Els bars que ningú es vol perdre a Washington

La sensació de l’estiu passat, tenint en compte les seves cues èpiques, va durar dos mesos i una setmana. Va tenir el seu tron de ferro, banderes dels set regnes i un cap de drac a punt per socarrimarli el cervell als clients passats de voltes. Servia còctels a 15 dòlars, amb noms com El Nord no oblida o Vergonya, en honor a l’escena en què Cersei Lannister desfila despullada i penitent davant una multitud enfurismada. És clar, es va dir Joc de Trons i, tot i que va durar tant com l’esperança de vida d’un mosquit, va servir per revifar la reputació dels 'pop-up' (bars i restaurants efímers).

A la capital nord-americana són l’últim secret de domini públic i han arribat aparentment per quedar-se. Alguns situen el seu origen als anys 60, quan van néixer com a clubs gastronòmics que celebraven les seves vetllades en els llocs més insospitats, com vells magatzems industrials. A Washington, molts són temàtics. Hi va haver un bar rus que, amb malícia i sentit de l’humor, es va consagrar a Donald Trump i la seva relació amb el Kremlin. N’hi va haver altres de dedicats al Nadal, al còmic Will Ferrell o a Seinfield.  

PORRÓN, UN LOCAL SENSE FINESTRES QUE SIMULA UNA TERRASSA

El nom del moment és el Hallo­ween Bar, que a més de criptes, boscos encantats i una sala de nines aterridores, té un espai consagrat a David Bowie. El xef barceloní Àlex Vallcorba va obrir aquest estiu Porrón, dedicat a aquest invent tan d'aquí per compartir el vi. Va llogar un local per sis mesos al sud-est de la ciutat i el va vestir com si fos una terrassa a l’aire lliure: gespa artificial, bombetes de colors i taules de fusta. Tot en un bar tancat i sense finestres.

"Vam trobar un local barat i vam pensar que ens permetria avaluar el mercat en aquest barri i promocionar el concepte del porró i el d’Antxo». Vallcorba es refereix a la sidreria, especialitzada en pintxos, que regenta al barri de Shaw. Abans de posar-la en marxa va assajar en un altre 'pop-up'. Durant dues setmanes, va llogar un restaurant i va posar a prova el seu menú cuinant per a 30 persones. Va funcionar. «Els 'pop-up' no impliquen gaire risc perquè la inversió sol ser mínima, i els guanys, immediats".

DOS TIPUS

Hi ha dos tipus de 'pop-up'. Alguns són restaurants tradicionals que durant uns dies conviden un xef per promocionar la seva cuina i altres són locals dissenyats per a l’ocasió que obren només uns mesos. «En realitat és una estratègia de màrqueting per donar a conèixer els xefs. Al tenir data de caducitat, generen expectació i es venen pel boca-orella», assegura Diego Conde, cambrer de Porrón, que desapareixerà a finals d’any. Només quedaran alguns articles de premsa i un munt de records per als seus efímers clients.