Els Pirates reten homenatge a Joan Brossa

¿Què podeu fer avui, 26 de desembre, a Barcelona?

‘La setena porta’ utilitza els elements habituals del poeta

¿Què podeu fer avui, 26 de desembre, a Barcelona?

DAVID RUANO

El poeta Joan Brossa va ser un dels grans mestres del teatre de l’absurd i del neosurrealisme, i la seva obra no deixa de ser revisada al ser plenament contemporània. La companyia Els Pirates, que celebra aquests dies el vintè aniversari, ha pensat a rendir-li homenatge amb la seva nova obra, La setena porta, una sàtira laboral inspirada en alguns dels seus treballs amb què inaugura el nou Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, on es representarà fins al 9 de gener. Laura Aubert (també actriu) s’ha encarregat de la dramatúrgia, mentre que Adrià Aubert és el responsable de la direcció. Completen el repartiment Cinta Moreno, Manar Taljo (Alhayat o la suma dels dies) i Francesc Marginet.

L’acció transcorre en una oficina dels anys 70 o 80 presidida per les tres taules de les secretàries, amb les seves corresponents màquines d’escriure, els telèfons i les papereres. A l’esquerra hi ha tres portes laterals i els respectius penjadors, mentre que a la dreta es troba el despatx del cap, amb una llum verda que s’encén quan la gent pot entrar, al costat de dues butaques i una tauleta a tall de sala d’espera. Al fons, veiem una gran cortina i l’ascensor i, al centre, un moble amb aigua, una gerra i una ràdio.

Joan Brossa a l’oficina

Una de les característiques de Brossa era el seu amor pel fregolisme, el transformisme i, així, els quatre intèrprets es desdoblen en una infinitat de personatges fins al punt que ens agradaria fer un Pel davant i pel darrera i veure les seves evolucions i ràpids canvis de vestuari i aspecte darrere del decorat. Un altre dels seus elements habituals era l’‘striptease’, i també té el seu paper en aquest muntatge, el masculí és divertit però el femení no resulta gens lúdic i és, més aviat, humiliant. També, en determinats moments, s’interromp l’acció amb un cartell com a pausa per fer petites reflexions o demanar silenci als espectadors.

Les primeres a aparèixer són tres netejadores que s’encarreguen de posar en ordre tota l’oficina abans que arribin els empleats. Un porter addicte als caramels s’encarrega de comprovar poc després que tot està a punt. A continuació arriben les tres secretàries, totes amb un look bastant antic i una actitud molt submisa. Estan il·lusionades perquè avui és el gran dia, esperen rebre un regal sorpresa per part de l’empresa.

Personatges i moments sorprenents

Mentrestant van passant per allà tota mena de personatges: dues senyores que divaguen sobre la cultura catalana, un religiós vestit de vermell cridaner amb un enorme barret i una escala plegable que sembla sortit d’una pel·lícula de Fellini, individus amb americana i corbata o un militar. El missatge comença a prendre forma després de la conversa entre una rossa amb boina groga i un paio amb ulleres, als quals s’unirà un tercer personatge. Entre ells discutiran sobre el poder de l’empresari. Hi ha qui defensa que és un corrupte però, d’altra banda, es valora que dona feinal a molta gent.

El muntatge té moments inesperats, com la descriptiva explicació dels genitals masculins, els sinònims de la paraula penis, el dinar laboral entre tàpers al ritme del Livin’ Thing de l’Electric Light Orchestra, la interpretació de Paris... Paris que va popularitzar Josephine Baker, una coreografia o una cançó tirolesa. El tram final és el més reivindicatiu, on es mostren els abusos dels poderosos i els empleats han de decidir quin camí pensen seguir.

Una comèdia amarga

Arrenca com una comèdia per anar congelant-te progressivament el somriure i derivar en un drama que aconsegueix indignar davant la injustícia. Malgrat la ironia inicial, el que queda és un pòsit amarg, trist, desesperançat. Una obra diferent que sembla compondre’s de petites escenes lleugerament embastades i que utilitza múltiples recursos perquè no intueixis el que ve a continuació. Potser a Brossa no li hauria sorprès, ell feia més o menys el mateix, però segur que li hauria agradat obrir la setena porta per descobrir aquest muntatge.

‘La setena porta’

¿On?  Centre de les Arts Lliures de la Fundació Brossa (Flassaders, 40).

¿Quan?  de dimecres a diumenge a diferents hores fins al 9 de gener.

Preu:  de 10,50 a 21 euros.

Més informació:  Centre de les Arts Lliures.

Notícies relacionades