És BCN, però et pensaràs que ets a Mèxic

La cita és en una cafeteria de Torrent de l'Olla. De sobte, Villalobos interromp la conversa. «Amb aquesta espuma que hi poses, em veuré obligat a tornar», li diu a la cambrera al veure els dos espumosos tallats que arriben a la taula. 

Ja al carrer, l'escriptor s'atura davant una fruitera. «Quan vaig arribar a Barcelona, el 2003, venia expressament aquí a comprar els alvocats», li explica. 

Villalobos està totalment integrat al barri de Gràcia, però no renuncia als seus orígens. Igual que la seva novel·la, 'No voy a pedirle a nadie que me crea', guanyadora de l'últim premi Herralde, i que ell presenta així: «No sé si és una novel·la mexicana sobre Barcelona o una novel·la barcelonina sobre Mèxic». 

Aquesta hibridació el converteix en el millor guia per reivindicar els cinc llocs més mexicans de Barcelona, encara que… no li demanarem a ningú que ens cregui.

---

UN CARRER

EL D'ESCUDELLERS I VOLTANTS

La primera elecció de Villalobos té un nom amb solera: Escudellers. Bé, de fet, dos. Sergio Pitol és escriptor, mexicà, va guanyar el premi Herralde i va viure a Barcelona. Una descripció que comparteix amb Villalobos. Així que el nostre protagonista ha triat per iniciar el recorregut el popular carrer del Raval, on Pitol va viure entre el juny i l'agost del 1969 i on, a més, va escriure 'Diario de Escudillers', inclòs al seu llibre 'El arte de la fuga'. «Sobre el llavors anomenat Barri Xino, Pitol diu al seu diari: 'És el súmmum de la procacitat, una procacitat que s'ha anat formant amb els segles' -explica Villalobos. I desvela una altra connexió amb el clàssic mexicà-. Aquest diari va ser la inspiració per escriure els de Valentina [la nòvia del protagonista, un mexicà que viatja a Barcelona per estudiar literatura i acaba en embolics mig negres, mig surrealistes] que apareixen a la meva novel·la».

---

UNA PLAÇA

LA DEL SOL, A GRÀCIA

Es tracta d'un dels llocs de referència de la novel·la: és on Valentina coneix Jimmy, un okupa italià que passa les hores a la plaça. «Pitol al seu Dia­ri parlava de la fascinació que li va causar conèixer els 'hippies'. En el meu cas, va ser veure que a la plaça hi havia persones que optaven per la indigència com a forma de vida, com els okupes». Però la plaça del Sol és més que un lloc literari: «És un destí obvi per als estudiants que arriben a la ciutat», com Villalobos, que es va plantar a Barcelona per fer un doctorat en Teoria Literària i Literatura Comparada i va acabar convertint la plaça del Sol en un lloc especial: «És el lloc on la meva dona va trencar aigües en el part del nostre segon fill».

---

UN COLMADO

LA REINA DE LAS TORTILLAS

A la novel·la, un mafiós mexicà anomenat Chucky demana a una serventa que li cuini a Juan Pablo -el protagonista té el mateix nom i la mateixa professió que l'autor- unes quesadillas de huitlacoche o uns ous amb machaca. Villalobos ens porta a un colmado. ¿Aquí hi podríem trobar aquests productes? Riu i pregunta a la dependenta sense èxit. «Són aliments molt difícils d'aconseguir fora de Mèxic. D'aquí ve la caricatura i l'esperpent de mostrar com aquests mafiosos poden tenir accés fins i tot a l'impossible». Durant la visita a La Reina de las Tortillas, Villalobos aprofita per fer la compra. És el seu colmado de referència: «Els mexicans que vivim aquí, més que anar a restaurants mexicans el que fem és comprar en colmados per cuinar a casa».

---

UN RESTAURANT

SABES UNA COSA

Villalobos va guanyar un concurs de contes en català amb els calçots com a temàtica, des que els seus fills van a l'escola es comença a sentir barceloní i la integració ha arribat a tal punt que fins i tot ha adaptat la dieta mediterrània. «Quan vaig arribar a Barcelona em va sorprendre que un entrepà només pogués portar pernil, tomàquet i oli. La gastronomia mexicana és molt més barroca». Una gastronomia que les arrels no li han permès abandonar. Així que té un restaurant mexicà de capçalera: «Quan tinc nostàlgia de menjar tacos, vaig a Sabes una Cosa. Per dues raons: em queda a prop de casa i els seus tacos són bons. Els de suadero són excel·lents».

---

UNA ASSOCIACIÓ

Notícies relacionades

Costelles de porc en adob

Els 10 llibres impescindibles de Llegir en Català per a Sant Jordi (i més enllà)

LA TAULA PER MÈXIC

L'any 2016, 93 periodistes van ser assassinats a Mèxic, segons assenyala la Federació Internacional de Periodistes (FIP). L'any passat va tenir lloc el naixement a Barcelona de la Taula per Mèxic. «És una associació que treballa amb temes de drets humans i està creant un refugi per a periodistes amenaçats de Mèxic. És molt important, perquè el fet que s'hagi organitzat a l'estranger fa que tingui ressò al país. A Mèxic tendim a idealitzar Europa». Per acabar, explica que són els periodistes dels mitjans locals que descobreixen algun tema relacionat amb el narcotràfic els que corren més perill. Molt més que no pas els escriptors. «Es­tic segur que ni els polítics ni els narcos llegeixen novel·les. Estem salvats».