'Calma!': una recepta contra les presses

El títol del llegendari àlbum en directe dels no menys mítics Siniestro Total li va de perles a‘Calma!’,l’últim espectacle de Guillem Albà que presental’Off de La Villarroel en quatre úniques funcions –molt poques, sens dubte– aquest mes de desembre. És un període potser massa breu perquè no abunden les ocasions a la cartellera teatral més ‘mainstream’ de poder veure unclownamb tanta empatia com el pallasso de Vilanova i la Geltrú.

Contra el frenesí que ens envolta, una miqueta de pausa –ve a dir Albà– per baixar de l’habitual muntanya russa del dia a dia. La primera escena ja deixa molt clar per on van els trets. Un tsunami de trucades de mòbil –amb una pila dels feliços aparatets a l’escenari– ens situa immediatament al món en què vivim, en el qual el xiulet d’un insignificant whatsap es converteix gairebé en una cosa tan important com les alertes per incendi que es feien des dels campanars dels pobles.

A partir de la sevagestualitat, amb el recolzament de lamúsica, detitelleso d’ombresen una enorme tela, es va construint un muntatge que posa en alerta pels riscos que comporta una societat moderna hiperconnectada que no sap apreciar el valor de les petites coses.

¿Val la pena? Aquesta és la pregunta que es fa, i que ens fa, Albà i que òbviament és retòrica. El pallasso es deixa la pell en totes les escenes, com fa en la frenètica del ‘Time speed’, la més malenconiosa del viatge submarí o la carrera imparable amb què descriu el cicle de la vida, des que naixem fins que enfilem la recta final del crepuscle.

Bosses voladores

Bosses voladoresAlbà té, a més, la capacitat de buscar la complicitat de l’espectador. És un paio molt empàtic que aconsegueix que tot el públic jugui amb una pilota de platja, que s’abraci o que les bosses dels espectadors corrin entre les files. El gag no l’encaixa tothom de la mateixa manera. Així, el dia de la primera funció hi va haver qui va témer perdre’l, o que se’l quedés algú, amb un èmfasi que es va revelar excessiu. «¡Que soc un pallasso!», va arribar a exclamar l’actor.

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

I és que Albà ens proposa un joc tan ingenu com irresistible, en què un s’ha de deixar portar sense lligams. I fer-ho per acabar acompanyant-lo fins a una paradisíaca platja on contemplar la tranquil·litat del mar o el somieig d’una posta de sol. Un lloc on sí que es troba la calma.