Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

LA MILLOR DE LES FESTES

La Mercè: manual de supervivència

Et detallem què fer, on anar i com no morir aixafat entre la multitud

Albert Fernández

La Mercè: manual de supervivència

JULIO CARBO

Per combatre la misantropia inherent a tot habitant d’aquesta ciutat socarrimada, no hi ha res com aprofundir una mica en la nostra història i tradicions. Quan sàpigues la importància de la recuperació dels gegants i altres béns gremials després de la repressió borbònica de 1714, et semblarà que la cosa cobra sentit fins i tot entre les suoses empentes d’una desfilada. Potser fins i tot et sents més a prop (encara) d’aquest altre que et colpeja amb el colze cada dos per tres, i que posa el seu fill davant del teu per saludar els capgrossos. No ho oblidem, aquests mites del folklore als nens els encanten. No hi ha excusa que valgui quan s’ha de pujar la criatura a les espatlles per seguir l’Àliga, el Lleó, la Mulassa, la Víbria, el Drac, la Tarasca, els Gegants de la Ciutat, els Capgrossos Macers i els Cavallets Cotoners, entre moltes altres acolorides i fantàstiques espècies. 

Figures XXL a la plaça de Sant Jaume. / JORDI COTRINA

Des del moment que repiquen les campanes de la Festa Major a la basílica de Santa Maria del Mar, just després del pregó de Carmena, divendres 20, el festeig inaugural desencadena un bestiari tradicional en perpètua bullícia, en un batibull de danses, cavalcades i cercaviles que trobaràs en marxa diversos dies al voltant de la plaça de Sant Jaume i la Rambla. Compte, idea: pren-te un temps a modelar cartrons mullats i fer-te un capgròs ben grotesc. Segur que t’hi obres pas abans. Desfilant amb les comparses, això sí.

‘Hits’ de la imatgeria festiva

Si prefereixes les coses amb calma, al Pati Manning (Montalegre, 5) es pot veure la Mostra de gegants, i l’exposició Dracs i bèsties de foc estarà diversos dies al Born Centre de Cultura i Memòria. Altres grans ‘hits’ de la imatgeria festiva tradicional són els castellers i els correfocs. Els Castellers de Barcelona celebren el 50è aniversari amb una exposició i una diada espectacular, diumenge 22, amb els Minyons de Terrassa i els Castellers de Vilafranca com a convidats especials. 

ELISENDA PONS

Això dels correfocs ho vaig intentar explicar fa poc a un turista curiós, i l’home no entenia res. Jo tampoc, però si t’agraden, si us plau, vesteix-te adequadament per saltar entre espurnes per la Via Laietana el dissabte 21. El mateix dia, una mica abans, hi haurà el correfoc de petits diables per a la canalla. De la resta de coses –concursos de sardanaballs de bastons, tabalades, grallers i concerts de copla– n’hi ha tantes que ja em perdo. Acabem de començar i el programa de les festes ja m’arriba als peus, a més de multiplicar-se a 60 pestanyes al portàtil. Millor sortir al carrer sense més ni més. ¿O et creus que els trabucaires esperaran que et despertis per armar-la a trets, com si fossin antics bandolers?

Concerts i empentes

Estava a punt de dir-te que m’és igual a quin(s) concert(s) vagis, però compte si dius que sí a un d’aquests mojitos que t’ofereixen pel carrer, que ja venen preparats i vés a saber d’on. Ara, ben pensat, potser és millor que et llancis a l’aventura i en provis algun. Aquests xarrups poden donar a l’experiència de travessar les masses de la humanitat que bullen esvalotades en tot concert gratis un aire d’epifania boja. A partir d’aquí, ja saps que el mapa de sons de la Mercè es multiplica en propostes i escenaris. 

RICARD CUGAT

Tots els mitjans deixaran anar això de «gairebé un centenar de grups de 16 països en 11 espais diferents», bla, bla. És capital és tenir en compte que aquest any perdem l’escenari de la Rambla del Raval, tot i que a canvi hi haurà swing havaneres a la plaça Reial. Del programa destaquen també les propostes satèl·lit, descentralitzades i ultrarecomanables del Parc Central de Nou Barris, que programa música clàssica, i la Fabra i Coats, amb la tercera edició BAM Cultura Viva, un espai de participació i reflexió musical. 

També em fa molta gràcia que anem de sostenibles però organitzem uns saraus desproporcionats a la platja, amb bandes tan aglutinants com Dorian, Oques Grasses o La Casa Azul (tots actuen el divendres 20). És cert que veure la conga que solen muntar els Da Souza (dissabte 21) sobre la sorra no tindrà preu, i que l’anunci de la cervesa que patrocina aquests concerts és d’un hipster impol·lut. Ara fa falta veure com deixa la platja el personal.

Dorian. / FERRAN SENDRA

Noms per apuntar-se a l’agenda

Fora d’això, ja saps: hi ha mil concerts, molta tela. A veure, te’n deixo anar alguns d’una tirada; tu no em facis cas: treu una cervesa i t’ho mires després bé tot. Mercè Música 2019 ens té reservades cites tan transcendents com el comiat de les taules de Pascal Comelade i la Cobla Sant Jordi (diumenge 22), a l’impressionant escenari de l’avinguda de la Catedral. Un altre clàssic, Pau Riba, farà tremolar el Moll de la Fusta a base de sinuositats psicodèliques, 50 anys després del naixement del seu millor disc, Dioptria (divendres 20). María José Llergo no és Rosalía, però també la toca molt en això del nou flamenc, i eriçarà els pèls a la festa dels 25 anys de la revista Mondosonoro, junt amb Mattiel i Derby Motoreta’s Burrito Kachimba (diumenge 22). 

I no cal que et digui que des de fa uns anys el programa del BAM (Barcelona Acció Musical) està ben nodrit. T’ho demostra la presència de Freire, tot i que jo no perdria de vista noms com The Wedding Present (dilluns 23) ni bandes amb menys recorregut però virtuosisme comparable, com Yawners Sara Fontán (tots dos, dissabte 21), més aquestes meravelloses apostes per latituds distants, com la sud-africana Yugen Blakrok (diumenge 22) i la maliana Oumou Sangaré (dilluns 23).

Oumou Sangaré.  

Ah, i si malgrat que la ciutat peti de música, ballarugues i bon rotllo tu no pots desfer-te del rotllo malastruc que t’entra cada vegada que veus la penya anquejant-se espasmòdicament per voreres i places, o et toca al costat el clàssic pesat de veu afònica-gutural que no ha callat ni una cançó i t’està amargant la nit, ja saps: no descartis el mojito perillós. Sense risc no hi ha emoció. Ni aventura.

Mercè cultureta

A tu t’és igual el país convidat de la Mercè 2019 i tota la història de l’Any Brossa. Tu el que vols és que et deixin en pau i ningú et proposi anar a algun d’aquests llocs al màxim de gent, encara que sigui amb un pretext cultural i distingit. Mira, et donaré uns consells per aplacar aquest ànim. Com a antídot prefesta, aïlla’t uns quants dies a casa. No parlis amb ningú, medita en silenci. Si tens una família poblada, passa llargues hores al lavabo, amb la llum apagada. Digues-los qualsevol cosa, que no tens bé la panxa. Ja veuràs com quan et treguin al carrer no et sembla tan malament veure persones somrients de pupil·les dilatades, i et veus capaç d’aprendre coses del país convidat de la Mercè, per exemple.

Videomapping a la façana de l’ajuntament. / JULIO CARBÓ

Mira, Beirut és una de les grans capitals del món àrab i ha servit de connexió amb Occident. És una ciutat diversa on conviuen... bé, això l’Ada t’ho explica millor. Veurem què tal La nit de Beirut al parc de la Ciutadella (divendres 20, dissabte 21 i dilluns 22), amb actuacions d’Alexandre Paulikevitch i el cabaret Metro Al Madina, entre d’altres. Si no et va la música, la Filmoteca té diverses projeccions dedicades a la cinematografia libanesa. Allà dins s’hi està tranqui; la teva butaqueta, aire condicionat i el ronc del projector. Però no t’adormis, que després aquests volen anar a veure el videomapping de Brossa a la façana de l’ajuntament, tota la iconografia del poeta visual relacionant-se amb la música de Julie Reier en un muntatge únic. Fixa’t en les imatges, escolta atentament, agafa’m la mà. Veuràs quina obertura, veuràs quina respiració. Apa.

Carrers i portes obertes

Si aquesta ciutat és una poma, hi farem unes quantes mossegades. T’ha sonat a pamflet, ¿eh? És que de vegades costa posar-se eco pro-medi ambient i sa sense que quedi carregós. Però la cosa és molt necessària i té els seus beneficis, hi estarem d’acord. No pot faltar aquesta cara de la Mercè sostenible i de carrer, que promou iniciatives tan reeixides com La Mercè respira a la Via Laietana, un dia sense cotxes (diumenge 22) que substitueix els habituals fums d’aquesta avinguda per un espai verd, amb jocs, concerts i un speaker corner

Si passes de tanta activitat inclusiva i prefereixes comportar-te com un geni del mal, sempre pots fer sobrevolar el dron del Lidl i terroritzar els assistents de Mercè Arts de Carrer, 430 funcions teatrals per al públic adult i infantil repartides en espais com el parc de la Ciutadella o la bona gent d’Associa’t a la Festa 2019, una megacomunió d’entitats centrada a la plaça de Catalunya. Sort amb la urbana, per això. 

ALBERT BERTRAN

Però deixa’t d’alfombres voladores i plans maquiavèl·lics. Apel·lem a una vilesa més simple: la teva gasiveria. No pots resistir-te a les portes obertes, que durant la Festa Major et permetran entrar per la cara en un munt de museus, com Disseny Hub o el CCCB, amb les expos Feminismes Quàntica, a més del palauet Albéniz, el monestir de Pedralbes o el castell de Montjuïc, per exemple. De mercats i food trucks n’hi ha per tot arreu, fins a avorrir: moderns, vintage, artesans, de segona mà... 

Cursa de la Mercè. /ELISENDA PONS

A veure, aquests esportistes que es volen salvar l’ànima a força de proves atlètiques: atents, perquè aquest any la Cursa de la Mercè canvia de dates i es trasllada al diumenge posterior al final de la festa, el dia 29. Així que també serveix per a cossos menys apol·linis, que simplement vulguin purgar i deslliurar-se d’una bona suada de tot aquest alcohol en got de plàstic de les nits anteriors. Això d’arribar a la meta, ¡bah! ¿Veus que bé? Fa una estona volies engegar-ho tot a rodar, i ara alces la vista, veus uns castellers coronant el cim i sents una mena d’emoció, una certa recompensa, mentre se’t desfà l’últim gelat de l’estiu entre els dits.  barcelona.cat/lamerce/es