Cheesus Christ Superstar, per Òscar Broc

Això sí, de tant en tant sorgeixen controvèrsies d’un surrealisme supí que barregen els ous amb els cargols, cansalada amb velocitat i el que se’ls posi per davant. Són les que més m’interessen. 

La setmana passada, una fleca britànica es va fer viral gràcies a l’integrisme cristià. Resulta que el local té un bocata que ha batejat Cheesus Christ, un joc de paraules amb el nom de Jesucrist en persona i la paraula formatge, una broma molt utilitzada, per cert, als Estats Units i Anglaterra. Vaja, que la fleca no ha inventat res. 

Cheddar blasfem

És igual. El bocata ha sigut qualificat de blasfèmia per un cristià enfurismat que ha amenaçat l’establiment d’emprendre accions legals. Que algú em passi el bol de crispetes, sisplau, perquè com aquesta onada de puritanisme «gastrocatòlic» s’estengui, tindrem un problema dels grossos quan els inquisidors arribin a Catalunya i topin amb els ‘pets de monja’. 

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Ofendre’s perquè un sandvitx es diu Cheesus Christ és tan ridícul com ofendre’s per dir-li russa a una amanida. L’apassionant de tot això és constatar que, en aquesta nova realitat, hi ha un terreny tou d’ofesos i puritans capaços d’embarcar-se en èpiques creuades religioses o ètiques contra un bocata o una tapa d’amanida.  

Definitivament, no m’agradaria ser un ‘foodie’ ultracatòlic en aquests temps de cartes blasfemes. No obstant, confesso que soc un ateu fàcilment convertible. No crec en Déu, però cada vegada que em posen una safata de formatges al davant reconsidero la meva postura.