Cine i bandes sonores en directe al CaixaForum

La setmana passada es va iniciar al CaixaForum un dels cicles estivals més esperats. Es tracta del Nits d’Estiu, que té lloc durant els mesos de juliol i agost. El dimecres 7 va començar la doble programació de poesia i concerts que ja vam repassar en un article, però avui ens centrarem en una altra de les seves propostes, la cinematogràfica, que oferirà projeccions molt interessants, a més de tres sessions molt especials en les quals podrem disfrutar del talent de diversos artistes posant música en directe a les pel·lícules, totes a l’Auditori del recinte.

Tres concerts de cine

Per començar, aquesta tarda tindrem una d’aquestes tres experiències úniques organitzades pel festival Retina. El convidat serà el músic i compositor Olivier Arsan, tot un mestre explorant en l’electrònica, que interpretarà davant els nostres ulls (i sentits) la banda sonora claustrofòbica, frenètica i asfixiant, de la pel·lícula per la qual va obtenir un Goya, El reino (19 h), del seu còmplice i amic Rodrigo Sorogoyen, mentre que també podrem veure a la pantalla aquest demolidor film. És un drama polític protagonitzat per Antonio de la Torre que encarna un alt càrrec autonòmic que viu envoltat de luxes, fruit de la corrupció, junt amb els seus companys de partit. Però les seves maniobres i les dels seus amics surten a la llum i es veu obligat a reaccionar. Mostra a la perfecció els mecanismes que utilitzen els poderosos per aconseguir diners i les seves pràctiques habituals. Igual com la seva sèrie Antidisturbios, algunes de les escenes estan rodades en pla seqüència i gairebé sempre amb càmera a l’espatlla, fet que hi aporta una gran intensitat.

La cantautora Joana Serrat (dia 28, 19.30 h) seguirà els seus passos i aportarà la seva música càlida, pròxima, universal i captivadora, amb arrels en la tradició folk nord-americana per il·lustrar amb el seu món de paisatges oberts i horitzons esperançadors, amb nostàlgia però sense tristesa, un film amb què connecta a la perfecció, Una història de debò, de David Lynch. És una road movie contemplativa que es pot interpretar com el títol més convencional d’aquest cineasta acostumat als laberints narratius. A partir d’un personatge real, narra la insòlita odissea d’un avi (Richard Farnsworth) que decideix viatjar a la seva màquina de tallar gespa al llarg de 500 quilòmetres per visitar el seu germà (Harry Dean Stanton), amb qui està barallat, després de descobrir que ha tingut un infart. Es va rodar de manera cronològica i l’irònic Lynch la va definir com la seva pel·lícula «més experimental» tot i que era de les poques que se seguia sense problemes de principi a final.

Tancant aquestes sessions excepcionals, el 25 d’agost (19.30 h), arribarà el músic i artista sonor José Venditti, que musicarà la cintaDear Werner (Walking on Cinema), una autèntica experiència visual i sonora que recrea el viatge que Werner Herzog va fer a peu entre Munic i París el 1974 en un acte de fe per evitar la mort de la seva mentora, Lotte Eisner. El 2020, un jove cineasta, Pablo Maqueda, fa el mateix camí seguint els passos d’Herzog com a homenatge cap a un dels millors autors del nostre temps. El projecte neix de la col·laboració entre el director i el músic per repassar la filmografia del realitzador alemany a través d’un viatge personal i intentar reflexionar sobre la soledat del cine i la pulsió de la creació. El mateix Pablo Maqueda presentarà el seu treball abans de la projecció.

Filles, netes i mares

Filles, netes i maresParal·lelament, tindrà lloc el cicle habitual Un estiu de pel·lícula, que inclou vuit llargmetratges que es projectaran al juliol i repetiran a l’agost, sempre a les 19 hores. El pròxim serà La hija de un ladrón (dijous 15 de juliol i 12 d’agost) que li va valer el Goya a la millor direcció novella a la realitzadora catalana Belen Funés i que va reunir la jove Greta Fernández amb el seu pare en la ficció i en la vida real, Eduard Fernández. És una noia que intenta tirar endavant treballant com a netejadora en l’extraradi de Barcelona i cuidant-se en solitari del seu nadó. Manté una tensa relació amb el seu progenitor, un expresidiari amb qui té molt mal rotllo, i vol obtenir la custòdia del seu germà petit perquè visqui amb ella. És un petit homenatge a la figura de les dones humils treballadores representades per la protagonista, molt realista i sense concessions. 

The farewell (19 de juliol i 16 d’agost) és un drama familiar en què una jove nord-americana, filla d’emigrants xinesos, viatja al país oriental per visitar la seva àvia ja que li queden uns mesos de vida. La seva família decideix amagar-li el seu veritable estat de salut, com és tradicional en la seva cultura, però la noia s’oposa provocant el conflicte. També té una temàtica femenina La dona de la muntanya (22 de juliol i 19 d’agost), un drama polític islandès amb elements d’intriga. Tracta d’una dona madura que és, en secret, una activista anònima que es dedica a fer caure les torres d’electricitat d’una empresa estrangera per motius ecològics. El seu pla consisteix a fer desistir les multinacionals que inverteixin en el seu país perquè ho veu com una manera d’envair-lo, però comprova com els mitjans de comunicació tergiversen el seu missatge. Quan rep la notícia que pot anar a buscar una nena ucraïnesa que va demanar en adopció anys enrere es replantejarà el seu objectiu.

Del Líban al Japó

El 26 de juliol i el 23 d’agost podrem veure el drama libanès Cafarnaúm, que transcorre en una ciutat on un nen denuncia els seus pares per haver-lo portat al món sense el seu permís. Aquesta circumstància provoca que recordi la seva vida amb ells, envoltats de misèria i la seva relació amb una jove emigrant etíop amb qui compartirà vivenda per poder cuidar-se del seu nadó mentre ella treballa. És una pel·lícula molt realista que destaca per la frescor i naturalitat dels nens i la capacitat del protagonista, un nano molt llest i espavilat, per fer front als problemes que ha d’anar afrontant. És un autèntic supervivent que desconfia de tothom (fa bé) i que té multitud de recursos.

La seguirà una apetitós film recomanat als gurmets, El cocinero de los últimos deseos (29 de juliol i 28 d’agost), un drama gastronòmic i històric japonès sobre un cuiner nipó amb un paladar excepcional que li permet recrear qualsevol plat que hagi provat anteriorment i es dedica a cuinar per a moribunds a càrrec de fortes sumes de diners. Un prestigiós i ancià xef xinès el contracta perquè intenti trobar les misterioses receptes elaborades als anys 30 per un col·lega nipó per al banquet més gran de la història. Per trobar-les haurà de bussejar en el passat del seu creador, la història del qual se’ns va mostrant paral·lelament, així que està plena de flashbacks sobre el passat. Està rodada amb molta elegància, mostrant cada plat amb delicadesa i amor, amb una fotografia preciosista i una banda sonora que contribueix a l’emoció.

Última oportunitat

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

A l’agost podran recuperar-se tres films ja programats fa uns dies. Señor (dia 2) és un drama romàntic i social indi sobre una viuda jove que treballa com a criada a Bombai a casa del fill d’un adinerat arquitecte. El noi ha hagut de cancel·lar en l’últim moment el seu casament concertat i es confessa a la serventa. Tots dos s’ajudaran amb els seus respectius problemes i la seva confiança mútua anirà creixent. Un film petit que es veu de bon grat i que sensibilitza sobre la situació de la gent més humil en aquest país.

També el tema social és present a Sorry, we missed you (dia 5), del veterà director britànic Ken Loach. Se centra en un home humil que accedeix a convertir-se en franquiciat per a una empresa de repartiment de paquets. Però abans ha de comprar-se una furgoneta, així que ha de vendre el seu cotxe. Un drama que pretén mostrar l’engany de les empreses que contracten a repartidors com falsos autònoms i que acaben tenint gairebé més responsabilitats que un treballador fix. Finalment, la brasilera El canto de la selva (dia 9) retrata les experiències d’un noi que, per escapar-se del seu deure com a adult a la seva petita aldea indígena, decideix mudar-se a la gran ciutat, on ensopegarà amb els problemes del món modern. Un estiu, mai més ben dit, de cine.