tour de por

Un passeig entre fantasmes per Barcelona

Ruta sinistra per a Halloween: prepareu-vos per lidiar amb bruixots, ànimes en pena i éssers d’ultratomba. No és el Congrés dels Diputats, són carrers encantats

Un passeig entre fantasmes per Barcelona

JOAN CORTADELLAS

Als febles d’esperit els aconsello que s’ho pensin dues vegades: encara estan a temps de deixar de llegir. Als que decideixin participar en aquest trajecte macabre, els he d’advertir: no serà una processó agradable. En vigílies del Dia de Morts, aquest guia contrafet us descobrirà, llum d’oli en mà, les travessies més inquietants de la Barcelona oculta. Prepareu-vos per lidiar amb bruixots, exorcistes, assassins, ànimes en pena i éssers d’ultratomba... No parlo del Congrés dels Diputats, això és un ‘tour’ sinistre per alguns dels carrers més misteriosos de la ciutat.

1. La llegenda del pont 

Calavera de carrer Al carrer del Bisbe, vigilat per un exèrcit de gàrgoles macabres, descansa un crani travessat per una daga que ha suscitat incomptables llegendes. S’ha d’aixecar la vista, ja que es troba a la part inferior del Pont del Bisbe, observant amb les seves conques buides els passejants. Ningú sap per què l’arquitecte Joan Rubió el va posar allà. Doctes ocultistes asseguren que la calavera és humana i que el dia que algú li extregui la daga, la ciutat de Barcelona se sumirà en el caos. D’altres diuen que si passes per sota del pont caminant d’esquena i sense deixar de mirar el crani, se’t concedirà un desig. Els més pessimistes juren que amb només mirar-lo et caurà una maledicció de què només podràs deslliurar-te fregant la closca d’una tortuga màgica que hi ha a la bústia modernista de la Casa de l’Ardiaca. Que complicat tot.


2. La Casa de l’Alquimista

Horror al CallDiuen que el Call està solcat per una xarxa secreta de túnels construïda pels jueus. Diuen... Som en un laberint ple de màgia que té a l’Arc de Sant Ramon del Call una de les seves travessies més esborronadores. Al número 8 està la Casa de l’Alquimista. Explica la llegenda que un cristià ofès li va demanar a l’alquimista que allà vivia un verí per matar la seva examant, una noia jueva. L’alquimista li va aconseguir una flor enverinada ¡sense saber que la víctima era la seva pròpia filla! El bruixot, embogit per la culpa, va maleir la casa perquè ningú hi pogués viure en pau. Algunes nits, els laments de la seva filla recorren el carrer com una esgarrifança. 


3. Malson a Estruc St.

El carrer dels horrors El Port Aventura de l’ocultisme barceloní. Explica l’escriptor Xavier Theros que a Estruc es va produir un dels assassinats més estremidors de la Barcelona de principis del XX: un dement anomenat El Cigarrito va decapitar un matrimoni i la seva filla, i va estar convivint amb els cadàvers fins que la fetor el va delatar i va decidir suïcidar-se deixant-se anar una destralada a la cara. En aquest carrer hi ha símbols maçònics a les plaques dels números i moltes vibracions del passat, ja que la seva història està lligada a estranys crims de sang i a la pedra escurçonera, un remei contra les mossegades de serp. Al segle XV aquí va viure l’astròleg jueu Astruc Sacanera; de fet, en els dos extrems de la travessia hi ha dos murals cabalístics erigits en el seu honor. Fas una ouija en aquest carrer i els fantasmes han de demanar tanda.


4. Entrevista amb la vampira

L’ombra de l’Enriqueta   

La vampira del Raval, Enriqueta Martí, és un Hannibal Lecter ‘nostrat’ de la qual s’han escrit cubs de tinta. Mai sabrem què va ocórrer realment amb la segrestadora i assassina de nens (els eviscerava per fabricar ungüents) ni quines van ser les seves connexions amb l’alta societat (se la va acusar de prostituir menors), però l’incontestable és que va ser detinguda a la seva residència del carrer de Ponent, ara Joaquín Costa, un esfereïdor entresol on van trobar ossos i restes de nens; pots amb sang, greix i altres fluids; i un sospitós saló amb mobles caríssims que no encaixava entre tanta misèria. Diuen que l’Enriqueta continua sortint i entrant del número 29 de Ponent, mentre arrossega un sac.  


5. Exorcismes a la Ribera

L’altre pare Karras Jacint Verdaguer no només va ser un gran poeta, també va exercir de mossèn Karras i se les va veure amb Beelzebub. Era freqüent veure’l a la Casa de l’Oració, en el número 7 de l’ombrívol carrer de Mirallers. Es tractava d’un espai on mossèn Joaquim Pinyol s’esforçava molt a desposseir les víctimes del Caigut, moltes vegades amb la inestimable ajuda de l’autor de ‘L’Atlàntida’, que va prendre notes de les aterridores sessions que allà es van esdevenir. Per cert, Enric Casasses va recopilar aquests escrits al llibre ‘Dimonis’ (Verdaguer Edicions). De matinada, al carrer buit reverberen els crits, laments i vomitades d’aquells exorcismes vuitcentistes: «Jacint, ¿has vist el que ha fet la fastigosa de la teva filla?». 


6. Classes sobrenaturals

Escola de bruixots

L’estret carrer de la Neu de Sant Cugat, batejat amb un nom tan curiós perquè en altres temps s’hi venia neu per conservar aliments, va ser una via entregada a l’ocultisme. A la Barcelona de finals del XIX abundaven els bruixots, i a la Neu de Sant Cugat es trobava una escola de bruixeria de gran prestigi, amb una lúgubre rectora que faria que Gandalf s’orinés a sobre. La propietària d’aquest grotesc institut de bruixeria es deia La Seca, per la seva impactant primesa, i les males llengües asseguraven que era carn i ungla amb el Dimoni. Sí, La Seca era un ésser abjecte i repugnant, però de les seves classes van sortir els millors bruixots de l’època. Harry Potter no hauria aguantat ni una setmana.


7. ‘Botellons’ sobrenaturals 

Esperits ferrers  

Els espectres d’un ferrer i el seu aprenent tenen per costum fer unes bones passejades nocturnes pel carrer del Portal Nou i voltants. Pel que sembla, anys enrere, el ferrer li va travessar el pit al seu alumne amb un ferro candent perquè creia que volia robar-li. Quan el ferrer va voler fugir, presa de la bogeria, va topar amb un fantasma amb una taca vermellosa al tòrax: el terror va paralitzar el cor de l’assassí, i ara botxí i víctima floten sobre les llambordes de Portal Nou, alienes a l’estupor dels molts veïns que asseguren haver-los vist a altes hores de la matinada de ‘botellon’ sobrenatural. 

Notícies relacionades

8. Guisats de carn humana

Hotel Transilvania Al decadent carrer de la Flor del Lliri hi havia un cèlebre hostal amb un menú degustació ‘real food’ que incloïa guisats de carn humana. ¿D’on treien la mercaderia? La llegenda urbana explica que l’hostal comptava amb un llit diabòlic que, accionat per un ressort, es doblegava per la meitat i atrapava el dissortat viatger, que era degudament passat a ganivet. Però en aquesta casa tot s’aprofitava i dels cadàvers sortien unes mandonguilles que estaven... de mort. Encara s’aprecien restes de l’hostal al carrer. Si els mires fixament, veuràs les cares compungides de les víctimes que van acabar flotant a l’olla. Sí a la cuina de proximitat. Sí al quilòmetre zero.