Nits de música i cine de ciència i ficció

Com cada estiu, el que ens ve més de gust és celebrar-lo a l’aire lliure i aquest any, amb més motius que mai. Una de les opcions més atractives en aquest sentit és la programació que ens ofereix durant aquests dos mesos el CosmoCaixa amb les seves ja populars sessions de CosmoNits, que consisteixen en un programa doble que començarà amb un concert en què descobrirem grups emergents (21 h) seguit d’una pel·lícula ideal per disfrutar a la fresca (22 hores). La música i el cine s’ajuntaran per brindar-nos unes vetllades inoblidables que tindran lloc cada dijous a la plaça de la Ciència i per només 6 euros (a meitat de preu per als clients de CaixaBank). Però és que també hi ha unes sessions especials els dimarts a la tarda al Planetari que, des d’avui, estrena dues noves propostes. Coneguem tota la seva oferta d’estiu.

Dues estrenes al Planetari

A la sala del Planetari es podran veure dues peces audiovisuals cada dimarts a les 19 hores. La primera és Axioma, una interpretació de la geometria com a branca de les matemàtiques que s’ocupa de l’estudi de les propietats de les figures geomètriques: punts, línies, plans, corbes, superfícies o polígons. És una experiència immersiva que porta el públic a un viatge a través de formes i transformacions geomètriques. Paradoxa és un periple temporal en què els espectadors quedem atrapats en un bucle d’esdeveniments, un loop que ens predestina a continuar viatjant en el temps i que ens farà reflexionar sobre la incertesa del futur. Comença a fer-se fosc i és millor que guardem silenci per començar a assaborir la nit saltant de dia fins dijous.

Les relacions i superherois infantils

El doblet d’aquesta setmana (dia 8) arrenca amb el duo d’electrònica Moon Vision, format per Xevi Collado i Albert Pardo, que es va convertir en quartet amb Pau Schultz i Júlia Collado. El seu primer treball està inspirat en la figura femenina a través de les diferents etapes de la vida que passen per la por, l’amor, la psicodèlia, el positivisme i la superació. I, com a complement, una reflexió sobre les relacions i la tecnologia, Her (2013), de Spike Jonze, amb Joaquin Phoenix, Amy Adams i la veu de Scarlett Johansson. Explica la insòlita història d’un home tímid que està en procés de divorci i accepta una nova tecnologia per la qual el seu sistema operatiu dialoga amb ell. A mesura que passa el temps es va enamorant d’aquesta veu i arriba a convertir-la en la seva parella, però els problemes no tardaran a aparèixer. Podria semblar la fantasia d’un friqui, però en realitat és una anàlisi profunda de l’amor i la incomunicació al segle XXI.

El dia 15 arribarà Acoustic Guiri, un quintet inspirat en el jazz ‘manouche’, que combina una formació instrumental molt pròpia d’aquest estil amb la càlida veu de Julie Hamar, que ens transporta al blues i al soul. Un concert en què combinen composicions pròpies i estàndards del jazz amb cuidats arranjaments amb elegància, energia i delicadesa. I després, un film d’aventures animades Disney que també pot venir de gust als més grans, Big Hero 6 (2014). Transcorre a la ciutat de San Fransokyo, on un nen aficionat a la robòtica entaula amistat amb un robot inflable i reunirà altres nois per organitzar un grup de superherois amb alta tecnologia per enfrontar-se a un misteriós i poderós personatge. La pel·lícula combina influències de la cultura i l’animació nord-americana amb la japonesa, està plena de picades d’ullet cinèfiles i conté persecucions espectaculars, moments emotius i aborda el tema de moda dels superherois.

Del futur als anys 70

Clara Gispert serà la convidada el dia 22, una cantant sorprenent, fresca i innovadora que fusiona, de manera delicada i expressiva, estils tan variats com el jazz, el pop i el country en català i anglès dotant-los d’un nou matís molt personal i contemporani. I, a continuació, viatjarem a l’espai amb Brad Pitt a Ad Astra (2019), una cinta de ciència-ficció reflexiva. En un futur pròxim, els responsables de les agències espacials estan entossudits a trobar vida en altres planetes. Una terrible amenaça plana sobre la Terra i un astronauta ha d’anar a buscar el seu pare, que va desaparèixer misteriosament a l’espai fa 20 anys, per intentar salvar el planeta. Que ningú s’esperi aventuretes tipus Star Wars, es tracta d’una pel·lícula una mica filosòfica més similar a Solaris que a Gravity (per citar dues pel·lis de l’amic de Pitt, George Clooney). És lenta, molt contemplativa i amb molt poca acció, molt bonica de veure visualment; el so i la música estan molt cuidats però, a estones, pot resultar avorrida.

El juliol es tancarà amb Arema Arenga (dia 29), una artista visual i compositora amb arrels etíops, cubanes i soviètiques. Gairebé res. Actuarà en companyia d’un guitarrista i un pianista per desgranar el seu repertori en què combina el blues amb la bossa, el jazz amb el soul i el folk amb el funk amb els ritmes cubans de fons. En l’apartat cinematogràfic ens faran tornar a l’adolescència amb Super 8 (2011) de J. J. Abrams (Missió Impossible 3, Perdidos) i produïda per Spielberg. És 1979, quan un grup de nens que està rodant una pel·lícula de monstres en súper 8 es converteixen en testimonis d’un espectacular accident ferroviari. A partir d’aquest moment, la seva petita localitat serà envaïda per l’exèrcit, que sembla voler amagar alguna cosa. Una delícia que et fica dins la màquina del temps i et transporta al cine d’entreteniment que es feia als anys 80, ja que fa l’efecte d’haver sigut rodada en aquella dècada. La principal referència és Els Goonies, però s’assembla més a un capítol d’Expediente X que a un derivat de Mark Twain, tot i que també té molts detalls d’E.T., com les bicicletes o el poble on passa l’acció a l’estil Gremlins o Poltergeist.

Més fantàstic i retorn al futur

Entrarem a l’agost amb River Omelet (dia 5), una banda de versions folk que també incorpora temes propis. Ara inicien una nova etapa en què combinen la música folklòrica irlandesa amb enèrgiques pinzellades d’indie pop i harmonies a tres veus. Una cinta irlandesa recent amb vocació internacional completarà la sessió, Vivarium (2019), un asfixiant film entre la intriga, el terror i el cine fantàstic. Està centrat en una jove parella, formada per una mestra i un jardiner, que busca pis. Un excèntric venedor els porta a una misteriosa urbanització de la qual, com si fos una pel·lícula de Buñuel, no podran escapar. S’han d’acostumar a viure-hi i reben cada dia un paquet amb menjar per sobreviure. Tot es complica encara més quan apareix un nadó al que es veuran en l’obligació de cuidar. Però resulta un nen molt estrany que creix massa ràpid i pot resultar irritant. Transcorre en un ambient molt irreal, tant les cases com el cel semblen digitals, cosa que resulta encara més inquietant. Sembla un capítol allargat de la Dimensió desconeguda i és bastant anguniosa.

Mata Duquela (12 d’agost) és la nova proposta del guitarrista i cantant Chino Swingslide, un reconegut intèrpret i compositor. El projecte consisteix en un quartet acústic que barreja swing, tango, vals, música llatina i blues al servei d’un repertori íntim i emotiu, però no mancat de ritme i bogeria. Anirà seguit d’Hijos de los hombres (2006), una pessimista distòpia firmada per Alfonso Cuarón, el director de Roma. L’acció transcorre en un futur pròxim, en què els humans ja no poden tenir fills, els homes han perdut la capacitat de procrear i les dones s’han tornat estèrils. El protagonista és un antic activista londinenc (Clive Owen) que és contractat per una misteriosa dona (Julianne Moore) perquè protegeixi una noia que pot tenir el secret de la salvació de la humanitat. Ciència-ficció inquietant i de mal rotllo constant.

Del Japó a l’espai exterior

Notícies relacionades

On neix el Llobregat

Un passeig entre parades i propostes atractives

El 19 d’agost actuaran el brasiler Wagner Pa i la seva banda, la Brazuca Matraca, màxims exponents del so mestís a la nostra ciutat. Ara sembla haver-se allunyat del rock i s’ha retrobat amb les seves arrels en la bossa i s’acosta al jazz, el funk i el soul des d’una perspectiva molt personal amb el seu quart disc, titulat Forn de pa. I del Brasil viatgem, ni més ni menys, que al Japó amb La noia que saltava a través del temps (2006), un film d’animació nipó firmat per Mamoru Hosoda (El niño y la bestia; Mirai, la meva germana petita). Tracta d’una jove que descobreix que té l’habilitat de saltar a través del temps. Gràcies a això pot canviar el curs dels esdeveniments: evitar els accidents, repetir els exàmens o ajudar els seus companys. Però alterar-los també pot tenir conseqüències negatives. Una cinta intel·ligent i enginyosa adequada per a tota mena de públics.

Per acabar, el dijous 26 d’agost rebrem Jazz La Teta, un formidable trio femení format per tres artistes amb gran experiència: la saxofonista Haizea Martiartu, la teclista Lucía Fumero i la contrabaixista Carla González. El grup repassarà un repertori centrat en els clàssics del jazz, però també tocarà temes més actuals. Tancant el cicle de cine tindrem Prometheus (2012), una preqüela d’Alien firmada pel mateix director, Ridley Scott, i protagonitzada per Noomi Rapace (Lisbeth a Millennium), Michael Fassbender (12 anys d’esclavitud) i Charlize Theron. Tracta d’uns científics que descobreixen una sèrie de pintures rupestres de fa 35.000 anys que semblen indicar l’emplaçament d’un planeta llunyà. L’any 2093, una nau viatja amb l’objectiu de trobar l’origen de la vida en l’espai. És molt impactant visualment, part de la seva estètica recorda Alien, però també ofereix aportacions originals i sorprenen les seves idees en qüestió de noves tecnologies. Un brillant colofó a dos apassionants mesos amb les millors bandes i pel·lícules.