¿Què podeu fer avui, 29 d’octubre, a Barcelona?

El gènere del cabaret és un dels més populars que existeixen, tot i que és poc habitual veure’l als escenaris, i on la transgressió sigui millor acceptada. Un dels seus màxims experts al nostre país és el prestigiós coreògraf de dansa i ballarí Roberto G. Alonso (Laberint Striptease, Cabaret 13) que ara afronta un repte més, dirigir un grup de nois d’uns vint anys tot just graduats que han format la companyia Puro_Trámite i portar-los al seu terreny mentre mantenia la frescor de la seva joventut i els problemes que a ells els interessen. El resultat, molt interessant i esclaridor, pot veure’s al Teatre Eòlia fins al 14 de novembre sota el títol d’Agárrate!

L’obra, que combina amb naturalitat el castellà i el català, transcorre en un espai ple de cadires que emulen a la pel·lícula Cabaret, un piano al fons a l’esquerra i, a la dreta, un racó perquè els actors canviïn de vestuari. L’inici ja sorprèn quan sentim uns gemecs en la foscor mentre es va fent la llum i els observem en diferents postures sexuals. Es tracta de sis noies, un noi i un personatge misteriós (un altre jove) embolicat en un plàstic negre, vestits amb peces de llenceria.

Les dones, els nus i les tasques

Cada un d’ells es presenta, ens expliquen qui són i com són per passar a interpretar la primera cançó, el clàssic Soy lo prohibido, amb Endika Bengoetxea al piano, després del qual s’inicien les seves reflexions. La primera gira entorn de la tirania que pateix la dona pel seu aspecte físic, agreujada últimament pels comentaris despectius que sorgeixen a les xarxes socials. A continuació, estenen la cortina negra i alguns d’ells es treuen la roba per denunciar els nus en l’art. La seva opinió és que sempre han sigut creats des d’una cultura masclista per al plaer de l’home.

Després d’un breu monòleg amb múltiples referències al cine arriba el següent tema, les tasques domèstiques, representat amb la irònica Som les dones de casa de Guillermina Motta, que interpreten amb un davantal i un plomall i amb la qual es riuen del que s’associa amb les tasques femenines. També aprofiten per recitar algunes frases antifeministes de famoses com Carmen Cervera. El següent tema és un pasdoble amb música... de flauta (Núria Masip). L’accent andalús i la ‘peineta’ són indispensables i comenten, amb sarcasme, l’alegria d’una dona quan el seu marit la porta a l’hipermercat.

De la histèria al tango

La histèria i el plaer sexual ocupen el següent bloc mentre la violinista Mel·lina Illa remarca el discurs amb breus frases musicals de temes coneguts que reforcen la intenció. L’heterosexualitat patriarcal i les agressions sexuals són objecte de la seva atenció mentre ballen compulsivament i denuncien les injustícies de determinades resolucions judicials incomprensibles. La violació és abordada des del punt de la fantasia fins al de la realitat mentre en una petita pantalla veiem fragments de pel·lícules al·lusives.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Novament es burlen de l’establert amb la cançó d’Ella Baila Sola, Yo de mayor quiero ser mujer florero mentre executen un ball amb les cadires que sembla extret de la pel·lícula de Liza Minnelli. La identitat de gènere és el següent tema que mostren amb una altra cançó acompanyada d’un ‘striptease’ que culmina amb una imatge sorprenent d’un noi i una noia que pretén confondre els sexes (Ariane Millet i Lluís Ruiz). El poema Mi libertad serveix de preàmbul al Libertango d’Astor Piazzola que va popularitzar Grace Jones amb el títol I’ve seen that face before i els joves ens mostren la seva habilitat també en aquest estil de ball.

Un tancament reivindicatiu

Com a colofó, tots en grup (completen la companyia Mireia Ferré, Mercedes Fernández i Natàlia Salamó), interpreten el reivindicatiu tema central Agárrate!, de Gloria Trevi, entre els aplaudiments del públic. És un espectacle amb moments divertits però en el qual predomina la reflexió, la crítica, la denúncia, que parla de les insostenibles situacions que suporten les dones, no en va són majoria en la companyia, i posen en relleu el seu punt de vista sobre les diferents sexualitats que existeixen i la llibertat per practicar-les. Un text contundent i molt sincer amb uns joves que es despullen per fora i per dins per mostrar els seus sentiments més profunds, la seva indignació per les injustícies i les seves reivindicacions. Els futurs espectadors ja poden agafar-se a les cadires perquè, com deia Bette Davis a Tot sobre Eva: «Cordeu-vos els cinturons. Aquesta serà una nit mogudeta».