Zur Klappe: l'art d'un lavabo gai

En la nit de Berlín, l’extravagància es converteix en norma. No obstant, aquest espectacle mai deixa de sorprendre. Quan surts de la parada de metro de Mehringdamm, en plena bullícia del barri de Kreuzberg, ja saps que hauràs d’esquivar la llarga cua que, plogui o nevi, es congrega davant el turístic kebab Mustafa’s. Però quan se’n va la llum és un altre el lloc que centra totes les mirades.

Al mig del carrer, una altra cua intenta apaivagar les temperatures sota zero davant d’una entrada metàl·lica. Un petit cartell lluminós i retruny del terra indica que alguna cosa passa sota els nostres peus. Després d’una llarga espera –infrangible tradició a Berlín– s’arriba a la porta, unes ronyoses escales que s’enfonsen en un món subterrani a les entranyes de la capital. Som a Zur Klappe.

Des del primer pas ja s’intueix que aquest no és club normal. Les quatre parets grafitejades que formen aquest diminut i decadent bar nocturn no apte per a claustrofòbics van ser al seu dia uns lavabos públics. Sense gairebé saber-ho, Flint Neiber i Sören van Laak, dos joves berlinesos, van veure en aquest antre abandonat una oportunitat i el van reanimar, transformant-lo en una galeria d’art que durant els caps de setmana es converteix en l’escenari de DJ tan prestigiosos com l’alemany Recondite.

El Zur Klappe es va establir sobre una cosa que van ser molt més que uns lavabos. El que ara reuneix artistes i joves assedegats de festa va ser no fa gaire un lloc per a l’evasió de la comunitat homosexual de Berlín. Durant anys, la foscor d’aquest cubicle va abraçar aquells que volien practicar sexe anònim, un món gai vist llavors com a sòrdid en què molts trobaven un espai de llibertat lluny de la repressió dels carrers.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

Tot i que l’homosexualitat va ser descriminalitzada als dos costats del mur el 1968, no va ser fins a finals de la guerra freda que la comunitat LGTB va començar a fer-se escoltar. Ja el 1987, el Tribunal Suprem de l’Alemanya socialista va dictaminar que l’homosexualitat era “una variant del comportament sexual, igual que l’heterosexualtitat”. Però en la vida real això no era acceptat.

Com a homenatge a la seva història, l’any passat aquest lavabo públic reconvertit va tornar a obrir les portes amb l’exposició ‘Banys públics i afers privats’, un descarnat projecte fotogràfic de l’artista francès Marc Martin que repassa les vides ocultes en aquests racons oblidats. “Van ser llocs on les diferències de cultura, classe i orígens van ser esborrades”, apunta. “Homes amb desitjos reprimits que es van enfrontar a la por i van trobar un refugi”.