EXPOSICIÓ

Redescobreix el videojoc

Tant si ets 'gamer' com si no, aquesta exposició t'interessa. El CCCB proposa una relectura d'aquest mitjà d'entreteniment, el seu valor cultural i la seva influència en la nostra societat en 'Gameplay'. Passin i juguin

Sonia Gutiérrez

Redescobreix el videojoc

MART E BERENGUER

PODEM PASSAR DIVERSES hores a la setmana, o fins i tot al dia, amb ells. Els videojocs formen part de les nostres vides, tot i que creguem que no. Tot i que no siguem gamers. Allà hi són, amb nosaltres des de fa 40 anys i, tot i així, no els coneixem del tot. «Potser perquè són tan quotidians no hem fet un pas enrere per agafar distància i reflexionar», afirma Óliver Pérez Latorre, comissari juntament amb Jerôme Nguyen de l’exposició Gameplay. Cultura del videojoc, al CCCB fins al 3 de maig.

RETROYOU R/C Projecte experimental de Joan Leandre, de l’any 1999, en el qual va manipular el codi i l’estructura del joc de carreres ‘Revolt’.  

La mostra proposa que vegem aquest producte d’entreteniment amb altres ulls. «El videojoc ha arrossegat una falta de legitimitat cultural i artística, valia la pena fer una exposició que ho posés en valor», afegeix Pérez.

’GRIS’. Videojoc ‘indie’ dels catalans Nomada Studio, publicat el 2018. Transcorre entre paisatges onírics, en un estil allunyat del corrent comercial.

Gameplay. Cultura del videojoc

CCCB (Montalegre, 5)
Horari: de dimarts a diumenge i dies festius, d’11.00 a 20.00 hores. Dilluns no festius, tancat. Fins al 3 de maig
Preu: 6 € (gratis els diumenges de 15.00 a 20.00 hores) 

Si el visitant és dels que van anar a EGB, el començament de la mostra és tot un viatge al passat. Les primeres consoles Atari, les maquinetes Game & Watch (aquestes portàtils en què només es podia jugar un joc), la rivalitat Nintendo-Sega... «És un exercici de nostàlgia, però també de crítica», matisa Pérez, perquè es replanteja el videojoc des d’unes reflexions que no sempre s’aborden des del punt de vista del fan. Però també es pot reflexionar jugant, i com que no es tracta de girar l’esquena a l’aficionat que portem dins, la mostra està esquitxada de tota mena de pantalles per jugar.

‘2065’. Creació d’art distòpic de Lawrence Lek, del 2017. Evoca un món en què les màquines treballen i els ciutadans només es limiten a jugar. 

Gameplay analitza el videojoc des de múltiples perspectives: les narratives no lineals que fan la sensació al jugador que ell decideix, els mons imaginaris, l’experimentació artística d’alguns (amb especial menció als indie games), la manera com influeixen en el món real (reforçant o combatent els estereotips de gènere, per exemple) o el que l’exposició anomena ludòpolis o vides gamificadas. En altres paraules, com el videojoc ha traspassat els seus límits originals: els mòbils han atret un públic nou, els e-sports han convertit en un negoci veure com altres juguen en línia, i fins i tot s’utilitzen tècniques de videojocs en entorns laborals i científics. Ara juguem tots. 

BUBBLES Visitants juguen amb la seva ombra a moure les bombolles virtuals en aquesta creació de Wolfgang Münch i Kiyoshi Furukawa, de l’any 2000. 

Temes: Art