Teatre

'Amy (and the orphans)': emotiva i reflexiva 'road movie'

El Versus Glòries acomiada aquest cap de setmana una obra que aposta per la integració de persones amb diversitat intel·lectual. És 'Amy (and the orphans)'. Bravo per la iniciativa

José Carlos Sorribes

'Amy (and the orphans)': emotiva i reflexiva 'road movie'

És poc habitual que obres que s’estrenen a l’Off-Broadway arribin tan ràpid a la nostra cartellera. Així ha passat amb ‘Amy (and the orphans)’, que va presentar la Roundabout Theatre Company el març del 2018. La companyia La Niña Bonita es va fixar en aquesta obra de caire autobiogràfic en la qual la seva autora, Lindsey Ferrentino, recorda la figura de la seva tia, Amy Jacobs, a qui va dedicar una comèdia que uneix emoció i reflexió. Amy tenia la síndrome de Down i va ser internada en una residència de persones amb diversitat intel·lectual, una cosa que passava amb freqüència als Estats Units en la dècada dels 70 i, a més, no disfrutaven de les millors condicions. L’objectiu de la jove dramaturga de Florida era descobrir què havia portat els seus familiars a prendre aquesta decisió.

‘Amy (and the orphans)’

Versus Glòries
Autora: Lindsey Ferrentino 
Direcció: Xavi Álvarez i Neus Suñé
Repartiment: Roser Batalla, Odile Fernández, Herminio Avilés, Neus Suñé, Lorea Uresberueta, Xavi Àlvárez
Fins a l’1 de març
Des de 12 euros

La trama presenta una família repartida pels EUA. Després de la mort del seu pare, la Maggie (Roser Batalla) i el Jacob (Herminio Avilés) es reuneixen per anar a comunicar-l’hi a la seva germana Amy (Odile Fernández), que està internada en una residència per a persones amb diversitat intel·lectual. No només ha mort el seu pare, també ho va fer mesos abans la seva mare, una cosa que l’Amy tampoc sap. Avui, la Maggie i el Jacob volen recuperar la germana que va deixar un dia l’entorn familiar com a redempció per culpes passades i, alhora, com a alleujament per a la seva solitud.

Però l’Amy és una jove cinèfila, té un nòvio al qual anomena Brad Pitt i disfruta de la vida a la seva manera. Sembla força més feliç que els seus germans. Els tres –juntament amb la cuidadora, la Kathy (Neus Suñé),que s’apunta pel seu compte– inicien un viatge per autopista amb destinació al restaurant-karaoke preferit del seu pare, on volen oficiar el funeral.

Viatge al passat

Aquesta és la part troncal d’‘Amy (and the orphans)’, que s’obre amb un ‘flashback’ en el qual veiem un matrimoni en plena teràpia de parella. La Sarah (Lorea Uresberueta) i el Bobby (Xavi Àlvarez)  analitzen l’esdevenir de la seva vida conjugal a partir de «fets objectius». El viatge al passat ens revela que són els pares dels orfes, i també per què la nena Amy va acabar a la residència.

EL+

Una comèdia molt humana que combina la seva faceta més dramàtica amb l’humor.

EL-

La peça no manté sempre el mateix ritme i li costa arrencar.

Xavi Àlvarez i Neus Suñé, també directors, serveixen aquesta obra d’alt voltatge emocional de forma despullada, en la qual tot just la il·luminació i alguns elements escenogràfics acompanyen els intèrprets. En un treball d’entrega i entusiasme general, destaquen el saber fer d’una actriu tan bregada com Roser Batalla i la novella Odile Fernández. Ferrentino exigeix que la protagonista tingui la síndrome de Down –fins i tot va arribar a escriure un text amb un personatge masculí, per si de cas– i l’Odile es guanya El públic amb una naturalitat i espontaneïtat que mereixen un aplaudiment sense fissures.

Temes: Teatre