El penya-segat del Segrià on la cantant de Selva Nua ordena la seva vida

Jové ha escollit les Roques de Vimpèlec, un cingle al límit dels termes municipals de La Portella i Vilanova del Segrià. "És un lloc poc freqüentat i discret; potser per això el vaig veure com un tresor des del primer moment", ens explica. "De tant en tant el comparteixo amb algú, però m’agrada anar-hi sola i retrobar-me amb la meva jo petita. Aquestes roques m’han vist plorar i m’han donat calma quan més ho necessitava. És un espai on tot s’ordena". Ara viu a Barcelona, però quan torna a casa i necessita aire, és el lloc on sempre recorre.

La seva història amb el lloc

"Les vaig descobrir quan anava amunt i avall amb la bicicleta i jugava a ser exploradora", ens explica Jové sobre un lloc on peregrina habitualment des de petita, quan vivia amb la seva família als afores de Vilanova del Segrià. "No recordo exactament com hi vaig arribar la primera vegada, ja que les senyalitzacions són escasses. Després de descobrir-ho, si algun dia m’enfadava amb els pares, o ells s’enfadaven amb mi, em preparava un farcell amb aigua i alguna cosa per picar i feia ruta cap allà".

Del seu primer dia d’excursió pels voltants, recorda haver acabat plena d’esgarrinxades: "El lloc està una mica deixat i les branques no perdonen. Però una vegada ja coneixia el recorregut, el feia corrent, i per a mi era la sensació més semblant a la llibertat que havia tingut mai. Calia anar amb compte amb les esquerdes, els forats, fins i tot amb alguna planta enfiladissa… Era com una cursa d’obstacles adrenalínica que condueix a la roca final, una mena de cingle camperol amb vistes obertes". Durant molt de temps, va pensar que es tractava d’una necròpoli, però va acabar sabent que el que ella freqüentava era, en realitat, un antic assentament.

Una cançó molt Vimpèlec

Segons Jové, la cançó «Sona estrany», un dels grans encerts d’«I tu què fas quan no fas res?», podria haver-se compost perfectament en aquestes roques. "Són reflexions en veu alta sobre la impossibilitat de seguir el ritme d’un sistema que va a mil per hora, i sobre tenir la ment impermeable, saturada d’informació. A la cançó hi surten conceptes com el passat remot i l’oblit, que encaixen amb aquest refugi, on et preguntes com devia ser la vida a l’antic poblat medieval i com el pas del temps ha esborrat els records".

Notícies relacionades

Aquests són els museus que pots visitar gratis aquest primer diumenge de mes a Barcelona

Aquests són els millors concerts d’abril a Barcelona

De moment, no ha intentat compondre cap tema allà mateix. No vol afanyar-se a jutjar l’espai com a "poc inspirador" si no li surt de seguida res de profit. "Simplement, hi vaig a buscar la tranquil·litat que em permetrà treballar després, asseguda a la taula, en unes condicions ambientals més adequades". Una tranquil·litat força difícil de trobar, per cert, en una ciutat com Barcelona, "on sempre hi ha alguna novetat o algun estímul que t’empeny a estar actiu".

Selva Nua no només han cridat l’atenció en territori català. El mes passat van tocar per primera vegada a Madrid, a la sala Siroco. El mes vinent, el dia 30, per ser precisos, Joana Jové i els seus companys Adrià Garcia (baix), Pol Mitjans (ex Marialluïsa; bateria), Miquel Allué (guitarra) i Arni Gudjonson (teclats) es deixaran caure pel Festival MAIG de Santa Coloma de Queralt. Una oportunitat per desconnectar de tot sense necessitat de fer l’esmentada cursa d’obstacles.