en la vida de totes les coses.Agustídirà que és qui està més enllà de tot i el més íntim del més íntim meu. Si hi ha evolució, és el Déu de i en l'evolució. Però aquesta manera de pensar no es podrà ni provar ni negar per part de la ciència. Entre el creacionisme i l'evolucionisme no hi ha contradicció; són dos nivells de veure la realitat que no s'exclouen entre si, però que es poden complementar. Pel cristià no hi pot haver contradicció entre ciència i fe perquè les dues coses són obra del mateix Déu.

Una posició ben diferent és la que mantenen alguns moviments nord- americans. L'anomenada Terra Jove és una associació antievolucionista, protestant conservadora, que creu que té arguments estrictament científics a favor de la creació com a teoria alternativa a l'evolució. Encapçalen el creacionisme científic l'enginyer hidràulicH.M. Morrisi el bioquímicD. Gish, fundadors l'any 1970 de l'Institut per a la Recerca de la Creació (ICR) de San Diego. Els membres d'aquesta associació fan campanyes per implantar a les escoles una assignatura creacionista oposada a l'evolucionisme. Aquest "creacionisme científic" no és res més que una

darrera trinxera amb l'objectiu de defensar la lectura literal de la Bíblia, avui insostenible.

Notícies relacionades

Una sirena encallada al Congrés

Revisar el temps escolar

LA TEORIA del Disseny intel.ligent (DI) del Centre per a la Renovació de la Ciència i la Cultura a Seattle és una altra via.M.J. Behe, bioquímic de Pennsilvània i altres científics argumenten que els processos naturals no es poden explicar en termes evolutius; creuen que cal introduir la figura d'un dissenyador intel.ligent (Déu?). Es podria admetre que en l'evolució hi ha un disseny intel.ligent, com si hi hagués una direcció de l'evolució (sense contradir la teoria evolucionista) o bé que es pensés a Déu present i actuant en l'evolució (no com una conclusió científica, sinó religiosa).

La realitat és complexa i té diferents nivells, diferents complementaris: el nivell experimental científic; el de la reflexió filosòfica; i un tercer de visió religiosa del món i de la vida. Són plans diferents, que s'acosten a la mateixa realitat des de punts de vista diferents, que es complementen. No s'haurien de veure mai com a excloents.