Consells (pòstums) per a la vida

¿Com seria viure en la ment d’una altra persona? Lluny de ser una pregunta voyeurista, és un tema recurrent en les fantasies humanes. Doncs hi ha un gènere literari que té entrada directa als pensaments més íntims: el diari, lloc idoni per baixar del jo i pujar a un cos i una ànima nous.

'Adiós a casi todo' (Penguin Random House) és l’última entrega publicada dels diaris –després de Primer testamento, Segunda memoria, Cuaderno amarillo, Variaciones 95, Diario de otoño i Dia­rio del Anciano averiado– del filòsof barceloní d’origen indi Salvador Pániker (1927-2017). «Sense ell vivim menys i entenem pitjor, és alegrement savi i obert. Un alt brindis», va dir Baltasar Porcel arran de la publicació d’Asimetrías (2009). I li dona la raó 'Adiós a casi todo': amb ell vivim més i entenem millor. 

Enginyer, filòsof, escriptor, editor, periodista; fundador de l’editorial Kairós, president de l’Associació Dret a Morir Dignament i professor universitari, Pániker va morir l’1 d’abril als 90 anys. Però el brindis encara no cessa: setmanes després de la seva mort, s’acaba de publicar aquest dietari que va del 2005 al 2010. I encara hi ha més coses: s’esperen les memòries dels últims anys d’un escriptor que va mantenir la redacció del diari fins al final. «En tots els moments crítics de la meva vida he disposat d’un abocador fonamental: el dietari, la glossa intel·lectual del que em passava i, a vegades, més que glossa, indagació. Si no aconsegueixo escriure, és que el deteriorament és realment important», explica Pániker al text. 

De l’obituari a l’assaig filosòfic. De la llista d’efemèrides a la lliçó magistral de ciència. Del prospecte de medicament a l’anàlisi política. De l’arbre genealògic a la col·lecció de proverbis. De la història de la teologia a la crítica artística. En definitiva: del clam espontani a manual de vida. Lluny de les prefixades estructures literàries, el ­diari permet a Pániker expressar tot el seu pensament des de l’espai íntim, conciliant genealogies i cultures: Orient i Occident; ciència i humanitats. Un agnosticisme místic que aposta per la religió a la carta. Una lluita contra els absoluts representada per la seva defensa de l’eutanàsia. Una defensa de la síntesi entre el nou i l’arcaic.

'Adiós a casi todo' és la porta d’entrada al pensament d’una ment privilegiada capaç de tocar els més grans temes universals des de l’àmbit quotidià i de proporcionar al lector pautes per al seu propi dia a dia. 

VIDA

Al llarg dels cinc anys que dura el diari, dins dels alts i baixos inherents a l’ésser humà, Pániker es manté fidel a la seva línia de pensament per compondre una oda a la vida. Segons l’autor, la clau resideix a assumir-se cadascú tal com és, viure l’aquí i ara, i tenir una sola regla ineludible: «Fer en cada moment el que en cada moment correspon fer». 

MORT

Per a Pániker l’arribada dels 80 anys va suposar habituar-se a la necrològica quotidiana. Amics íntims i familiars van anar marxant i la seva visió vitalista va quedar ennuvolada. De tota manera, per a l’autor, malgrat el fred sentiment de desolació que comporta la mort, no ens queda cap altre camí que l’acceptació: «És inútil enrabiar-se contra el que és ineludible». 

ESPIRITUALITAT

En el dietari, el filòsof anomena déu S/N (Sense Nom). Un agnosticisme místic que no abandona ni en els pitjors moments. Pániker reivindica l’opció d’inventar-se un déu i dissenyar-se la pròpia gnosi, perquè l’ésser humà té el dret universal «a inspirar-se a tot arreu, i a dissenyar el seu propi cànon, la seva pròpia religió, el seu propi mite, la seva identitat híbrida». 

AMOR

Durant tota la seva vida, l’autor va utilitzar les inicials de les seves amants per anomenar-les als seus diaris. En la seva lluita contra la senectut, Pániker no perd la promiscuïtat i al començament del diari narra la relació de dependència que manté amb Bea. Un nuviatge impossible per una filosofia d’amor lliure de patiment: «La meva tendència a viure el present i només el present potser m’incapacita per a certes relacions». 

POLÍTICA

En cinc anys el món pot canviar completament. Del 2005 al 2010 va arribar la crisi econòmica, es va fer evident el fracàs de la guerra de l’Iraq i es va triar un nou papa. Pániker fa agudes anàlisis d’actualitat per entendre el món. En una insta el lector a prendre partit entre els dos bàndols: «El dels que contribueixen perquè augmenti el patiment del món, i el dels que contribueixen perquè disminueixi. En el primer bàndol també hi ha els que s’abstenen, els que només pensen en ells mateixos». L’elecció per al filòsof sembla clara.

FAMÍLIA

Notícies relacionades

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

El porno no educa

Pániker repeteix en diverses ocasions la dificultat que comporta la vida, i el coratge que s’ha de tenir per aixecar-se cada matí. De tota manera, ell sempre troba llum per afrontar el dia. Com suggereix: n’hi ha prou amb una conversa amb una filla perquè «la llar es recompongui i el món quedi justificat». 

La saviesa apareix des del més enllà per ajudar-nos a tenir una vida més plena. Correm a obrir-li la porta de bat a bat.