Llegir, caminar, (re)descobrir

A vegades et penses que coneixes bé una ciutat només perquè fa 40 anys que hi vius. I no. Coneixes la teva, la que tu vius, com a molt la que viuen els teus, però per saber de veritat com és aquesta ciutat hauries de poder conèixer com la veuen, com la viuen, els centenars de milers de persones que la configuren diàriament, com la configures tu. Deus pensar que és impossible, i em temo que ho és, però la literatura et pot ajudar a acostar-te a aquest coneixement utòpic. Sí, a això també. A les seves pàgines pots descobrir la ciutat de desenes d'escriptors que l'han pensat, que l'han somiat, que l'han trepitjat i espremut, i a través d'ells acostar-te a aquestes mirades que queden fora del teu abast. Si, a més, recorres els camins per on van passar els seus personatges, seran milers les versions de la teva ciutat que apareixeran davant els teus ulls. Destil·lant-les, atraparàs la seva essència.

¿Ho vols provar? La filòloga Maria Nunes et proposa el llibre 'Rutes literàries de Barcelona', quatre rutes literàries perquè (re)descobreixis Barcelona a través de l'obra de quatre dels seus cronistes.

---

TERESA JUVÉ

La Barcelona del segle XVI

Teresa Juvé va néixer a Madrid el 1921; va créixer a Barcelona i, després de la derrota republicana, es va exiliar a França, on va viure fins que el 1970 va tornar a Catalunya, a Roses. De la mà de la seva obra La trampa, i del seu peculiar protagonista, el portaveu reial Jaume Plagumà, el lector pot recórrer la Barcelona del segle XVI, la dels Àustries i la Inquisició. Santa Maria del Mar i els carrers i places del seu entorn (Argenteria, Sombrerers, Veguer, el Pla de Palau) agafen una nova dimensió en aquest salt de cinc segles (per al qual necessitarem entre dues i tres hores de passejada) que proposa Maria Nunes.

---

NARCÍS OLLER

Benvinguts a la modernitat

Per mostrar-nos la ciutat de Narcís Oller (Valls, 1846-Barcelona, 1930), Nunes no recorre a un llibre, sinó a tres (que per alguna cosa és experta en l’autor): 'La papallona' (1882), 'La febre d’Or' (1892) i 'Pilar Prim' (1906). Les seves pàgines evidencien el contrast entre la Barcelona acomodada i burgesa que floreix als amplis carrers de l’Eixample, i la Barcelona obrera que sobreviu als carrerons del Raval, amb la Rambla com a punt de trobada i alhora frontera. Portaferrissa, la Boqueria, el passeig de Gràcia i escenaris avui inexistents com el passatge de les Manufactures ens submergeixen en la ciutat que va posar els peus en la modernitat, com ho va fer la literatura catalana amb la ploma d’Oller. 

JOSEP MARIA DE SAGARRA

Canalles a la ciutat tranquil·la

El Grill Room, que data del 1902 i segueix funcionant com a restaurant. PEPE ENCINAS

Josep Maria de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) va ser periodista, dramaturg, poeta, novel·lista: no hi havia gènere que se li resistís. Però potser 'Vida privada' (1932) és la seva obra més coneguda (¡visca els profes que recepten grans novel·les!), i la que Nunes tria per convidar el lector a passejar per la Barcelona del 1920, amb les seves famílies de Liceu i missa al davant i Paral·lel i vici al darrere. Una Barcelona tranquil·la que n’amagava una altra de canalla, amb vetllades que podien començar al Grill Room (foto) o al Ritz (avui, Palace) i acabar al cabaret La Criolla (Cid, 10) o al prostíbul La Sevillana (Arc del Teatre, 13), tots dos esborrats de la faç de la ciutat aparador.

'Rutes literàries de Barcelona'

Maria Nunes

Editorial Meteora

176 pàgines

16 euros

MONTSERRAT ROIG

Vida entre la burguesia grisa

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

Interior de la botiga Vinçon, que va tancar fa dos anys avui és un Massimo Dutti. JOAN PUIG

I tres obres més per a una única mirada (i una mirada única) sobre la ciutat: dues novel·les, 'Ramona, adéu' (1972) i 'El temps de les cireres' (1977) i un llibre d’assajos, 'Digue’m que m’estimes encara que sigui mentida' (1991). En l’univers de la periodista i escriptora, que va morir el 1991, els anys de formació i lluita articulats al voltant de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona i els seus voltants (el bar Estudiantil, l’orxateria Valenciana), i l’Eixample Dret, on va viure i va escriure els seus retrats d’una petita burgesia immersa en un gris que trencaven, de tant en tant, visites a l’enyorada Vinçon.