Ismael Smith, l'artista provocador

Ismael Smith (Barcelona, 1886-Nova York, 1972) va ser un artista total, i alhora complex, que va desenvolupar un estil massa provocador per a l'ordenat món noucentista i per això va ser marginat del cànon. El MNAC recupera la seva figura amb una àmplia retrospectiva. El seu comissari, Josep Casamartina, proposa nou obres imperdibles del recorregut, i de propina una de les peces que llueixen al Museu de Cerdanyola en una altra exposició dedicada al creador.

‘RETRAT D'ENRIC PRAT DE LA RIBA’ (1917)

Smith va ser un artista desafortunat que per la seva ambigüitat, provocació i estètica va ser apartat i oblidat. Ho va viure ja en vida, i per això els seus projectes per a monuments públics van ser permanentment boicotejats. En queden poques mostres, entre elles aquest imponent i extravagant bust de Prat de la Riba.

---

‘NURSE (O MÀSCARA)’ (1962)

Una de les últimes obres que va realitzar l’artista. La va executar al sanatori psiquiàtric de Bloomingdale (EUA), on va morir després de passar-hi 11 anys internat. Allà el va ingressar el seu germà Paco contra la seva voluntat després de ser denunciat per córrer nu pel jardí de la casa familiar. 

---

IL·LUSTRACIÓ PER A MODA (1913)

Les il·lustracions sarcàstiques que tant havien triomfat a Barcelona, a París no es van entendre. Així que per ser acceptat i poder entrar en el món de la moda, com havia fet Xavier Gosé, va fer un gir cap a un dibuix més comercial, tot i que sempre es va mantenir en el límit de la correcció. 

---

‘ISMAEL SMITH VESTIT DE TORERO’ (1912)

El retrat, realitzat per Mariano Andreu, íntim amic de Smith i, com ell, menystingut per l’‘establishment’, descriu molt bé el personatge: dandi i provocador. Provocador en tots els sentits, pel punt efeminat i pel vestit de torero, cosa gens ortodoxa per a un noucentista. 

---

‘FLIRTING. GOOD FALL’ (1914)

A París, on va viure entre el 1911 i el 1914, Smith va alternar el dibuix de moda amb les ‘manolas’ i els toros. Però ho va fer des de la seva particular perspectiva: eròtica i truculenta. Així, les primeres solien mostrar els pits, mentre que a l’arena sempre i irremeiablement hi havia algun banyegat. 

---

‘RETRAT D'ALFONS MASERAS’ (1912) 

El seu fort va ser l’expressionisme amb un punt salvatge, però també va tenir un vessant de virtuós del retrat, com aquesta escultura que va fer del seu amic, l’escriptor Alfons Maseras.

---

IL·LUSTRACIÓ (1908)

Entre el 1906 i el 1912, va ser un dels dibuixants més celebrats de la premsa de Barcelona. La seva iconografia invocava l’ambigüitat sexual i el sarcasme; alhora que satiritzava la societat presentant homes efeminats i dones amb trets masculins. 

---

‘FORJADOR’ (1906)

Aquesta escultura i la seva parella marquen el zenit de l’Smith més expressionista. Remeten a l’obra de Meunier però en una versió molt més moderna i original. Si el belga presentava la bellesa del treball; el català va modelar un ésser entre atractiu i monstruós.

---

‘ENCARNACIÓ’ (1907)

La ballarina flamenca d’aires abruptes i masculins és la més popular de les escultures de Smith. I com la majoria de les seves peces està modelada en guix. No li agradava ni la pedra, ni el marbre, ni el bronze. 

---

'ANELLS' (1906-1910)

Notícies relacionades

El geni transgressor i provocador d'Ismael Smith, al MNAC

Celebra Sant Jordi amb roses i un bon formatge

Va dibuixar més d’un centenar d’anells, penjolls i agulles de pit, però només en va materialitzar poc més d’una dotzena. Totes de plata i masculines, i totes amb els seus temes recurrents: personatges andrògins, calaveres i el cap de sant Joan Baptista. 

---

‘NUDE’

El Museu d’Art de Cerdanyola, amb un ampli fons d’obres de Smith, presenta ‘Nude and Naked’, una mostra que completa la del MNAC i que, a partir del tema del nu, dona una visió centrada en els aspectes que més van contribuir a l’estigmatització de l’artista.