soc a Berlín

Teràpies de techno sota l'aigua

Liquidrom és un 'spa' que ofereix sessions de relax a ritme de música electrònica sense treure el cap de la piscina

Carles Planas Bou

És un dijous qualsevol a Berlín. Fosc i fred, com tots els d'hivern, una impressionant estructura en forma de corona regna sobre el cel. Al cor de la ciutat, on anteriorment es va ubicar una estació de trens, s'alça el Liquidrom, l'spa més peculiar de la capital.

A les entranyes d'aquest futurístic edifici, una cúpula de ciment armat s'arqueja per sobre d'una piscina ombrívola. El vapor emana d'una aigua plàcida i, acompanyat d'un tènue joc de llums, dona un aire místic i intens a un espai més pròxim a unes antigues catacumbes tretes de l'univers alienígena ideat per Ridley Scott que a un 'spa'.

TOTS ELS SENTITS

Aquest lloc té tot el que caracteritza un centre de relaxació aquàtica. Però si hi ha una cosa que fa del Liquidrom un espai únic és la teràpia de techno sota l'aigua. La música electrònica ha definit els fonaments del Berlín contemporani, un vincle que aquest recinte tradueix a la seva expressió més innovadora. A simple vista, tot està meticulosament estudiat per induir al descans, però s'ha d'anar més enllà d'on arriben els ulls. «El relax ha d'incloure tots els sentits. La música hi juga un paper clau i l'aigua transporta més bé el so que l'aire», explica Nicola Nagel, el seu gerent general.

Perdut en aquesta espècie de 'pool party zen', la ment se submergeix en un univers paral·lel, en una apnea onírica on el temps s'atura. En la superfície, els cossos es deixen portar pel vaivé de la piscina. Sota l'aigua salada, l'exquisit ritme creat per la ­deejay Maora Planet Orfea engoleix les orelles i es transforma en un so tan envoltant com transcendental. Una capa líquida que divideix dos mons en què l'incessant beat que agitaria el nostre cos en qualsevol antre de la capital aconsegueix abraçar-nos i fer-nos flotar en un ­viatge al buit.

JAZZ MINIMALISTA, CHILL ETERI, LECTURES DE TEXTOS

Malgrat que aquestes sessions de relax són les més sorprenents i populars, també s'experimenta amb altres sons, com jazz minimalista, el chill més eteri i fins i tot amb lectures de textos. Tot plegat pensat per contrarestar el desassossegant ritme de vida que pot arribar a infligir la ciutat. «La música és un sentit fonamental per ajudar a trobar la relaxació completa», diu Nagel.

Més enllà de la ­joia d'aquesta corona aquàtica, el Liquidrom ofereix altres camins a la desconnexió més tradicionals. Sauna, banys termals, massatges i teràpies amb fang fan d'aquest peculiar racó un oasi, un recés de calma en què homes i dones nus deixen enrere l'estrès. Al sortir, la freda foscor del carrer sembla una mica més reconfortant. 

Temes: Viatges