'Rey de ladrones': lladres de cabells blancs

Quan la cambra cuirassada de l’empresa de dipòsits Hatton Garden va aparèixer buida a la tornada de les vacances de Setmana Santa del 2015, el succés va ser immediatament catalogat com un dels atracaments més importants de la història de la Gran Bretanya. ¿Qui eren els responsables d’haver-se colat al racó més inexpugnable del barri dels diamants de Londres, executant el tipus de cop que ni el més creatiu dels guionistes de Hollywood hauria imaginat? Entre les hipòtesis que van proliferar a la premsa hi va haver les que van donar per fet que havia sigut obra dels Pink Panthers, uns temibles lladres balcànics que feia anys que saquejaven joieries de tot Europa. D’altres van comparar els fets amb els mètodes sofisticats i acrobàtics del repartiment d’‘Ocean’s eleven’.

Per això, quan només unes setmanes després la policia va dur a terme nou arrestos, ningú va entendre res: els detinguts tenien l’edat idònia per anar-se’n de viatge amb l’Imserso i passar la tarda mirant obres, i els seus historials mèdics incloïen càncers de pròstata, colls fracturats, neutropènies, aneurismes, policistitis renals, pròtesi de maluc i incontinències urinàries. Ara arriba als cines ‘Rey de ladrones’, que se serveix d’actors de la talla de sir Michael Caine, Tom Courtenay, Jim Broadbent i Ray Winstone per recrear la peripècia.

Els atracadors de Hatton Garden, és cert, tenien un llarg historial criminal a les espatlles, i havien passat els dos últims anys traçant un pla que incloïa alarmes desactivades, descensos per forats d’ascensors i la perforació d’una paret reforçada de mig metre. Gràcies a això es van emportar 18 milions d’euros en bitllets, joies i rellotges de luxe. A la cambra no va quedar-hi res més que una pila de runa.  Més ben dit: també hi van deixar un trepant, una polidora i un grapat de palanques, probablement per no carregar pesos innecessaris a l’esquena en la seva fugida.

Durant els dies posteriors, els lladres van passar desapercebuts, i van evitar el tipus de canvis sobtats d’estil de vida que haurien despertat sospites. No havien deixat empremtes físiques, així que van assumir que no farien falta més precaucions. Òbviament, no van comptar amb les modernes tècniques d’investigació criminal –càmeres, micròfons, lectors de matrícules, trucades geolocalitzades–, i el 19 de maig van acabar caient en una sèrie de batudes policials en què van participar més de 200 agents. Entre tots, van ser sentenciats a més de 40 anys de presó després de ser declarats culpables de nombrosos càrrecs de conspiració per cometre robatori i possessió i ocultació de propietat criminal. Al llarg del judici, alguns van tenir serioses dificultats per entendre el jutge a causa dels problemes d’oïda. A la presó, un d’ells va morir i un altre va patir dos vessaments cerebrals.

A deshora

Notícies relacionades

¿La Força t’acompanya? Celebra l’aniversari de ‘Star wars’ amb aquest test

Un recorregut comercial d’1,5 quilòmetres

El cop de Hatton Garden va ser l’últim exponent d’una forma de lladronici ancorada en el passat, una última reivindicació de la mitja al cap en un temps de ciberatracaments que impliquen molt menys risc i proporcionen botins molt més abundants. Potser en bona mesura per això, ‘Rey de ladrones’ manté un to majoritàriament lleuger i retrata els protagonistes com a avis entranyables. I, com a conseqüència d’això, un grup de damnificats pel robatori han posat el crit al cel pel que consideren la glorificació d’un crim que va portar molta gent a la ruïna.

I potser tenen raó, però el cert és que l’enfocament de la pel·lícula és del tot coherent. A tota hora, tant la premsa com l’opinió pública britàniques van mostrar simpatia pels lladres de Hatton Garden; no havien ferit ni amenaçat ningú, ni tan sols havien empunyat una arma. Sabien que els robatoris comporten molts anys més de sentència quan són a mà armada. I, sens dubte, aquest és un detall important quan no te’n queden gaires de vida.