LA PRIMAVERA LA SABA ALTERA

Rutes pels racons en flor de Barcelona

Suporteu el confinament comarcal en aquests oasis urbans. Un ‘tour’ per vergers de carrer inesperats.

Albert Fernández

Rutes pels racons en flor de Barcelona

Avui no anem al parc. Tampoc sortirem lluny d’excursió, que la cosa està complicada. Simplement agusarem els sentits com Wolverine per rastrejar floracions al·lucinants, frondes fabuloses i espessors vegetals inesperades.

Quan l’abril assalta el nostre calendari, la naturalesa respon amb exuberància a les hores de llum. El desplegament vegetal redobla la seva intensitat i podem oblidar el ciment gràcies als vergers urbans que afloren pels nostres carrers. Si al veure Gladiator passant la mà sobre el blat us sobrevé abans la gustera d’imaginar aquest tacte que la vergonyeta pel cursi de l’escena, si pugeu constantment fotos de floretes al teu Instagram, o imagines un vaivé d’ombres d’arbres a l’escoltar els tons relaxants de la teva app de meditació, aquesta ruta us farà posar arrels.

La flor del meu secret

El miracle de Sarrià

Un gat de carrer us saluda amb un miol ronc mentre camineu distretament per darrere del Mercat de Sarrià. Es gira amb gest afalagador per endinsar-se en l’estret carreró per on treia el cap. El seguiu. En uns segons us trobeu amb un paradís en miniatura. A la plaça de Sant Gaietà l’Stendhalàs és instantani. Només podeu contenir l’alè i passejar la mirada estupefacta per la desfilada de testos, gerros i murs per on broten plantes enfiladisses, titil·len fulles i centellegen infinitat de flors en un gran espectacle secret.

Aquesta placeta amagada en els intersticis de Sarrià es manté esplendorosa gràcies al tracte íntim dels seus veïns, que cuiden amb cura el seu repertori vegetal. Els habitants de les 10 casetes baixes que envolten la plaça es refereixen a aquest petit oasi com «el raconet». Les seves rajoles vermelles no admeten terrasses de bar ni bancs. Amb prou feines queda lloc entre el fantàstic desplegament de ficus, margarides, geranis, ciclàmens, rosers i llimoners. Passat l’esglai inicial, entra certa agitació: no sabeu des d’on tirar les fotos. En realitat, l’únic que us ve de gust és fer un pacte mut amb el lloc i quedar-vos allà en silenci, mentre el gat es frega pels testos.


Corredors verds

Passadissos amb fragància

A priori, ningú s’atreviria a comparar les Corts amb Notting Hill. Però aquest supòsit s’esvaeix quan us endinses al sorprenent passatge de Tubella. Aquest encantador racó situat entre els carrers de Novell i Evarist Arnús ens rep amb un harmoniós escenari de façanes de colors rematades per frondosos jardins davanters. Poden veure’s melenes de ginebrer, estilitzades copes de boix i cascades de molsa enfiladissa envaint els balcons. Compte, perquè aquesta petita urbanització d’aires ‘brit’ no només té lookàs, també guarda història. Originàriament es van construir 22 cases el 1925, destinades a empleats britànics de la indústria tèxtil de Barcelona.

Travessar passatges en flor és una experiència tan particular com recomanable. A la nostra ciutat abunden: pots taral·lejar ‘In bloom’, de Nirvana, mentre et delectes amb les frondoses parets del passatge de Mallofré, al·lucinar amb la voluptuosa vegetació del passatge de Güell a la Bonanova o admirar els tons vius del passatge de Méndez Vigo.


Postureig de jardineres

La casa de les flors

Si tens ganes de tancar la boca a aquest cunyat que tant farda de com li lluu el seu potus al saló, i de passada vols impressionar a la família amb una visita turística allunyada de tòpics modernistes, no ho dubtis: busca al mòbil l’adreça Allada Vermell, 12. Allà trobareu una de les façanes sense traces de Gaudí més fotografiades de Barcelona. A la porta d’aquesta casa del Born s’escampa un extraordinari jardí improvisat que campa al seu aire al llarg de més de 60 testos. Part de l’encant té a veure amb la senzillesa del seu origen. Els seus propietaris, Inés i Lucky, van començar a acumular plantes fa 10 anys, moltes de les quals, trobades al carrer. La cosa va arribar a tal exuberància vegetal que es va batejar el lloc com «la casa de les plantes». Avui dia és lloc de peregrinació habitual d’‘instagramers’ i ‘influencers’, que s’amunteguen a les seves portes per clavar el millor ‘selfie’ primaveral. El filtre de flors cuqui ja ve per defecte.


Brots interns

Claustres vegetals

A vegades per trobar un parèntesi verd fa falta endinsar-se en algun pati o galeria interior, racons allunyats de les mirades on la llum incideix subtilment sobre una col·lecció de plantes en subterfugi. Després de la pedra podem trobar tresors com el verger interior del Museu Frederic Marès (plaça de Sant Iu, 5), els nobles ‘Citrus aurantium’ que creixen al Jardí dels Tarongers (Elisabets, 8), i entregar-nos a la meditació al claustre del Monestir de Santa Anna (Santa Anna, 29). Resulta excepcional llegir algun poema de Walt Whitman canya en mà al jardí interior del Centre Cívic Can Deu (plaça de la Concòrdia, 13), o somiar despert a la terrassa interior del bar de La Central del Raval (Elisabets, 6). Tampoc oblidem aquests llimbs florits que ens ofereixen els interiors de poma que trobem en barris com Sants i Sant Antoni. Són tot un respir.


Ritus de primavera

Paradís perdut

Per al passejant distret, salvar el sorollós corrent de trànsit de Sant Gervasi i girar la cantonada que porta al paradís verd del passatge de Maluquer és tota una revelació. En realitat aquest carrer poc té de passatge, tret de la sensació de trànsit i alteritat que ens ofereix. Es tracta d’un regne salvatge on la flora sembla voler esborrar qualsevol rastre de civilització. Arbres gegants i plantes enfiladisses desmesurades oculten els edificis, les tipuanes tenyeixen l’asfalt de groc amb la seva floració, i els xiprers creixen més enllà d’on arriba la vista. Els ocells celebren amb càntics la conquesta vegetal del cel. Davant semblant epifania natural, l’ésser humà ensopega. El cap se’n va. Et col·loques. Un episodi psicodèlic que només podria elevar-se més si veiéssim a la Cosa del Pantano emergir entre la verdor, extreure un tubercle de la seva molsosa caixa toràcica i oferir-nos un mos de l’engrossida arrel.


Jardins desconeguts

Vegetació a resguard

Quan les voreres ens ofereixen un refugi entre tanques, cal cedir a la temptació. Conèixer els jardins de la ciutat és vital. Amb la pandèmia, va passar desapercebuda la inauguració dels fabulosos Jardins del Doctor Pla i Armengol (avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, 132), que rehabiliten una antiga finca privada d’estil noucentista, expandint la mirada gràcies a campes, pèrgoles, caminets i miradors pels quals bateguen garrofers, oliveres i arboços. També resulta fascinant l’aposta per la biodiversitat en l’eix verd davant la Fàbrica de Ca l’Alier (Pere IV, 362), i a les Corts acaben de plantar el que s’endevina com un generós jardí, en l’entorn de les Cristalleries Planell amb el carrer de Numància. Si és important atendre els nous brots, també convé visitar jardins petits, com els d’Enric Sagnier (Sant Elies, 18) o els del Mestre Balcells (Sant Salvador, 73), on destaca una fabulosa palmera canària. Si us agrada anar en gran, és obligat acostar-se al Jardí Botànic (Doctor Font i Quer, 2), gran mostrari de la flora mediterrània. I als Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer (avinguda de Miramar, 30) us queda cara d’Ent contemplant el Gink-go biloba, una espècie considerada fòssil vivent per la seva antiguitat evolutiva. Així fa goig ficar-se en jardins.


Explosions de verd

Corones de flors

Notícies relacionades

Vivint en una jungla de vidre, de vegades el verd ens assalta per sorpresa. Fascina trobar racons conquerits per branques i fulles tan peculiars com aquesta pèrgola feta de vegetació que cobreix calçada i voreres en la confluència dels carrers d’Espronceda i Marroc. Sembla com si el Groot mateix estigués estenent els seus llenyosos braços per protegir-nos amb la seva ombra. Igual de flipant és trobar l’esplendor en l’heura: contempla l’espessa invasió verda que cobreix la casa del passatge de Fontanelles amb el carrer d’Anglí. Al final, és igual que ens deixem seduir pels aires de ‘cortijo’ andalús de les clàssiques bugaderes d’Horta, admirem les jardineres assilvestrades que esquitxen de frondes i flors el passeig de Gràcia, o caminem distrets entre les agradables tipuanes de Josep Tarradellas. L’important és adonar-se que, per molt que estrenyi l’asfalt, brolla vida en cada bassa.