EL DIA DEL LLIBRE, AMB ALTRES ULLS

El Sant Jordi més complet

Que sí, que fa dècades que celebres la festa del llibre i la rosa. Però mai com aquest any: des que et lleves fins que vas a dormir

11
Es llegeix en minuts
Imma Muñoz

Sempre has celebrat Sant Jordi. Des que recordes. Si mires enrere, et veus a tu mateix en una fila escolar, amb un bitllet de 500 pessetes a la butxaca (¡una fortuna!), cap a la llibreria on invertiries aquest capital en el primer llibre triat per tu. Tota una iniciació intel·lectual. 

Si encara vas més enrere, et veus en una altra fila escolar, però aquesta vegada sense diners, amb regalims a la cara i una rosa de paper pinotxo a la mà (els pètals amenaçant desunió, el filferro de la tija sortint d’allà on el paper verd no s’havia enganxat bé) que havíeu fet a classe per a la mare. Tota una iniciació sentimental.

D’adolescent vas assumir que aquest sant, i no el venut de Valentí, era el que de veritat rubricava els amors, i quan vas tenir la primera criatura, et va faltar temps per embussar el seu cotxet en el formiguer del passeig de Gràcia, amb la rosa entre les dents com un corsari en una mar brava. Que sí, que com a celebrador de Sant Jordi no et guanya ningú. Però aquest any serà diferent: ho celebraràs de veritat. Des que et llevis fins que te’n vagis a dormir respiraràs Sant Jordi. Aquest serà el teu primer Sant Jordi cent per cent Sant Jordi.

ESMORZAR 'AD HOC'

No podem esperar que sigui el rugit d’un drac el que et faci obrir els ulls (tret que el del cotxet ja hagi crescut tant que s’hagi aixecat del llit tot sol i estigui a la sala d’estar obligant el seu saure de goma preferit a esgargamellar-se), però sí que t’estigui esperant a la cuina un tros del pa de Sant Jordi que el mestre forner Eduard Crespo va crear el 1988 per encàrrec del Gremi de Flequers de Barcelona. Potser és una mica d’hora per untar-lo amb el gelée de cava i roses de la marca de melmelades artesanes Bubub (i tampoc està gaire clar que sigui el que combina millor amb el formatge, la sobrassada i les nous de la senyera amb molla), però com que porta el nom i té la cara del sant terror de dracs... ¿per què no arriscar-se? Regar-lo amb les cerveses artesanes Sant Jordi, elaborades a Cardedeu (l’anomenada Alè de Drac és la que toca, sens dubte), potser és un excés que pot esperar a l’hora de l’aperitiu, però res ens pot privar del trosset de pastís de Sant Jordi.

FESTIU... PERÒ MENYS

Silenciats els xisclets del pap, és el moment de sortir al carrer. Aquest any, Sant Jordi cau en diumenge, i això vol dir ­dues coses: que l’etern debat entre els pros i els contres que sigui festiu es resoldrà sense haver de forçar el calendari i que tenim tot el dia per endavant, sencer, per disfrutar dels actes de la diada.

L’any passat ja va caure en dissabte, i les set plagues que anuncien els fanàtics que sigui dia laborable (no podem competir amb la platja: es dispararà la venda de bronzejadors i caurà en picat la de llibres; ni roses compraran) no van arribar: el gremi va facturar 21 mi­lions d’euros, el 3% més que el 2015, i no sabem quanta gent es va arrebossar a la sorra, però a veure qui era el guapo que trobava un pam lliure per plantar el para-sol a la Rambla de Catalunya.

JOAN CASTRO

També és veritat que el dissabte és menys festiu que el diumenge, i que aquest any tornen els recels: els floristes esperen un descens del 15% en les vendes de roses, perquè ja no vindrà el cap a comprar-ne dues dotzenes per fer-se perdonar l’explotació de la resta de l’any i moltes empreses s’estalviaran el regalet als clients. Tot i així, Barcelona ha declarat aquest cap de setmana l’obertura dels comerços, així que l’'efecte festiu' quedarà esmorteït. 

PORTES OBERTES

Però apuntem cap al que de veritat ens interessa: totes les portes que ens obre Sant Jordi. Comencem per les literals. Almenys sis edificis descorren el baldó diumenge perquè els ciutadans s’hi puguin passejar: el Palau de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona (plaça de Sant Jaume), el Palau Güell (Nou de la Rambla, 3), el Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau (Sant Antoni Maria Claret, 167), la Biblioteca Nacional de Catalunya (Hospital, 56) i l’Ateneu Barcelonès (Canuda, 6).

Aquest any, Barcelona aposta fort amb la celebració. Més que mai. És el que té haver sigut declarada Ciutat de la Literatura dins de la Xarxa de Ciutats Crea­tives de la Unesco. L’ajuntament ha decidit que el seu paper en la festa ha d’anar més enllà de gestionar espais i ha volgut escalfar motors per a la diada amb dos grans actes: el cicle Diàlegs de Sant Jordi (converses entre un autor estranger –¡potser els que més al·lucinen amb la festa del llibre!– i un personatge literari vinculat a la vida barcelonina) i la revetlla Nit del Drac. Nit d’homenatges. 

DIÀLEGS I REVETLLA

Els diàlegs van començar ahir, però encara teniu temps d’assistir als que hi haurà avui, divendres, a l’Auditori Disseny Hub Barcelona (Petros Márkaris-Francesc Serés, a les 17.00; Lionel Shriver-Empar Moliner, a les 19.00; Siri Hustvedt-Gabriela Wiener, a les 21.00), i demà a l’Edifici Mobile World Centre (Max Besora-Carlos Zanón-Sara Mesa, a les 18.00 hores). La revetlla és demà a les 21.00 hores a la plaça Comercial del Born, i servirà per homenatjar els autors amb efemèride el 2017: Josep Palau i Fabre, Joan Fuster, Prudenci i Aurora ­Bertrana, Màrius Torres, Carles Soldevila J. V. Foix, a qui glossaran personalitats de la cultura catalana. Hi haurà molta lletra i poc petard. 

ALBERT BERTRAN

Esteu desitjant trepitjar carrer, ho sabem, perquè és on de veritat hi ha l’ànima de Sant Jordi, però abans dues últimes recomanacions entre parets, que ja us hem anunciat que aquest any el cavaller que converteix la sang en roses està més present que mai i no solament té festival musical propi per cinquè any consecutiu a l’Antiga Fàbrica Damm (de les 11.30 a les 22.00 hores, i atenció als noms: Blaumut, Miqui Puig, Joan Miquel Oliver, Ramon Mirabet, Enric Montefusco, Pavvla, Coriolà... i així fins a 25 en quatre escenaris), sinó que estrena... ¡festival de ­cine!

DE CINE

Barcelona té un munt de mostres cinematogràfiques, diguem-ne, segmentades –la de Cinema d’Autor (D’A), L’Alternativa (de cine independent), la Mostra de Cine de Dones, de Cinema Gai i Lèsbic, de Cinema Jueu...–, però n’hi faltava una sense cap més etiqueta que el nom de la ciutat i l’«internacional» de rigor. Doncs ja la té, i ve a cavall i amb llança: el Festival Internacional de Cine Barcelona-Sant Jordi. S’inaugura avui als cines Verdi amb la presència d’un actor ideal per a aquestes dates: a més d’oficial va ser cavaller, i va rescatar la seva dama de les urpes del drac del sexe amb visa enarborant mitja dotzena de roses (vermelles, és clar) a bord d’un corser blanc que no tenia crineres però sí una pila de cavalls. Richard Gere estrenarà en el nou festival barceloní Norman i, per poc que els organitzadors li hagin explicat el que es respirarà a la ciutat diumenge, segur que es queda i, amb una mica de sort, potser fins i tot te’l trobaràs pel carrer tafanejant entre el miler de parades de llibres (més de 800 n’hi va haver l’any passat només al centre, amb 45.000 títols) i comprant roses. 

Perquè aquí és on hi ha la festa i ¡sí! per fi és diumenge en aquestes pàgines i anem al carrer.

ESPAIS ALTERNATIUS

Passejar pel cor de la ciutat en un dia com avui requereix la paciència d’un sant diferent del que estarem homenatjant i molt d’amor pel gènere humà. Si ets dels que prefereixen la butaca més apartada del cine (perquè no se t’assegui un desconegut al costat i el teu colze fregui accidentalment amb el seu) o t’infartes en els embussos, evita la Rambla de Catalunya i el passeig de Gràcia. 

FERRAN NADEU

Tens alternatives: el passeig de Sant Joan es tornarà a convertir en l’eix dels amants del còmic i la literatura infantil i juvenil (i no només d’ells: la llibreria on line ­especialitzada en novel·la criminal ­Somnegra.com ha anunciat que diumenge hi haurà «una sagnia» en aquest carrer, amb profusió d’autors i tragos), i els districtes s’han implicat en la descentralització de la festa i preveuen actes i espais per acostar-te-la al barri (tens la programació a lameva.barcelona.cat). La Rambla del Raval tornarà a acollir (i ja en són 14 edicions) el vessant més solidari i multicultural de la diada, amb venda de llibres, roses i artesania a benefici d’entitats socials, i tallers, contacontes i actuacions (entre les 10.00 i les 18.00 hores) per a tota la família. 

VISTA ENLAIRE

JOSEP MARTÍNEZ

Si, en canvi, et mous bé entre multituds, posa a prova la teva resistència i ves a suar la festa als carrers del centre. Tens tot el dia per disfrutar-los. El sentit comú et demanarà caminar mirant avall per evitar trepitjades i entreveure, així des de la quarta fila, el títol d’algun llibre, però t’animem a desafiar-lo i a aixecar la mirada ben amunt, sobretot quan estiguis a la Mansana de la Discòrdia (passeig de Gràcia, entre Aragó i Consell

de Cent). No només perquè aquesta orgia d’edificis modernistes et transportarà als temps en què Barcelona es va omplir de dracs i sant Jordis (el sant és patró de Catalunya des del 1456, però va ser a principis del segle XX, amb aquest moviment cultural que sempre tenia posat un ull en la tradició medie­val, quan els saures van començar a enfilar-se per les façanes, fins a superar el miler), sinó perquè podràs caçar tu mateix alguna d’aquestes feres: a la Casa Lleó Morera, de Domènech i Montaner, els veuràs als arcs; a la Casa Amatller, de Puig i Cadafalch, Sant Jordi se t’ha avançat i ha travessat el drac amb la seva llança, però a la Casa Batlló, de Gaudí, la bèstia senyoreja per la teulada. Tot i que potser no és el millor dia per admirar-se de com les formes i les peces de ceràmica del terrat de l’edifici recreen l’espinada d’un drac: les roses cobriran, com els últims anys, la façana. 

¡Les roses! ¿Encara no l’has comprat? ¿De veritat? Des que has sortit de casa fins que has arribat aquí has hagut de ser assaltat per desenes de venedors oferint-te roses de tota mena (elegantíssimes les de les floristeries; guspirejants les dels que confien a pagar-se amb la seva venda el viatge de final de carrera, els campaments d’estiu, el projecte de cooperació; una mica tristoies les que des d’una galleda recolzada a qualsevol banda parlen de picaresca o, pitjor, de necessitat). ¿I no has picat?

DRACS DE TINTA

¿Tampoc has comprat encara el llibre? Si vols reblar el clau de la festa, desmarca’t de les llistes de supervendes i busca els títols sobre els dracs que habiten Barcelona (Drakcelona, Anecdotari, editats per Arola), en els quals Josep Martínez documenta la seva persecució d’aquests éssers mitològics per la ciutat. Si són per als teus fills, les op­cions de fer un gir (i fins i tot tres) a la llegenda són enormes: des de convertir l’heroi en heroïna i veure que la història no era com ens la van explicar ('Santa Jordina', La Galera), fins a en­viar-lo a l’espai ('Sant Jordi de les Galàxies', Combel), passant per conèixer un cavaller amb molt poques ganes de lluitar i moltes d’explicar contes ('El cavaller que no volia lluitar', Maeva Young).

Ja fa hores que camines i els teus budells es rebel·len més que aquests dracs de tinta. Serà difícil trobar taula al centre, però, per als valents, hi ha un parell de llocs que anuncien Menú Espe­cial Sant Jordi: el 128 Rambla Restaurant, de l’Hotel Rívoli (30 € per cap), a la Rambla, i el restaurant Oria de l’Hotel Monumental, al passeig de Gràcia, dissenyat per Martín Berasategui (59 € per cap). Al Hard Rock Café no tenen hamburguesa de carn de saure, però han muntat un taller de dracs, una venda de roses benèfica i un photocall. Sona a festa molt del gust guiri, però volem internacionalitzar la nostra cultura, ¿oi? Un suggeriment per arrodonir l’exportació: que les postals que enviïn als seus llocs d’origen portin el segell de Barcelona que Correus comercialitza des d’aquest mes, amb la crema catalana, Sant Jordi i Gaudí com a protagonistes. 

FINAL DE FESTA

Notícies relacionades

La jornada s’acosta a la seva fi i els teus peus, segur, ho agraeixen. Però al teu cor encara l’espera una sasejada. I de les bones: un Madrid-Barça (20.45 hores) amb la Lliga en joc. Sant Jordi no és una bona data per als blaugranes: aquell dia, el 2002, el Madrid els va allunyar de la Champions, i el 2013 van ser humi­liats pel Bayern a l’Allianz Arena. Aquest any podem acabar la mala ratxa veient el clàssic en un lloc on els partits del Barça sempre són una festa i que té (¿premonició?) un immens pòster d’un Sant Jordi vintage al final d’una de les seves escales. 

La Taverna de Barcelona (ronda Universitat, 37) els gols culers es canten més fort i els del rival s’ofeguen també cantant: cada dia (¡sense excepció!) hi ha dues sessions de música en directe, a les 22.30 i a les 00.30, i l’alegria està garantida. Fins i tot quan guanya el dolent. Escolta, i si això passa, si el drac es menja l’heroi, sempre ens quedarà la Grossa de Sant Jordi. I esperar la pròxima festa del llibre amb la ronyonada coberta. 

Temes:

Sant Jordi