Pantalla BCN reprèn les seves projeccions

Aquests últims mesos han sigut més habituals les notícies sobre cancel·lacions que de noves iniciatives. Per això sempre és una formidable notícia que es reprenguin activitats que van ser suspeses. Aquest és el cas del cicle Pantalla Barcelona, una selecció de les millors pel·lícules rodades o produïdes a la ciutat i que es projecten als diferents centres cívics. Totes les sessions són gratuïtes, tot i que és imprescindible fer la reserva prèvia a la pàgina web de l’espai respectiu i s’inicien sempre a les 19 hores, excepte quan s’especifica. Comencem la gira.

Dues sessions de curts

Junt amb alguns llargmetratges, es projecten també curts que, igualment, s’han reunit en dues sessions especials. La primera tindrà lloc aquesta mateixa tarda, és New ways to (Can Clariana, avui), formada per cinc treballs d’animació, ficció i documental sobre les noves maneres de relacionar-nos per mitjà de les noves tecnologies: Internet, YouTube, els selfies i els rooftoppers (els que es fan una foto a grans altures). Hola dictadura (Casa Groga, 19 de febrer) també utilitza diferents gèneres, fins a l’experimental i la comèdia, per parlar de l’autoritarisme d’estat, la propaganda, els dictadors i la resistència. Són cinc pel·lícules sobre els combatents antifranquistes, el règim romanès, les reivindicacions col·lectives, el fantasma de Lenin i les dones dictadores.

Films premiats

En aquesta selecció, hi figuren algunes de les millors pel·lícules i més premiades dels últims anys com Estiu 1993 (Can ClarianaEstiu 1993, 9 de febrer), que va obtenir 3 Goya i tracta sobre una nena de 6 anys que se li ha mort la mare i se’n va a viure amb els seus oncles i la seva cosina de 3 anys. Li costarà adaptar-se a canviar Barcelona per una casa en un poble i a la seva nova família. És un drama basat en la història real de la seva directora i està narrat des del punt de vista de la nena. La càmera està gairebé sempre a la seva altura i trasllada a l’espectador les seves emocions. Una petita és també la protagonista de Binti, una youtubera sense fronteres (CC Vil·la Florida, 11 de febrer), una nena congolesa que viu amb el seu pare a Bèlgica i somia a triomfar en aquesta plataforma. No tenen papers i viuen il·legalment, però la petita ordeix un pla perquè el seu pare es casi amb una divorciada del país i puguin continuar allà sense problemes. És una pel·lícula divertida i emocionant que ha obtingut diversos guardons internacionals i que es projecta junt amb el curt Wannabe, sobre una altra nena que es crea un món fictici a internet.

El cicle inclou dos films més de ficció com Memòries d’un home en pijama (Casa Groga, 5 de febrer), un film animat basat en els còmics de Paco Roca sobre un solter d’uns 40 anys que treballa des de casa en pijama fins que la seva vida es veu alterada quan s’enamora. Va ser la guanyadora del Gaudí d’animació del 2019 i té un atractiu addicional, les cançons del grup Love of Lesbian. Una altra proposta curiosa és 7 raons per fugir (Fort Pienc, 25 de febrer, 19.30 h), premi del públic en els Gaudí. És una successió d’originals històries curtes amb actors de primera fila que parlen castellà o català, segons la llengua que dominin, i en què s’aborden temes com ara la família, la solidaritat, l’ordre, la propietat, la feina, el progrés i el compromís. Totes amaguen molta crítica social i juntes conformen una espècie de tragicomèdia gamberra que ha sigut comparada amb Relatos salvajes.

Reivindicacions i discriminacions

Aquest cicle inclou un gran nombre de documentals. N’hi ha dos que tracten les reivindicacions socials, com Renda bàsica (Pati Llimona, 2 de febrer), que planteja la possibilitat de crear una assignació mensual per a totes les persones (treballin o no), una idea que han acollit uns quants partits polítics i d’altres rebutgen. En aquesta mateixa línia, Push (Zona Nord, 26 de febrer) reflexiona sobre els motius pels quals ja no podem viure a les nostres ciutats. Revela els secrets més foscos de l’especulació immobiliària i urbanística i entrevista sociòlegs, economistes, periodistes i l’alcaldessa Ada Colau. Es projecta junt amb el curtmetratge animat de ciència-ficció Madrid 2120, guanyador del Goya l’any passat.

Les discriminacions per raons de sexe són presents a Me llamo Violeta sobre dos menors transgènere: Violeta, filla de l’actor Nacho Vidal, que porta amb normalitat la seva situació, i Alan, que va ser víctima d’assetjament a l’institut. Per la seva banda, A thousand girls like me denuncia la situació de la dona a l’Afganistan per mitjà del cas d’una jove que va patir abusos del seu pare des de petita i en va quedar embarassada en diverses ocasions i decideix presentar càrrecs contra ell. Tots dos podran veure’s al Josep Maria Trias i Peitx, el 9 de febrer i el 9 de març, respectivament, en els dos casos, a les 18.30 hores.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

El costat fosc de la moda

Per acabar, la moda és present també en dos documentals. Out of fashion (Vil·la Florida, 9 de febrer) exemplifica el fenomen de la moda ràpida i barata de gran consum seguint el viatge d’uns texans des que es cull el cotó fins que es ven. El seu propòsit és denunciar els danys que provoca al planeta i plantejar alternatives. Un altre exemple similar és Traceable (Torre Baró, 19 de febrer), que segueix el rastre de totes les mans per les quals passa una samarreta barata i com les empreses encarreguen a altres països la feina per reduir costos provocant condicions laborals míseres. Com a complement es projectarà May day, curt de ficció sobre un grup de persones que busquen feina i se sotmeten a una incòmoda entrevista. Diverses opcions molt diferents entre elles per descobrir el millor cine que es fa a Barcelona al millor lloc possible, una pantalla.