‘Emotion’: un espectacle de dansa i acrobàcies

Una de les grans sorpreses del 2019 en matèria d’espectacles va ser Euphoria, una deliciosa combinació de diverses disciplines de dansa protagonitzades per nenes i joves per mostrar amb tanta delicadesa com virtuosisme el trànsit de la infància a la maduresa. Una petita joia que va meravellar tots els qui van poder descobrir-la. Aquest any, malgrat les múltiples dificultats, la gent del Forum Licano Dance Company i Sàndal Produccions han volgut repetir la cita nadalenca al mateix lloc, el Poble Espanyol, on estaran fins al 30 de desembre presentant el seu nou muntatge, Emotion.

Recomanem arribar-hi amb temps de sobres, ja que les entrades no són numerades i els protocols, estrictes. A l’entrada a la carpa ens reben amb unes petites tendes de campanya i unes cases de cartró abans de passar per sota d’un atrapa-somnis i penetrar a l’espai central. Allà veurem que la majoria de localitats són cadires situades estratègicament per grups per garantir la distància de seguretat i unes quantes grades. L’escenari és circular i està envoltat per uns llums blancs a dalt que simulen unes garlandes i mentre esperem l’inici sonen cançons nadalenques.

El poètic viatge d’una nena

Un misteriós personatge amb aspecte de faquir apareix amb una caixa de la qual extreu un fanal que la seva llum és un arbre de Nadal, un vestit blanc i una bola amb llum que recorda la lluna. És el pròleg abans que coneguem l’Àstrid, la protagonista, amb una versió instrumental de Frozen II de fons. Està estirada a terra sobre unes peces de fusta, és una nena que està buscant el seu propi camí sense saber del cert cap a on dirigir-se. Quatre estranys éssers s’emportaran les peces mentre una veu li indica que escolti el cor, que serà qui la guiarà.

La noia es posa la capa blanca i utilitza el fanal per iniciar el seu viatge entre la boira. Per començar ensopegarà amb una espècie de guerrera que porta una llança, executa múltiples salts mortals i acrobàcies propis de la gimnàstica artística així com danses tribals. La següent trobada serà amb un llop blanc, que l’instarà a buscar la Reina de les Neus. A continuació, es creuarà amb un ésser amb un vestit verd amb lluentons que és especialista en l’elasticitat i retorça amb naturalitat el cos com una serp, i crea unes figures impossibles i hipnotitza amb els seus moviments, en la línia de la rítmica, la petita.

De l’esperit del mal a la Reina de les Neus

El següent personatge és una encaputxada negra que va amb un paraigua trencat i destaca per la seva agilitat executant diverses piruetes, sembla tenir intencions malvades, però la protegeix la Reina de les Neus, que apareix per sorpresa i la domina amb la seva torxa. El Mother Earth de Karliene serveix de teló de fons perquè la nena trobi un petit estoig amb llum i balli mentre recorda la cançó que li cantava la mare i el seu consell que lluiti per aconseguir els somnis.

La Reina de les Neus reapareix, es treu la capa i balla amb elegància en un estil de ballet més clàssic girant diverses vegades sobre si mateixa. Passa a la nena la bola lluminosa de l’inici i sembla que, amb aquesta, li ha traspassat la màgia. És el seu moment de lluïment, en el qual la noia demostra les seves habilitats i deixa bocabadat el públic, que es pregunta com un cosset tan petit és capaç de fer unes acrobàcies així. Sembla que, finalment, ha trobat el que vol i el que vol ser i ho celebra amb un ball conjunt amb els altres personatges entre la neu.

Més difícil encara 

La creació de l’espectacle té la seva pròpia història, mereixedora de ser explicada. Va ser creat entre els mesos de novembre i desembre enmig de la incertesa del moment, sense ni tan sols saber si podrien arribar a estrenar i en quines condicions. El primer canvi que es va considerar va ser la concepció de les coreografies individualment, cosa que va delimitar bastant la dramatúrgia. La directora i dramaturga, Aina Gomis, destaca que, malgrat tot, «teníem molt clar quin era el missatge i el tema del que necessitàvem parlar: parar, escoltar i intentar aïllar el soroll de fora. En relació amb Euphoria, és una proposta més intimista i reflexiva i, creiem, és una sensació compartida amb el públic».

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Els assajos tampoc van ser fàcils, ja que van tenir molt clar que la prioritat era la seguretat de les noies, així que van haver de fer-se amb mascareta, mantenint les distàncies entre ballarines i equip de direcció artística. A tot això s’hi va sumar el confinament puntual d’alguna de les ballarines ja que totes van a escoles diferents i, alguns d’aquests grups van haver de confinar-se en determinats moments. Gomis reconeix que l’experiència ha sigut «un repte per a tot l’equip. Creiem que de tot això n’hem extret aprenentatges positius i confiem haver pogut ajudar les famílies i els espectadors en uns mesos tan delicats emocionalment, a través d’aquesta història, d’aquest espectacle». Sí, hi ha menys interacció entre les ballarines, més solos i menys números col·lectius, potser no és tan rodó com Euphoria però els qui hem pogut disfrutar-lo hem d’entendre les dificultats a què s’han enfrontat i assegurar que han complert amb escreix el seu objectiu i ens han... emocionat.