Viatges al passat sense Delorean

«L'il·lustrador dels cors trencats», l’anomenen. El llibre anterior,  SE(nti)MENTAL, acumulava més de 250 cors amb tiretes: trossejats, trepitjats, cosits, cicatritzant, amb camisa de força. Il·lustracions gag en blanc i negre i vermell. «Si t’han fotut però rius –sol dir aquest cronista sentimental–, tens la meitat del camí fet». Mirar el seu Instagram hauria de convalidar almenys cinc teràpies de parella. 

Alfonso Casas reprèn la novel·la gràfica: 'El final de todos los agostos' (Lunwerg). És un còmic que t’estalvia el Delorean. Un viatge al passat sense màquines del temps ni professors sonats, apunta l’autor a la contraportada. «Només una persona qualsevol que es pregunta com hauria sigut la seva vida si, en lloc d’escollir un camí, n’hagués triat un altre». Tota una reflexió visual sobre oportunitats perdudes.

L'ESTIU AL POBLE

El protagonista és un home corrent. «I, per tant, absolutament imperfecte –apunta el seu creador–, suposo que en això és fàcil identificar-s’hi». Abans de casar-se, intentarà omplir buits existencials al poble de la costa on estiuejava de petit. Sí, t’agafarà més nostàlgia que a l’empassar-te Verano azul per vuitena vegada desitjant que en aquesta no es mori Chanquete. 

L’estiu al poble. L’amic de la infància. La bici. El boig del poble. La casa encantada. El primer cigarret. ¿L’amor de la teva vida? El llibre supura més tendresa que el gat de Shrek fent ullets i l’osset de Mimosín junts.

Aquí és el present el que es veu en blanc i negre. Els records dels vuitanta  es despleguen a tot color. «Reforça la idea que els records tenyits de nostàlgia són més càlids –diu Alfonso–, mentre que el present és una mica més fred perquè encara no té aquest tint que hi afegeix la memòria».

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

L’il·lustrador viatja a aquest passat en què es deia «jope» i «jolín» amb dignitat de superheroi. Hi ha samarretes amb el Cobi i Curro, el bailar-de-lejos-no-es-bailar format festiu, missions secretes, càpsules del temps a 20 anys vista quan 20 anys era un temps pràcticament infinit. «Créixer és una trampa», et deixarà anar algun dibuix. «Els records enganyen, fill», et dirà un altre.   

¿La moralitat de la història? «Cada lector ho pot entendre d’una manera diferent  –respon  Alfonso–. És un còmic que parla de dubtes i finals no resolts. No totes les històries tenen un final feliç, perquè no totes s’acaben, i fins i tot algunes ni tan sols comencen. Del que es diu, i també del que no es diu, és del que tracta aquesta història».