Soc a

Els bars que ningú es vol perdre a Washington

Els locals efímers són l'últim secret de domini públic a la capital nord-americana. El xef barceloní Àlex Vallcorba n'ha inventat un de dedicat al porró

Ricardo Mir de Francia

La sensació de l’estiu passat, tenint en compte les seves cues èpiques, va durar dos mesos i una setmana. Va tenir el seu tron de ferro, banderes dels set regnes i un cap de drac a punt per socarrimarli el cervell als clients passats de voltes. Servia còctels a 15 dòlars, amb noms com El Nord no oblida o Vergonya, en honor a l’escena en què Cersei Lannister desfila despullada i penitent davant una multitud enfurismada. És clar, es va dir Joc de Trons i, tot i que va durar tant com l’esperança de vida d’un mosquit, va servir per revifar la reputació dels 'pop-up' (bars i restaurants efímers).

A la capital nord-americana són l’últim secret de domini públic i han arribat aparentment per quedar-se. Alguns situen el seu origen als anys 60, quan van néixer com a clubs gastronòmics que celebraven les seves vetllades en els llocs més insospitats, com vells magatzems industrials. A Washington, molts són temàtics. Hi va haver un bar rus que, amb malícia i sentit de l’humor, es va consagrar a Donald Trump i la seva relació amb el Kremlin. N’hi va haver altres de dedicats al Nadal, al còmic Will Ferrell o a Seinfield.  

PORRÓN, UN LOCAL SENSE FINESTRES QUE SIMULA UNA TERRASSA

El nom del moment és el Hallo­ween Bar, que a més de criptes, boscos encantats i una sala de nines aterridores, té un espai consagrat a David Bowie. El xef barceloní Àlex Vallcorba va obrir aquest estiu Porrón, dedicat a aquest invent tan d'aquí per compartir el vi. Va llogar un local per sis mesos al sud-est de la ciutat i el va vestir com si fos una terrassa a l’aire lliure: gespa artificial, bombetes de colors i taules de fusta. Tot en un bar tancat i sense finestres.

"Vam trobar un local barat i vam pensar que ens permetria avaluar el mercat en aquest barri i promocionar el concepte del porró i el d’Antxo». Vallcorba es refereix a la sidreria, especialitzada en pintxos, que regenta al barri de Shaw. Abans de posar-la en marxa va assajar en un altre 'pop-up'. Durant dues setmanes, va llogar un restaurant i va posar a prova el seu menú cuinant per a 30 persones. Va funcionar. «Els 'pop-up' no impliquen gaire risc perquè la inversió sol ser mínima, i els guanys, immediats".

DOS TIPUS

Hi ha dos tipus de 'pop-up'. Alguns són restaurants tradicionals que durant uns dies conviden un xef per promocionar la seva cuina i altres són locals dissenyats per a l’ocasió que obren només uns mesos. «En realitat és una estratègia de màrqueting per donar a conèixer els xefs. Al tenir data de caducitat, generen expectació i es venen pel boca-orella», assegura Diego Conde, cambrer de Porrón, que desapareixerà a finals d’any. Només quedaran alguns articles de premsa i un munt de records per als seus efímers clients.

Temes: Estic a