NOVA NORMALITAT A LA INTEMPÈRIE

Les 14 noves terrasses més curioses de Barcelona

Hi ha vida més enllà dels blocs de formigó groc. Trepitgem aquesta nova normalitat desbordant de taules i cadires a la intempèrie. Així és el nou terrasseig postcovid a Barcelona

Albert Fernández

Les 14 noves terrasses més curioses de Barcelona

FERRAN NADEU

Com aquest untuós formatge que desborda les pizzes, a la Barcelona de la desescalada vam començar a abundar les taules i cadires que han anat ocupant alegrement places i voreres fins a sobrepassar algunes calçades del centre urbà. Així es va obrir espai per a la supervivència de molts bars, i es va concedir al ciutadà abaixar-se la mascareta per fer un glop a la bona intempèrie i amb distància de seguretat.

Passat l’estiu, encara queden per tramitar-se algunes de les 3.604 terrasses sol·licitades i acceptades (65% per estendre llicències i un 35% de nova creació). Però ja sabem que aquestes ampliacions temporals han arribat per quedar-se, almenys fins al desembre del 2021. Mentre els més pessimistes es queixen del poc ordre i concert d’aquests afloraments extres de terrasses, i lamenten els talls de trànsit o l’ocupació d’aparcaments, nosaltres celebrem aquest aire de provisionalitat com a part de l’entusiasme per seguir endavant. Aquí va un brindis a l’aire lliure per les millors terrasses noves o ampliades de la ciutat

Estat de Gràcia

Joc de trons

A la terrassa de La Rovira han hagut de posar dispensador de torns / FERRAN NADEU

L’aflorament de la terrassa de La Rovira ha sigut la gran sensació del nou terrasseig al bulliciós barri de Gràcia. L’entusiasme per descobrir les taules i tendals acabats d’instal·lar en plena plaça de Rovira i Trias, mentre t’hi trobes instal·lat un grupet d’amics d’aquests que no veies des d’abans del confinament és del tot impagable. Això sí, la sort i l’aritmètica han d’acompanyar per poder sumar-se al tiberi de cerveses artesanes, aperitius i bocates a la planxa d’aquest modern celler de referència al barri, que ara compta amb vuit taules i 20 cadires exteriors per a les quals sol fer falta esperar. Tenen tant èxit que hi han hagut d’instal·lar un dispensador de torns, que et dona un tiquet com el de la carnisseria per aconseguir lloc. A més, ja saps que on ahir n’hi cabien 10, ara diuen que només sis, i ja veurem.

Fora d’això, les estretors de Gràcia donen per a poc malbaratament de mobiliari. Hi ha poques novetats més enllà de les cinc taules que la gent d’Hüle Bar han apanyat amb para-sols i unes útils lones negres, o les noves tres taules que des de fa res lluen Raspall i el seu veí de plaça, El Resolís - La Barraqueta. Asseure’s en una terrassa de Gràcia continua sent tan èpic com ocupar el Tron de Ferro i governar els set regnes.

La Rovira. Rabassa, 23.

Hüle Bar. Bonavista, 6.

Raspall. Samsó, 8.

El Resolís - La Barraqueta.  Tordera, 28


La gran expansió

Desplegament de platja

Cadires de platja a Berenjenal / FERRAN NADEU

El districte de l’Eixample ha volgut honrar el seu nom superant qualsevol altre barri de Barcelona en nombre de peticions per ampliar les seves terrasses. Igual que es multipliquen els mems de gatetes, en aquesta zona han anat proliferant cada vegada més taules i tendals, en companyia d’aquests poc agraïts pius grocs que protegeixen cada parcel·la. D’aquesta maresma de terrasses, sens dubte, la que més carinyo ens desperta és la de Berenjenal. L’aposta d’aquest curiós bar amb aurèola kitsch no pot ser més simpàtica: a la vorera davant el bar pots jaure en una de les seves 24 cadires plegables. Són diminutes gandules de càmping, amb look de platja i una tela retro de franges verdes, blanques i ataronjades.

La Domenica, una de les encantadores cambreres, comenta que encara que l’aforament a l’interior del local flaquegi, les seves sis tauletes exteriors (abans quatre) s’omplen cada tarda. S’hi troba a faltar una mica de sorra per gaudir encara més de la coqueteria d’aquesta miniterrasseta on se serveixen hamburgueses i còctels a bon preu. Una Big Kahuna amb un ‘mojito’, i a volar arran de terra.

Als voltants, les terrasses XXL s’estenen per carrers de gran afluència com Enric Granados, Urgell o Diputació. Incorporacions favoritíssimes: la nova terrasseta del vibrant Curtis Audiophile Cafe i les redoblades taules de la vermuteria Morro Fi. Només esperem que algú s’animi a dibuixar una cara de Minion en algun d’aquests cilindres grocs. 

Berenjenal. Diputació, 215.

Curtis Audiophile Cafe. Mallorca, 196.

Morro Fi. Consell de Cent, 171.


Humanitzar el formigó 

Taules ‘vintage’

Una visita al restaurant de la popular cuinera Ada Parellada és sempre un esdeveniment deliciós. Ara el seu rupturisme culinari s’estén al carrer: per primera vegada, el Semproniana té terrassa. Traiem la mestra dels seus fogons perquè ens relati les vicissituds de les seves quatre taules exteriors. De moment, es queda en una cosa purament simbòlica, perquè tot i que ella ofereix taules vintage juntament amb imaginatives cadires de diversos colors, veu rematat el seu bon gust per aquests terribles blocs de formigó per protegir del trànsit, Barreras Jersey es diuen.

Parellada, creativa i detallista sense remei, no suporta veure una cosa desangelada, per això pensa invertir a humanitzar la terrassa amb una tarima, para-sols i plantes que aïllin dels vehicles. La veritat, a mi si em posen un dels plats celestials del Semproniana, com si em passa una moto per sobre.

Semproniana. Rosselló, 148.


El passatge que no existeix

Un carreró invisible

De vegades, el fantàstic s’obre pas entre el quotidià. Si busques la terrassa de Creps Clot, acabada d’estrenar, potser no la trobes, perquè és en un passatge que no existeix. La cosa resulta encisadora fins al punt de fer-nos pensar en el carreró Diagon de Harry Potter. Les seves sis taules dobles broten en un estret carrer que ni tan sols consta en els plànols. Es tracta d’un espai que és propietat privada del mateix local. Si t’hi fixes, veuràs que fins i tot han col·locat un rètol on hi diu Terrassa Creps Clot, emulant els rètols dels carrers barcelonins. T’agafen ganes de desaparèixer en aquest racó predilecte del barri, un passadís de taules amb llums ideals i aire acollidor. Similar màgia es reparteix per tot el districte de Sant Martí, on la continuïtat de les terrasses fa possible somiar a evaporar-se del món prenent alguna cosa en algun racó airejat, com aquest ampli passatge amb 10 taules de La Tasqueta de Can Felipa. Desaparegueu aquí.

Creps Clot. Rogent, 50.

La Tasqueta de Can Felipa. Pallars, 245.


Universos expandits

Terrasses amb vistes

33/45 FERRAN NADEU

El bar més ‘hipster’ i confortable del Raval ha conquistat la desembocadura de Joaquín Costa gràcies a una reguera de cadires blaves proporcionades per aquesta famosa marca de birra local. Les cinc taules i les seves corresponents cadires del 33/45 prolonguen el confort i l’aire hedonista dels seus sofàs interiors. Recepta: còctel, piti i deixar-se endur per la reverberació conjunta de la música del bar amb els sons del bulliciós carrer.

La Morera / FERRAN NADEU

A prop d’allà, el veterà local vermuter Restaurant La Morera disposa ara d’una talaia a peu de plaça des d’on veure passar els adolescents de caminars pesants i dubtós flow. També són molt apropiades les aparicions contra tot pronòstic de tamborets amb taules altes animant els exteriors del glamurós Betty Ford’s i el temple lumpen Makinavaja Bar.

33/45 Bar & Gallery. Joaquín Costa, 4.

Restaurant La Morera. Arc de Sant Agustí, 1.

Betty Ford’s. Joaquín Costa, 56.

Makinavaja Bar. Carretes, 51.

Deformitats urbanístiques o paradisos de nova gènesi, les terrasses extres es van presentar en bermudes i xancletes, però aniran abrigant-se amb mantes, coixins i estufes per protegir-nos dels dies intempestius. La idea és continuar brindant sota el cel. O sota un tendal.