El circ de la vida segons Toulouse-Lautrec

El pintor Henri Toulouse-Lautrec és un dels artistes més coneguts de finals del segle XIX i el que més va contribuir a mostrar els ambients nocturns parisencs amb els seus peculiars personatges, com artistes, burgesos o prostitutes, i els seus locals, com el Moulin Rouge o Le Chat Noir. Una altra de les seves passions va ser el circ, al qual també va dedicar part de la seva obra. Els dos temes estan reunits en una exposició, El món del circ i els personatges de Montmartre, dividida en sis apartats i que, després d’haver-se prorrogat uns dies més, pot veure’s al Reial Cercle Artístic només fins aquest diumenge dia 10.

A la primera sala ens rep un plafó informatiu en què s’explica breument la seva biografia i les característiques de la seva obra escrit per la comissària, Rosa Perales. Aquí es mostren gairebé una vintena de petits quadros, majoritàriament litografies, referents al món circense, com pallassos, ballarines, entrenadors, genets i amazones o trapezistes en diferents postures acrobàtiques i animals com cavalls (executant diferents passos), elefants, mones o ossos, gairebé sempre a la pista. Paral·lelament, al fons, es projecten imatges d’alguns dels seus quadros més coneguts.

Els cartells i els cabarets

El següent apartat, Portades de chansonniers, està dedicat a alguns dels seus treballs més populars, els cartells que va dissenyar per a artistes o teatres, pels quals va ser considerat el pare de la publicitat contemporània. També en va perfeccionar la tècnica litogràfica, seguint la seva impressió pas a pas. Se n’exhibeixen quatre exemples molt representatius, com el del poeta i cantant Aristide Bruant a l’Embassadeurs; el ‘Divan japonès’, de clara influència oriental, el de la seva amiga la ballarina Jane Avril al jardí de París, i la pallassa Cha-U-Kao al Moulin Rouge, una de les seves últimes models.

El tercer bloc està dedicat als retrats d’habituals dels cabarets a Montmartre, majoritàriament aquarel·les. Entre aquests es troben les dues germanes llegendàries, Elsa la Vienesa, la senyoreta Popo o el pallasso Footit. Són dibuixos que reflecteixen la vida bohèmia nocturna del barri amb ambients de falsa alegria, un estudi subjectiu de caràcters que mostra la diversitat de la natura humana amb enquadraments innovadors i una gran sensibilitat per pintar les dones, fossin de la condició que fossin, de burgeses a prostitutes.

Dones i la vida quotidiana

Precisament a elles està destinat el següent racó, amb diferents perfils i postures i, en general, dibuixat a llapis. Allà hi ha l’actriu belga Berthe Bady, l’anglesa de l’Star Le Havre o Lily Grènier, parella del seu col·lega i amic René Grenier, i amb qui va viure una temporada. La seva mirada sempre és curiosa i les fa posar adormides, ajagudes o assegudes, com volent esbrinar els secrets que amaguen.

Justo al costat hi veurem un calaix de sastre titulat Obres de diferents temàtiques. Es tracta d’escenes de carrer o d’interiors, personatges i ambients que penetren en la vida quotidiana parisenca com si fossin fotografies. Hi veurem els actors Lucien Guitry i Jeanne Garnier a Els amants, dues dones a la cafeteria, el senyor Bouglé amb gorra o ‘canotier’, ‘La pauvre pierreuse’, ‘La visita del metge’, ‘La malaltia’ i fins i tot un gall dindi.

El circ de la vida

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Per acabar baixem a la planta inferior, on es troba Circ i cavalls. La seva obra se centra en els artistes del Nouveau Cirque i els espectacles eqüestres del circ Fernando a Montmartre, amb el cap de pista Monsieur Loyal o el pallasso Chocolat, la vida del qual va ser recollida en una pel·lícula francesa del 2016 protagonitzada per l’intocable Omar Sy. Descriu el cavall de curses a Joquei, amb moviment, colors i energia, però també s’ocupa de les amazones, els ballets, un petit poni al costat d’un fox terrier, a través del cèrcol o les escenes entre bastidors.

Anotem un petit inconvenient, resulta bastant difícil llegir els títols de les obres, estan escrits en lletra molt petita i les estances són bastant fosques, els de vista cansada millor que hi vagin amb una petita lupa. Un pictòric passeig per l’obra de Toulouse-Lautrec farcida de fantasia, imaginació, somnis i una mirada molt personal. El circ de la vida vist per un poeta de la imatge únic i innovador.