CINE

'Navidad sangrienta': nadales, torró i molta sang

Amb l'estrena de la directora Sophia Takal, repassem altres pel·lícules que van convertir aquestes dates assenyalades en escenari dels més vistosos assassinats en sèrie

Nando Salvà

'Navidad sangrienta': nadales, torró i molta sang

Arriba el Nadal i, per tant, és temps d’embussos, dels maleïts sopars d’empresa, d’omplir les taules de quantitats exagerades de menjar i que els alcaldes de diverses ciutats competeixin entre ells per ser el que més milions de llums LED planta als carrers. Totes aquestes manifestacions d’estupidesa pròpia i aliena són suficients perquè a alguns els vinguin ganes de posar-se a fotre trets. Si tu ets d’aquests, fes el favor de contenir-te. Millor canalitza la teva ira asseient-te davant una pantalla per veure pel·lícules com Navidad sangrienta, que aquest divendres, dia 13, arriba als cines.

Navidad sangrienta

Terror
EUA, 2019
Repartiment: Imogen Poots, Cary Elwes, Lily Donahue, Lucy Currey 
Direcció: Sophia Takal

‘Remake’ de ‘Navidades negras’ (1974) –generalment considerada com el primer exponent del subgènere conegut com a ‘slasher’ i font d’inspiració de clàssics com ‘Divendres 13’ (1980) i ‘Halloween’ (1978)–, igual com el seu model narra els terribles assassinats d’una successió de joves pertanyents a una germandat universitària per a noies durant les vacances nadalenques; el concepte, això sí, ha sigut adaptat a aquests nous temps àvids de relats d’apoderament femení. Per si aquesta estrena no és suficient per apaivagar els teus instints antinadalencs més violents, t’oferim un repàs d’altres pel·lícules que van convertir aquestes dates tan assenyalades en escenari dels més vistosos assassinats en sèrie.

1. ‘Navidades negras’ (1974).

‘Navidades negras’ (1974).

Com diem, la pel·lícula que ho va començar tot –i que, recordem, ja va ser objecte d’un ‘remake’ el 2006–. Un grup d’universitàries es preparen per afrontar les vacances quan comencen a ser assetjades per inquietants trucades i sorolls demoníacs, i no tarden a caure víctimes d’un pervers assassí –elles, això sí, no són les úniques–. La primera a caure és escanyada i asfixiada amb una bossa de plàstic; la segona queda clavada per la cara –no és una expressió feta– en un enorme ganxo, i una altra és apunyalada repetides vegades amb un cap d’unicorn mentre de fons, per descomptat, sona la tornada de ‘Santa nit’...

2. ‘Jack Frost’ (1997).

‘Jack Frost’ (1997).

Pel·lícula joiosament conscient de la seva pròpia estupidesa sobre un assassí que xoca amb el cotxe contra un camió carregat de matèria genètica i, com a conseqüència, queda transformat en un ninot de neu procliu a utilitzar el seu prominent nas com a eina criminal, però també com a instrument per violar les seves víctimes. El que passa després és una abundant successió de crims, actes sexuals grotescos i forats argumentals més grans que algun continent. 

3. ‘Navidades infernales’ (1980).

‘Navidades infernales’ (1980).

Se la considera una cosa així com una versió nadalenca de ‘Taxi driver’ (1976). El seu protagonista és un home que, es miri com es miri, es pren el Nadal massa seriosament. Casa seva és plena d’ornaments, i ambientada amb el so de les nadales. I el tipus s’identifica tant amb el Santa Claus que es dedica a espiar quins nens del veïnat han sigut bons i quins han sigut dolents. I quan descobreix la hipocresia i el cinisme amb què els seus conciutadans es prenen la seva època de l’any preferida, agafa el seu vestit vermell, la seva barba falsa i la seva destral per fer-los-ho pagar.

4. ‘Krampus, maldita Navidad’ (2015).

‘Krampus, maldita Navidad’ (2015).

Segons es recull en el folklore alemany, el revers tenebrós de Santa Claus es diu Krampus. En lloc de fer regals als nens, aquest dimoni pelut i cornut té el mal costum de ficar-los en un sac i després menjar-se’ls. En aquesta versió americanitzada, el seu furiós despertar és causat per la falta d’esperit festiu d’una família francament irritant, que a més del monstre del títol s’haurà d’enfrontar a un seguit de joguines vivents i assassines.

5. ‘Noche de paz, noche de muerte’ (1984).

‘Noche de paz, noche de muerte’ (1984).

Malgrat que el més habitual és que els nens que es porten malament durant l’any rebin carbó el dia de Reis, el càstig que se’ls aplica és molt més sever en aquest film de culte que va acabar donant lloc a una saga de sis pel·lícules, cada una més pocatraça. De nen, el seu protagonista va veure com els seus pares eren assassinats per un individu que anava disfressat de Pare Noel i, més tard, després de recalar en un internat religiós, va patir abusos per part de la mare superiora; estava cantat, en altres paraules, que s’acabaria convertint en un pertorbat de manual. Ell també acostuma a vestir-se com Santa Claus, però, en realitat, l’única cosa de color vermell que li importa lluir són les esquitxades de sang que les seves víctimes emanen al morir.

Temes: Cine