Salvat per un Colajet, per Òscar Broc

Els iogurts van ser la meva primera opció, però alguna cosa em va cridar l’atenció als congeladors. Alguna cosa em va fer mirar a través dels vidres arrebossats de baf, uns colors familiars: marró, groc i negre, sobre fons blau. Una caixa de Colajets va sorgir del fred com si fos una aparició mariana, salvadora. Un coet dels 80 que va sortir al meu rescat. Empès potser per la nostàlgia, la xafogor barcelonina o la desesperació, vaig agafar una d’aquestes caixes. Va ser una de les millors decisions que he pres en les últimes setmanes.  

Un ‘haiku’ comestible

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Quin plaer fondre la punta de xocolata, assaborir lentament la carcassa de llimona i rellepar els reactors de cua. Tot i que sigui un tòpic, els plaers senzills són de vegades els més intensos, i Colajet és un ‘haiku’ comestible. Continuo menjant fruita, tot i que sigui més cara que la cocaïna, però adoro recórrer a aquest polo mentre em diverteixo amb les perruques del nou episodi de ‘La casa del dragón’.

Després d’aquell enamorament sobtat als congeladors del súper, el coet gelat i jo ja som parella estable. Ara, cada nit acudeixo a la seva abraçada reconfortant. És el meu merescudíssim premi al final del dia. Tanta és la meva dependència sentimental d’aquest artefacte, que en tinc quatre caixes acumulades en les profunditats del meu congelador per por que algun dia desapareguin del súper. Només espero que Dràcula no s’entremeti en la nostra ardorosa relació.