On Catalunya

QUÈ PODEU FER AVUI A BARCELONA

El talent artístic floreix a l’Hospitalet

El Centre Tecla Sala exposa una col·lecció d’obres contemporànies locals

El talent artístic floreix a l’Hospitalet
6
Es llegeix en minuts
Eduardo de Vicente
Eduardo de Vicente

Periodista

ver +

L’Hospitalet del Llobregat té una llarga tradició artística que de vegades, obnubilats pels atractius de Barcelona, tendim a oblidar. Però el cert és que es tracta d’una localitat en constant ebullició i on cada vegada són més els artistes que experimenten, innoven i presenten projectes nous i originals. Per comprovar-ho n’hi ha prou amb passar-se qualsevol dia pel Centre d’Art Tecla Sala, on ofereixen una interessant exposició, Our garden needs its flowers, que aplega l’obra de més de 50 artistes visuals, músics i dissenyadors realitzada en els diversos espais de creació de la ciutat. Art contemporani en la seva essència més pura que ens sorprendrà.

Els comissaris, David Armengol i Albert Mercadé, han escollit aquest títol amb referència al disc homònim editat el 1985, on els ivorians Jes Sah Bi i Peter One van retre homenatge a la música folka i country nord-americana fusionant aquests sons forans amb sonoritats autòctones i barrejant idiomes. L’àlbum es va esgotar ràpidament i va desaparèixer, però ha quedat com a obra de culte de la música popular, plural i sense fronteres. Això mateix pretén aquesta mostra, ensenyar la seva diversitat cultural i la necessitat de cuidar-la, com les flors citades a l’elapé.

Pintures i relacions

A la rampa d’accés a la planta baixa podem veure el primer exemple, Fluorescent Markov Beat, una instal·lació immersiva d’Óscar Martín, una sèrie de fluorescents intermitents que s’apaguen i encenen al ritme d’uns forts sons. Ja a la sala podem veure l’apartat Pintura en expansió, on Lolo & Sosaku juguen a H-Vector amb la desconstrucció pictòrica per mitjà d’un quadro que sembla haver sigut creat per un robot, entre tubs i altres estructures metàl·liques, algunes en moviment. Per la seva banda, German Portal ofereix Estudi per a figura (i paisatge), una estructura de ferro en la qual graviten uns petits quadros.

Diego Tampanelli i Matteo Guido representen Actituds relacionals per mitjà d’Estat de fuga, unes marques pintades sobre un paper durant 24 hores seguides i la sèrie Donacions, testimoni de la pandèmia. Magnetisme i combustió és el títol que engloba Xavier Grau, David Franklin i Diego Paonessa. Del primer veurem una pintura acrílica amb colors i línies; Franklin aporta sis dibuixos en tinta que contrauen l’espai-temps jugant amb el blanc i negre, mentre que l’últim destaca a Escala AC, cinc vasos de vidre amb un imant i electricitat que fan girar unes boletes.

El compromís i la naturalesa

Des del compromís reuneix diversos artistes o col·lectius. Guillaume Darribau ha fet un reportatge fotogràfic de denúncia sobre desnonaments, lluites i protestes dels més humils, mentre que SiteSize reivindica la cultura agrària a Subur per mitjà d’una sèrie d’accions amb fotos, vídeo i elements de la terra. A Potència (Mercedes Pimiento i Antonio R. Montesinos) hi són presents amb una sèrie de palets i, aquest últim, mostra també una vintena de fotografies de calçades amb línies i símbols i un somier foradat, en tant que Duncan Gibbs denuncia l’armamentisme a Tender seed bombs.

Quatre artistes figuren en l’apartat Naturalesa o artifici, on Arnau Blanch ha creat la videoinstal·lació EG6T, estructura amb sis televisors que mostren imatges del seu poble, Vilobí d’Onyar, entre carreteres, tanques i vies amb un so sincopat. Mario Santamaría presenta el vídeo sense àudio A deer in the wide web, sobre la fisicitat del món virtual; Lucía C. Pino s’encarrega de dues escultures d’un llautó doblegat i una cadena que subjecta una estructura de metall i Mireia C. Saladrigas indaga a les micropartícules amb els fotogrames d’En suspensió i una instal·lació amb un ‘router’, pedra i cable ethernet. Al costat, Marria Pratts presenta My hood is changing mood, una cabana a la qual cal sortir per veure les pintures, cares, fluorescent i vídeo que amaga.

Obres molt originals

Una exposició dins d’una exposició dialoga amb la vida orgànica i l’ecosistema. Pablo del Pozo, amb la seva ceràmica Crepitar; Ludovica Carbotta amb les seves escultures Untitled (Fausto); el quadro colorista Barcelona 1918, pintat aquell any per l’uruguaià Rafael Barradas; un oli amb predomini del gris i el blanc de Joan Claret o l’original Leuchtturm 1917, de Samuel Labode, compost per pàgines de quaderns pintats, en diversos casos, amb motius eròtics. Completen aquest apartat Víctor Jaenada amb La mort de Pepa, on ens sembla veure una ànima deixant el cos; Jordi Colomer ensenya Anarchitekton, foto i vídeo sobre Brasília; Takk ocupa l’espai central amb Escenari, una espectacular estructura de fusta amb plafons; els vidres de Lara Fluxà a Fata Morgana i Antoni Muntadas, amb l’original muntatge Paraules, paraules, on juga amb termes com ara ideologia, democràcia i transparència, que es van esvaint, mentre que política, retòrica o por pateixen l’efecte invers.

El refugi mental juga amb la intensitat dramàtica de Carles Gabarró amb Deriva, dos quadros de llits al mar; la calma d’Ayelen Peressini amb la fotografia Variations of yellow; Alfredo Sánchez amb la seva escultura naturalista de fusta; Mònica Planes i les seves dues construccions de formigó i ciment Talls (de vergonya); la crítica social de Raúl Lobo Baroja amb Oda a la dialèctica (un cos humà amb un puny com a cap) o una muntanya muntada sobre un cavall; el deteriorament fòssil de Francesca d’Alfonso; la connexió terrenal de Paola Masi amb les seves ceràmiques Notte i giorno o les xilografies de Pere Díez sobre els diners o la família.

Utopies, distòpies i desconstrucció

Les noves mirades es donen cita en Utopia i distòpia, on Rasmus Nilausen mostra un camp verd separat per un biombo a The other side; Raúl Páez ens fa intuir una au mítica a Fènix i Paco Chanivet sorprèn amb El jardí d’Alhazred, inquietant instal·lació amb insectes dissecats i potes de corbs sobre vares d’acer i entre la terra, Berto Martínez Franco ens trasllada a un lloc idíl·lic a Paradís i Neus Frigola, mitjançant el dibuix apunta a la condició biològica i finita del cos.

Un art desconstructiu convida a la paradoxa com el tríptic de tres videoclips dialogant en bucle de María I. Barrios Ask to (a) God(dess) the reason of (my) existence; Isabel Servera amb la Taula de treball blanca amb petites taquetes; Andrea Lería juga amb el temps en Reliquiari, un text amb fotos de carnet sobre la memòria perduda de la seva àvia; Arash Fayez parla de la burocràcia exposant una resolució sobre les mesures contra la Covid; Marc Herrero mostra una vintena d’originals dibuixos simbòlics a El aroma de la falta i Alejandro Palacín, l’inesperat viatge d’una pilota rodant al costat d’una manguera al costat dels lavabos.

El ritme biològic i la pandèmia

A la secció Respiració, dedicada a obres rítmiques i biològiques es troben la pintura d’una nedadora de Dolores Mendy, o l’Ab Intro (unes plaques de coure i una gran tenda de campanya sota la qual es projecten unes imatges d’un home) i Portar un llum (un llum de carbur daurat i tres mans) de Quico Estivill o Palpitar, bategar, de Laura Llanelli, una estranya videoinstal·lació sonora. A l’espai central descobrim altres originals obres com la cadira de xavalla (feta amb monedes), de Cristian Herrera o I have nothing to do and I am done it, de Julia Crehueras, que consisteix en una caixa en la qual s’amaguen unes tisores i una papallona en moviment.

Notícies relacionades

Per acabar la visita podem veure també els resultats del taller de videocreació La mort al carrer i els treballs del laboratori de creació La Infinita que consisteixen en una sèrie de vídeos, fotografies i cartells centrats en la pandèmia que vivim. Un original viatge per l’art més inesperat que floreix a l’Hospitalet.

‘Our garden needs its flowers’

¿On?  Centri d’Art Tecla Sala (avinguda Josep Tarradellas, 44. L’Hospitalet de Llobregat).

¿Quan?  de dimarts a dissabte (d’11 a 14 i de 17 a 20 h) Diumenges i dies festius, d’11 a 14 hores. Fins l’18 de juliol.

Preu:  entrada lliure.

Més informació:  Centre d’Art Tecla Sala.