Compte amb les dames del segle XII

El que té de bo 'La perla negra' és que un la llegeix com veia aquelles pel·lícules de diumenge a la tarda (quan els diumenges a la tarda eren diumenges a la tarda, amb el seu 'David el Gnomo', o el seu 'D'Artacan', o els seus 'Diminutos' per ser nen-nen, i la seva pel·li d'Errol Flynn o de Douglas Fairbanks després), però a l'acabar té la sensació de conèixer una mica més el segle XII o, almenys, que se li han despertat les ganes de conèixer-lo. Allò del 'prodesse et delectare', que deia Horaci, però tenint en compte que Claudia Casanova, l'autora, mai utilitzaria l'expressió llatina. Vaja, que ella ens desitjaria que traguéssim partit del llibre, sí, però sobretot que disfrutéssim llegint-lo.

"M'agrada que les meves novel·les tinguin rigor històric, i explicar en pinzellades didàctiques aspectes i fets de l'època en què estan ambientades, sobretot perquè jo mateixa descobreixo coses mentre em documento, i m'encanta compartir-les. Però les meves novel·les no tenen cap vocació assagística: soc editora d'assaig, així que tinc un enorme respecte per aquest gènere", diu.

Casanova dedica la major part del temps a l'edició. Dirigeix, amb Joan Eloi Roca, Ático de los Libros, editorial petita en estructura (encara que amb oficina a Barcelona, Madrid i Mèxic), però gran en objectius (80 títols a l'any en diverses col·leccions: història, clàssics, no-ficció, gràfica, butxaca, català...) i èxits, amb encerts recents com Sherry Turkle ('Elogio de la conversación'), Helen Macdonald ('H de Halcón'), Gabriele Romagnoli ('El arte de vivir sin miedo', 'Viajar ligero') i Philip Hoare ('Leviatán' i 'El mar').

POESIA ENTRE LA BRUTALITAT

Però el que de veritat la diverteix és escriure. "Seria ideal dedicar-hi quatre hores diàries, però ja sabem el que costa tenir temps per fer-ho". Sobretot des del 2010, quan va començar l'aventura d'Ático. Les dues novel·les que precedeixen La perla negra (totes dues editades per Planeta) són anteriors a aquesta data: 'La dama y el león', el seu debut, del 2006, i 'La tierra de Dios', del 2009. En totes tres se submergeix en el segle XII.

Notícies relacionades

Una història per a George Clooney

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

"M'apassiona l'edat mitjana, però sobretot aquell moment, en què, enmig de la brutalitat i la violència quotidiana, eclosiona la poesia dels trobadors i, sobretot, de les 'trobairitz' del sud de França, més moderna i sensual que la dels seus coetanis masculins, però molt menys coneguda, és clar". ¿Reivindicació del poder femení? "Jo no soc d'enarborar la queixa, però s'ha de recordar que bona part de la història està escrita per les dones, també la literària. Tothom coneix Chrétien de Troyes, i molt pocs Maria de França, i els seus lais eren brillants. Sabem poc de figures com Elionor d'Aquitània, la reina francesa que va acompanyar el seu marit a les croades, o de la intel·lectual Eloïsa, perquè el que ens ha arribat de l'edat mitjana ho ha passat pel sedàs l'Església i, per ella, l'Eva pecadora no mereixia cap espai".

L'empremta d'aquestes dones està en les protagonistes de Casanova, que infiltra personatges reals entre els imaginaris per atrapar-nos en la història d'Isabeau de Fuòc, 'trobairitz' i lladre, disposada a jugar-se la vida per un botí que inclou molt més que les joies de la vescomtessa de Narbona. "La venjança és el tresor. Com un comte de Montecristo medieval". I amb faldilles. Molt de diumenge a la tarda, però del segle XXI.