La millor truita de Barcelona
No tenia ni idea que era la millor truita de Barcelona i que estava tan vigilada. Me la vaig menjar perquè tenia molt bona pinta. Ara soc la persona més odiada de la ciutat i la policia em persegueix sense parar. El pitjor de tot és que me la vaig menjar després d’haver estat mastegant un xiclet, així que no tinc ni idea de si estava tan bona com diuen o no. Necessito un glop del millor vermut de Barcelona.
Búnquers del Carmel
No m’estranya que es perdés la guerra perquè la gent dels búnquers només es dedica a beure i a fer-se petons amb la parella. Així no hi ha manera d’estar preparat per a l’atac de l’enemic. Les vistes són molt bones però la gent sobretot hi acudeix de nit, així que és més difícil veure res. És una pena enorme que es fes servir tant esforç a construir aquest refugi i la gent no s’ho prengui seriosament.
Plorar al metro
Mai ho havia fet fins que dimarts vaig en sentir la imperiosa necessitat i la veritat és que és molt recomanable. No se m’ocorre una millor manera d’anar còmode al metro que plorant, perquè ningú se t’acosta i així pots tenir tot l’espai que necessitis. Ningú et demana diners, ni tan sols els venedors de mocadors intenten vendre’t mocadors. Plorar al metro és el millor que es pot fer.
Rubén
El Rubén ha traspassat totes les línies vermelles que hi pugui haver, aquesta setmana ha començat a parlar-me de criptomonedes. La seva crueltat ja s’ha disparat i no coneix límits. Que si ‘bitcoin’, que si ‘ethereum’... mai m’havia sentit tan violentat en tota la meva vida. Sabia que el Rubén era una molt mala persona, però ara que ha començat a donar-me consells sobre inversió sé que és el diable en persona.
