On Catalunya

teatre

'La partida d'escacs': 'tour de force' del gran Jordi Bosch

Stefan Zweig va deixar abans del seu suïcidi un últim llegat a la novel·la 'Una partida d'escacs'. El Romea presenta la seva versió teatral en un monòleg

bosch

bosch

2
Es llegeix en minuts
José Carlos Sorribes
José Carlos Sorribes

Periodista

ver +

Pocs intel·lectuals encarnen com el vienès Stefan Zweig (1881-1942) la veu de l’ensorrament d’Europa que es va produir en les primeres dècades del segle XX, en els períodes compresos entre la primera i la segona guerra mundials. El jueu Zweig va manifestar sempre una lucidesa, una profunditat, que l’han convertit en un referent moral més enllà de la seva època, com explica la freqüent reedició dels seus escrits en els últims temps.

La partida d’escacs

El seu origen i el seu posicionament el van convertir en una víctima més del nazisme, un fet que va quedar corroborat amb la fugida al Brasil que va acabar el 1942 amb el seu suïcidi i el de la seva dona Lotte. Poc abans va escriure la seva última novel·la, ‘Una partida d’escacs’, un text breu sobre la capacitat de resistència humana davant les dificultats. De fons, no podia ser de cap altra manera, l’enfonsament de la vella Europa per l’aixafada del nazisme.

Llustrós monòleg

En aquesta novel·leta, només per extensió, es van fixar Iván Morales (director) i Jordi Bosch (actor) per aixecar un llustrós monòleg. L’aliança no deixava de sorprendre al procedir els dos protagonistes d’universos teatrals ben diferents. Morales és un director, diguem-ne, ‘indie’ i Bosch té un currículum més ‘mainstream’ i de llarg recorregut. Però el resultat mostra una sintonia pròpia d’una col·laboració ben assentada en el temps.

EL+

El veterà actor no defalleix mai en un treball en què llueix el seu ampli registre interpretatiu.

Notícies relacionades

L’aposta de Morales és arriscada, i més amb un autor com Zweig. Ha jugat fort al posar-hi, per moments, dosis de comèdia i un embolcall cuidat, amb una escenografia, il·luminació i espai sonor rutilants, a un text dramàtic fora de mida. En surt airós de la decisió. En primer lloc, perquè a veure qui renuncia a explotar tota la paleta interpretativa de Jordi Bosch. És un actor que, per igual, es mou entre la comicitat del pallasso hilarant i l’aire tràgic d’un actor shakesperià. I en segon lloc, perquè no resta pòsit a aquesta història sobre una obsessió que serveix al seu protagonista com a vàlvula d’escapament de la tortura psicològica dels nazis.

'La partida d’escacs' es desenvolupa en un transatlàntic, camí d’Amèrica, on se celebra una insòlita partida d’escacs entre dos dels seus passatgers: un campió del món i un anònim senyor B, el protagonista d’aquesta obsessió pels escacs que li va portar a una bogeria salvadora. A Bosch li correspon exercir de narrador i la resta de rols. Del ‘tour de force’, en què no falten ni uns passos de ballarí, se’n surt amb un 10. 

Temes:

Escenaris Teatre