Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

50 ombres de 'brunch'

50 ombres de 'brunch'

No suporto estimar-lo. No mantinc un 'affaire' sa amb ell. Em cou l’interior com una salsa holandesa en mal estat. És una relació més tòxica que les pastanagues de Txernòbil. Hem de deixar de veure’ns així, etcètera. El que em passa amb el 'brunch' no l’hi recomanaria a ningú que vulgui conservar el seny. ¿Pots odiar una persona amb tota la maldat, però no deixar de ficar-te al llit amb ella? D’una banda, tot el que representa el 'brunch' em produeix més esgarrifança que un entrepà de grills: el 'vibe', el 'coolness', els preus inflats, els cambrers tatuats, el house fresquito, la garrotada a la restauració local, la seva tendència a uniformitzar, la tita Gentrificació i el que Hipsterland disposi.

Ahhh, però d’altra banda, que bé es menja als bons restaurants especialitzats en 'brunch' de Barcelona (Picnic, Manglar, Bohl). No han sigut pocs els diumenges que he apagat diversos cigarrets en la meva dignitat, m’he empassat l’orgull i he acabat magrejant-me amb uns deliciosos ous remenats, una torrada d’alvocat i un gran Bloody Mary. És només sexe, però m’agrada. 

El ‘brunch’ em recorda ‘Sálvame’. Tothom diu que no ho veu, però tothom l’ha vist alguna vegada. És un món horrible, però sempre hi treus el cap. Suposo que la febre que em produeix aquesta deplorable menjussa matutina es deu també a la seva condició d’objectiu fàcil: si vols emportar-te un aplaudiment fàcil, res funciona millor que una bona invectiva contra els ous Benedict i un parell d’al·leluies pels esmorzars de cullera. A més, Arturo Pérez Reverte odia el ‘brunch’, i si s’ha d’esmorzar un ‘pooridge’ amb baies de goji en lloc d’uns cigrons amb cols només per emprenyar-lo, es fa i punt