Una habitació amb vistes a la història

EL SEU NOM està associat al pitjor escàndol polític de la història moderna dels Estats Units, però també és part de la mística del periodisme, així com una de les icones urbanístiques més atrevides d'una ciutat poc donada als malabarismes estètics. Qualsevol d'aquests elements, en mans d'un bon estrateg del màrqueting, seria suficient per convertir-lo en un producte d'èxit, però la història ha sigut capritxosa amb l'Hotel Watergate. Després de nou anys tancat, l'hotel ha reobert les portes a Washington amb la pretensió de fer caixa amb el seu passat. «No cal que forcis la porta», es llegeix a les claus magnètiques de les habitacions. Un avís que els hauria anat bé als fontaners de Nixon.

Ironies de la història, el Watergate va reobrir pocs mesos abans que prengui possessió el més nixonià dels últims presidents, que és propietari d'un hotel a la capital que competirà en el mateix segment del mercat. Tots dos són establiments de luxe, però si el de Donald Trump aposta pels marbres i l'or versallesc dels nou-rics, el Watergate té un estil retro que evoca els dies en què Elizabeth Taylor o Nancy Reagan poblaven les seves habitacions. Columnes platejades i sofàs ondulants cartografien el lobby. Al costat hi ha el bar, batejat com a The Next Whiskey Bar, en referència a un tema de The Doors.

Notícies relacionades

L'onada de 'poke' es mou

Londres: autobusos que van amb el corrent del riu Tàmesi

Obert el 1967, l'hotel original va ser dissenyat per Luigi Moretti, que es va inspirar en les veles dels vaixells que passaven pel riu veí Potomac per donar-li les seves formes ondulants. Però no va ser fins al 17 de juny de 1972 quan es va fer famós. Aquell dia, cinc individus vinculats a la campanya de reelecció de Nixon van ser detinguts quan intentaven col·locar micròfons a la seu del Comitè Nacional Demòcrata, que aleshores estava situada a l'edifici adjacent. Poc abans, s'havien instal·lat a les habitacions 214 i 314 de l'hotel i havien menjat llagosta al restaurant per sopar. Les dues habitacions han sigut reformades, com la resta de l'hotel, que traspua modernitat retro, però els seus gestors han jugat a recrear amb sentit còmic els ecos de l'escàndol que va acabar amb la presidència de Nixon. És la seva veu la que se sent de fons als banys o a l'esperar que agafin la trucada a recepció. Als bolis de les habitacions es llegeix: «Jo vaig robar aquest bolígraf al Watergate Hotel».

LLOC DE PELEGRINATGE

Després de l'escàndol, l'establiment es va convertir en un lloc de pelegrinatge per a celebritats i curiosos, però amb els anys va anar perdent llustre. Els penúltims propietaris van intentar convertir-lo en apartaments fins que es van arruïnar amb la bombolla immobiliària. Va ser llavors quan Jacques i Rakel Cohen, els propietaris d'Euro Capital Properties, van ensumar l'oportunitat. Van comprar l'edifici per 45 milions de dòlars en una subhasta hipotecària el 2010 i van invertir 125 milions més a renovar-lo. No calen tants diners per passar-hi una nit. Les habitacions oscil·len entre els 350 i els 10.000 dòlars de la 'suite' presidencial. A recepció ens han promès que no hi ha micros amagats a sota les tauletes de nit.