Sota les estovalles del premi Nadal

Una escena presenciada a la porta d'El Palace (el Ritz de tota la vida, vaja) demostra que aquesta nit és una mica com Twitter: el que veurem no és la realitat, sinó la realitat a mesura que ens construïm al triar amb qui ens relacionem. Que ens passarem l'estona parlant i sentint parlar de llibres, de la importància que tenen per a la vida i la butxaca, ensopegant-nos amb gent que viu per escriure'ls, editar-los, glossar-los, vendre'ls; que fins allà on ens arribi la vista tot seran lletraferits, o plomes, o lletraferits i plomes, però que fora d'aquí el món seguirà girant més amb la cadència de la pilota que amb la de la rotativa.

Perquè tornem a la porta: hi ha alfombra vermella, focus de gran estrena, bateria de càmeres esperant les celebritats i, és clar, exèrcit de curiosos. I, entre ells, una frase recurrent: «Però ¿aquesta qui és? ¿I el d'abans?». «Alicia Giménez-Bartlett, senyora. I Víctor del Árbol. Són escriptors». Mirada d'incredulitat. De sobte allò ja no sembla tan excitant.

Una altra pregunta em rep a l'arribar al hall de l'hotel, ple a vessar a les 21.10. «¿Has vist Care Santos?», inquireix un fotògraf que ha cobert molts més premis que jo, il·lusionada debutant. «¿Care Santos?... ¿Guanyarà Care Santos?». Massa principiant per saber-ho, però sembla que els veterans ho tenen claríssim. No, no l'he vist. Sí a Àngels Bassas (l'actriu que s'ha estrenat com a novel·lista amb la impactant 'Dóna't'), a Pilar Eyre, Sergio Vila-Sanjuán, Use Lahoz, Pere Gimferrer, Carme Riera, Najat El Hachmi... però ni rastre de ­Care Santos.

QUATRE RONDES DE VOTS

Notícies relacionades

Sagnant tinta

La família imperfecta

«Els finalistes van directes al saló vip», em diuen, on també hi ha els capitostos de Planeta i del planeta (bé, potser el joc de paraules és exagerat per referir-se a Colau, Puigdemont i Millo). Els periodistes sopem al saló Gran Via: caneló de quinoa, reig i mousse de xocolata, obra de Marc Mallasén, que s'ha preocupat per la nostra línia més que la persona que ha tallat uns trossos de tortell de Reis de pam. Aquí també hi ha l'escenari en el qual Lídia Heredia puja fins a quatre vegades per anunciar (alternant el català i el castellà de forma desconcertant, com feia Alicia Sánchez-Camacho al Parlament) quin dels sis finalistes queda fora en cada ronda de votacions del jurat. A. J. Dalton, Librero i Desdelsur són acomiadats amb uns «¡oooh!» de dubtosa interpretació, i al final entre els periodistes la cosa és endevinar si Care Santos és Julia Salas o Juan Melena, els dos pseudònims que han arribat a la final.

¡És Julia Sala! «Així es diu una de les protagonistes de la novel·la [es titula 'Media vida'], crec que la que agradarà més al lector», explica Santos després de la roda de premsa pim-pam-pum on alguns assistim amb el tortell encallat a la gola. Altres l'estan fent baixar amb tragos de gintònic: Alba Fité, cap de premsa de Destino, ha començat a repartir els tiquets per a una altra tradició de la nit, la copa postsopar que es pren al pis de sota, i hi ha qui no s'ha pogut esperar. A Care Santos i a Xavier Theros, l'altre premiat de la nit (la seva novel·la «molt fosca» 'La fada negra' obté el Josep Pla) els espera un dissabte d'entrevistes gairebé cada mitja hora. Tot i així, ella se suma a la festa. És 18.000 euros més rica, però, sobretot, és feliç: «He crescut llegint novel·les que havien guanyat el Nadal. Només espero estar a l'altura», diu. Per l'aplaudiment amb què s'ha rebut el seu nom, ho estarà.