'Mandy': el plaer d'un mal viatge

Si un grup de científics aconseguissin crear la perfecta pel·lícula de culte en un laboratori, segur que s’assemblaria moltíssim a 'Mandy'. Les seves dues hores de metratge combinen referències al 'giallo', al rock progressiu i al heavy metal, a ‘Jo soc la justícia’, a 'Mad Max', a 'La matança de Texas’, a 'Hellraiser' i a Nicolas Roeg, i a més contenen la interpretació més trasbalsada que es recorda de Nicolas Cage.

Es tracta de la segona pel·lícula escrita i dirigida per Panos Cosmatos, al seu dia responsable dement de 'Beyond the black rainbow' (2010). Explica la història d’un llenyataire (Cage) que viu en un petit paradís terrenal que es converteix en un infern quan una secta de 'hippies’, secundats per una banda de motards mutants, assassinen la seva dona mentre ell és obligat a mirar. Una vegada lliure, el llenyataire es converteix en un àngel venjador. Si hi hagués més argument, prometem que l’explicaríem.

Dissenyada a la manera d’un malson lisèrgic, 'Mandy' pren el seu temps durant una primera meitat que avança amb llangor narcòtica. És en la segona que degenera en el més absolut caos i encadena una escena brutal rere l’altra: cranis aixafats, colls tallats i penetrats amb objectes afilats, i la sang brolla a rajos; apareixen en escena una destral i una ballesta amb unes fletxes que “tallen os igual que un nen grassonet menja un pastís”, i un parell de motoserres que es baten en duel. Veiem Cage en calçotets, proferint esgarips mentre es ruixa les ferides amb vodka entre crits, i esnifant cocaïna, i encenent-se un cigarret amb el flamejant cap tallat d’un enemic.

LLUM VERMELLA APOCALÍPTICA

No hi ha cap dubte que 'Mandy' es pren moltes molèsties per ser al més extravagant possible, com demostren aquesta llum vermella apocalíptica que ho banya tot, i aquestes seqüències oníriques en format 'anime', i aquest anunci publicitari inserit perquè sí en el qual un diable verd vomita formatge sobre un grup de nens completament encantats. El seu objectiu és funcionar sobre l’espectador a la manera d’una droga sintètica i, per tant, els seus efectes poden resultar intolerables per als qui no tinguin clar què s’estan posant.

Notícies relacionades

La Cerdanya a través de les esglésies romàniques

De ruta pels paratges de la riera de Rajadell

Però els que sàpiguen apreciar l’atractiu del pervers i l’aberrant, i sàpiguen veure la bellesa en el duel i la tragèdia d’un home pacífic empès a convertir-se en un monstre, i es deixin enlluernar pel blanc dels ulls de Cage contrastant amb el seu rostre cobert de sang, sens dubte descobriran en 'Mandy' una de les seves pel·lícules de l’any.