L'HOME QUE DESAFIA TMB

El 'runner' de Barcelona que guanya el bus, el metro i el tramvia

L'únic paio que corre rere un autobús no per no perdre'l sinó per avançar-lo. David March desafia el transport públic des de fa dos anys

Ana Sánchez

El 'runner' de Barcelona que guanya el bus, el metro i el tramvia

Només de veure’l t’entra més suor que a Ferreras després d’una nit electoral. Potser l’has vist al mirar pels finestrals d’algun bus. No és un ocell. No és un avió. És un ‘runner’ que desafia el transport públic. L’únic paio que corre rere un autobús no per no perdre’l sinó per avançar-lo. Ja ha guanyat un bus, un metro, la setmana passada un tramvia. El Flash de TMB

David March, 46 anys, ha sigut auxiliar de bomber, funcionari de presons, ara mosso. Acaba de publicar un llibre d’experiències vitals entre «superherois sense capa», que diu ell (‘Entre el cielo y la tierra’). Practica atletisme des dels 13. «De manera amateur», puntualitza. Res a envejar a Rajoy caminant de pressa. Ha sigut tres vegades campió de Catalunya de veterans a 400 metres tanques. Va arribar a ser tercer d’Espanya i sisè d’Europa. Ara fa més aviat 400 metres ‘transeünts’.  S’entrena dues hores al dia. I no, no utilitza gaire el transport públic. «Vaig caminant», diu sense creuar els dits. 

«El primer espanyol a guanyar un autobús».

Es va estrenar en els mitjans fa dos anys: «El primer espanyol a guanyar un autobús», el van batejar. Va ser el seu primer repte: córrer més que un bus de la línia 34. Març del 2018.  Antena 3 el fitxaria poc després per participar en el concurs d’obstacles televisiu ‘Ninja warrior’. 

Repte 1

Tot va començar com comencen les grans gestes de la humanitat: per una aposta. David l’hi va comentar a un company de feina: «Podria guanyar un bus». I ell el va animar a comprovar-ho: «Estàs flipant».  Va agafar la GoPro i es va posar a córrer amb més ímpetu que Forrest Gump. L’única condició que li va posar: no fer el repte entre setmana. «Hi ha nens, molt trànsit, el bus va més lent». Era el món pre-Covid. Amuntegar-se en el transport públic encara no era una activitat de risc. 

La ‘newsletter’ de l’On Barcelona

Diuen que si actives aquesta ‘newsletter’ davant un mirall a mitjanit, se t’apareix Pocholo i et porta de festa. Ana Sánchez et descobreix cada setmana els plans més originals de Barcelona.

Subscriviu-vos-hi

El David va triar un dissabte. Línia 34. Va baixar al carrer de Manila i va córrer i va córrer fins al de Girona. Quatre quilòmetres, 10 parades. Catorze minuts «esquivant gent, cotxes, semàfors», detalla el repte a la seva web amb vídeo demostratiu. I va acabar al mateix bus, amb el consegüent somoriure del conductor al veure’l entrar per la porta. 

Un fenomen mundial: ‘Race the tube’

Va guanyar el sopar. «Un plat de pasta i una pizza», riu. I ja es va picar ell sol: «Si ho he aconseguit amb el bus, ¿per què no amb el metro?». És un desafiament que es va fer viral fa anys: Race the tube, en van dir. Esprint entre dues estacions: surts corrent en una parada i puges al mateix vagó en la següent. Es va convertir en fenomen mundial. 

Repte 2

«És el repte que més em va costar –esbufega el David–. Em vaig estar entrenant tres mesos». Li va costar vuit intents. Ho va aconseguir el 31 de maig. Diumenge, 8 del matí. Aquesta vegada es va endur la seva germana amb una altra càmera. Ella es va quedar al vagó; ell se’n va anar corrent amb el seu GoPro. Línia 2: va baixar a Encants i va tornar a pujar a Monumental. Dues parades amb la represa del Correcamins. No va arribar a quatre minuts de porta a porta, incloent-hi escales amunt i avall i el temps de validar el tiquet. «La gent es va quedar flipant», en dona fe la germana.

Dissabte passat, el David va acabar de desafiar la flota de TMB. Tercer repte: ser més ràpid que un tramvia. De Maria Cristina a Francesc Macià. Tres parades, 1,6 quilòmetres; 4 minuts, 35 segons, va marcar el seu rellotge. «Encara no estava oberta la porta del tramvia quan vaig arribar», treu pit.  

Repte 3

¿Que per què desafiar el transport públic? «Em feia gràcia fer-ho –s’encongeix d’espatlles–. Vaig veure que era possible i ho vaig fer». I ara, ¿què? «Ni ho havia pensat», riu. Un amic l’està intentant picar per competir amb ascensors. De transports urbans ja només li queda el taxi. «També es podria fer –se li encén una bombeta–. La Diagonal sencera... No estaria malament provar-ho». 

Temes: Ciutat on