Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte dEl Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TEATRE

'Todas las noches de un día': Una parella d'altura al Goya

Carmelo Gómez i Ana Torrent són els grans protagonistes d'aquesta obra d'Alberto Conejero, la història d'un amor impossible emmarcada en una atmosfera de 'thriller'

José Carlos Sorribes

'Todas las noches de un día': Una parella d'altura al Goya

Nacho Gonzalez Oramas

Carmelo Gómez i Ana Torrent. L’actor que va ser una gran estrella del cine espanyol, on avui es prodiga molt poc, i l’actriu que va saltar a la fama com la nena de la icònica ‘El espíritu de la colmena’, de Víctor Erice. Són l’enorme parella de ‘Todas las noches de un día’, peça del dramaturg Alberto Conejero, també poeta, com queda clar en aquest títol. L’obra ha aterrat al Goya després d’una llarga gira espanyola on ha assolit l’èxit que hauria de repetir al teatre del carrer de Joaquín Costa.

'Todas las noches de un día':

Teatre Goya
Autor: Alberto Conejero
Direcció: Luis Luque
Repartiment: Carmelo Gómez, Ana Torrent
Fins al 9 de juny
A partir de 24 €

Aquesta és una obra que obliga a un seguiment meticulós, d’aquelles en què no et pots perdre cap detall de la trama i d’una interpretació molt mesurada. El Samuel és un apassionat jardiner, seguint la tradició paterna, i treballa per a la Silvia, una enigmàtica senyora que viu a la casa que va pertànyer a un oncle seu. A poc a poc veurem com es desgrana la relació entre ells, i també amb l’advers món exterior, en el camí d’un amor impossible. Desfilen moltes emocions subterrànies que emboliquen un muntatge amb un inequívoc aire de ‘thriller’ psicològic i fins i tot policial, per les indagacions al voltant d’una desaparició.

‘Todas las noches de un día’ té l’aroma del teatre comercial, en el millor sentit de la paraula, ben construït. El text de Conejero, però, no és de digestió ràpida perquè hi ha una cura exquisida en un llenguatge d’alt vol poètic. I una fragmentació temporal en la seva dramatúrgia que obliga gairebé a la construcció d’un puzle per seguir el fil de la trama. L’efectivitat d’un tercer personatge absent, un investigador policial que interroga el Samuel sobre la misteriosa desaparició, serveix per anar poc a poc desentranyant les claus.

El centenar llarg de funcions que porta l’obra queda patent veient la sincronia entre Gómez i Torrent. Ell és un actor descomunal, d’aquells que treballen a cara descoberta, de forma directa, amb molta veritat i cap truc. I és que a Carmelo Gómez te'l creus sempre. Sigui el jardiner de ‘Todas las noches de un día’ o l’alcalde de Zalamea en el muntatge de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic que es va veure al Lliure fa uns anys en la seva anterior presència en un teatre barceloní.

El pes del passat

Torrent, mentrestant, sempre dona el tipus a personatges turmentats per l’empremta d’un esdeveniment pretèrit de sutura inviable. Ho deixa entreveure en cada un dels seus gestos, en el somieig que li provoca una relació sentimental, amb terra pel mig i per via epistolar, amb un vell conegut. Només busca en ella l’alleujament per contrarestar l’insuportable pes del passat.

EL+

La compenetració entre els intèrprets en un exercici de magisteri actoral.

EL-

Les ràfegues musicals entre escenes estan excessivament subratllades i són gairebé prescindibles.

Tot el que envolta el Samuel i la Silvia té un aire claustrofòbic, d’una vida atrapada per un destí inclement, ben manifestat en aquest vetust hivernacle on es desenvolupen totes les seves trobades. Allà només queda el recurs de la bellesa de les flors que tant avicia el Samuel perquè el món exterior és un desert per a tots dos. La direcció de Luis Luque es posa, com no podia ser de cap altra manera, al servei de text i els intèrprets en el crescendo dramàtic que necessita ‘Todas las noches de un día'.

Temes: Teatre