Un joc per menjar-se’l

Els aficionats als jocs de taula, com el parxís, segur que en moltes ocasions han pronunciat la frase «em meno la teva fitxa i en compto 20». Però és clar, allò de menjar-se la fitxa és metafòric ¿veritat? ¿i si ho poguéssim fer realitat? Això mateix devia pensar Ada Parellada, la responsable del restaurant Semproniana per idear un enginyós menú titulat Reunidos, probablement com a homenatge als Juegos Reunidos Geyper, que van marcar la infància de diverses generacions. És una selecció d’alguns dels millors plats o tapes de la casa però amb una particularitat, inclou un joc de taula en el qual les fitxes són comestibles amb sabors insòlits. Una manera original de regalar-se tot un banquet i jugar en família.

Hem de fer l’encàrrec amb unes hores d’antelació en la seva pàgina web i rebrem a casa nostra la comanda. En una bossa de paper Teca Guai, divertida adaptació de Take Away, hi ha els plats principals i en una caixa amb el joc imprès a la portada trobarem els aperitius i les fitxes de colors. També inclou diverses salses (en mànegues de pastisseria) i complements que porten uns cercles de color perquè sapiguem amb quin plat van. La veritat és que el menú és bastant copiós, no ens quedarem amb gana. Una altra opció és repartir-lo durant el dia: dinar amb els segons plats o els aperitius i primers, berenar amb les postres i el joc i sopar amb el que hagi quedat.

¡A jugar!

El joc en qüestió és una adaptació de l’Oca però amb motius gastronòmics. Les caselles normals representen un bistec, un tirabuixó, una llimona, un porró, un ou ferrat, un pebrot o una síndria, per exemple. Les especials són les cadires que serien com les oques, de cadira a cadira i tiro... ¿per la patilla? Els bolets són verinosos i ens fan tornar a l’inici, els ganivets ens fan perdre un torn mentre que les copes de vi i els morters provoquen que saltem d’un a l’altre cap endavant o enrere segons la casella. L’objectiu final és arribar a la 63, que és l’entrada del restaurant.

Les fitxes són de quatre colors, grises, vermelles, grogues i verdes i l’única pista que tenim és que, per exemple, la grisa pot ser de xocolata i anís, cafè, whisky o trufa i la verda, de llimona, farigola, eucaliptus o romaní. Si esbrinem els seus autèntics sabors podrem entrar en l’apartat corresponent de la seva pàgina web i participar en un concurs mensual en el que podem optar per un 2 per 1 en el local o que ens portin un menú Delivery de dimarts a dijous.

Aperitius i entrants

Comencem amb els aperitius que comencen amb un nem de salmó marinat que ve embolicat en un rul·lo amb una fresca amanida amb pinyons. Per cert, l’embolcall també és comestible. El seu còctel de gambes és petit, ve en un cilindre (aquest no es menja) i és una delícia. I, finalment, tomàquet i anxoves en un mos, una hamburgueseta que barreja textures amb delicadesa.

Els primers plats també són tapes: unes braves de moniato amb la seva corresponent salsa similar a l’allioli que destaca pel contrast entre el dolç i el salat; el trio de croquetes que, per variar, tenen gust del que anuncien i tenen una mida respectable, la de ceps (la més original), la de pollastre (la més contundent) i la de bacallà (la més delicada) i, per acabar, el bric de brie i dàtil que ofereix una altra vegada dos sabors contrastats.

Plats principals i postres

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Va arribar el moment dels segons plats (o tercers), com ho vulguem veure. Un dels seus invents més estel·lars és el famós bocatacalamars, una opció que defineixen com MADBCN, la fusió entre Madrid i Barcelona amb cruixent pa de coca i tinta de calamar, que és un altre dels atractius del menú i la seva deliciosa costella de porc amb abundant salsa agredolça (més saborosa de l’habitual amb un punt cítric, per sucar-hi pa) i a la catalana (amb pinyons). La carn es desfà a la boca.

Com a cirereta tindrem les postres, que és el Montálttu matt-eix. No, no es tracta de l’últim producte d’Ikea sinó que té una traducció molt senzilla, Monta’l tu mateix (¡com li agrada a Parellada jugar amb les paraules!) És un pastís de pastanaga, un altre dels seus clàssics, però que hem d’acabar de muntar a casa amb la seva crema i els seus toppings. Un menú degustació que és un plaer per al paladar acompanyat per un joc per a tota la família. Una altra fantàstica idea d’Ada, una cuinera màgica a la qual no li fa falta la f per convertir-se en una fada.