conde del asalto

Canya d'Herodes

Malgrat el descens de la natalitat, sembla que per a molta gent hi continua havent massa nen solt

Miqui Otero

Canya d'Herodes

Des de fa una bona estona, els amos d’aquest bar del passeig de Sant Joan semblen voler dir-nos alguna cosa. Primer ens miren insistentment com si tinguéssim maionesa a les comissures, després passen molt a prop amb plats engolant una incomoditat a l'estil Buster Keaton, sembla que ja bufen gairebé indignats quan demanem una canya. Finalment l’encarregat ens deixa anar:

- Els cotxets han d’anar a fora.

Jo esperava no haver d’assistir a la imatge de veure com fan fora el meu fill d’un establiment. Però, en qualsevol cas, era un problema que vaticinava que podria presentar-se en la seva adolescència, potser després d’un «aquí no es fia» o d’un «això m’ho dius al carrer», i no amb dos anys i mentre fa una migdiada sota el nòrdic del seu carro després de ‘clavar-se’ dos ‘bibes’ com dues mitjanes. 

Hi ha només dos cotxets al bar, en realitat, i moltes respostes possibles. La primera, que la que celebrava l’aniversari va reservar aquí amb molts dies de marge. La segona, que aquest escàs metre quadrat que no els deixa produir diners és un oasi en un local que, clarament, ha emplatat més gent de la que hauria d’haver emplatat. La tercera, els Bugaboo es pleguen molt bé, ocupen molt poc espai, però he fet un càlcul ràpid i crec que no m'hi cap per la pasta de full. La quarta, «això digues-m’ho fora». La cinquena, ja escriuré el que penso en una columna. En aquesta. 

La natalitat espanyola ha baixat un 30% en l’última dècada. Sempre havia pensat que les condicions laborals no ajudaven gaire, però aquell dia vaig caure que potser era perquè als potencials pares els feia una por cerval prescindir del vermut d’interior al ple hivern. Tot i així, i malgrat aquest descens, sembla que per a molts hi continua havent massa nen solt. 

D’altra banda, la legislació espanyola no permet prohibir l’entrada a nens, tot i que sí publicitar un establiment sota l’etiqueta d’’adults only’. Hi ha uns 750 hotels d’aquest tipus a tot el planeta i aquest bar no n’és un. 

No tinc res en contra de qui es vulgui relaxar al marge de nens que insisteixen a bramar de tant en tant, no anomenar les coses pel seu nom (perquè no saben parlar) o caminar (i bramar) eixelebradament com borratxos a les cinc del matí. Sí que em sembla, no ho puc evitar, una mica ‘cutre’ aquesta cosa Apple i higienista d’estalviar-se qualsevol molèstia que pertorbi la seva comoditat aburgesada. Existeixen els nens. També les grips. També les converses vanes de gent en la trentena sobre màrqueting i els idiotes que demanen Glovo en dies de pluja. I el ‘houset’ que està sonant de fons. I jo m’aguanto. 

No som a Suècia

Dirà el lector que, al cap i a la fi, en països escandinaus els pares tenen el costum de col·locar els cotxets a les portes del local on mengen o prenen alguna cosa: així s’aclimaten a la temperatura i s’estalvien malalties. Però: 1) Que no som a Suècia es pot veure bastant bé en com funciona l’estat del benestar i que no som així de macos; 2) Som al passeig de Sant Joan, just a uns metres d’un banc on algú ha escrit el grafit ‘Nens No’. Aquest cas que un redactor d’aquest diari va batejar humorísticament com l’Herodes de Sant Joan. Aquest ‘remake’ del tipus que va enviar matar tots els nens de Betlem i de tota la seva comarca. Potser és que volia disfrutar millor de l’spa d’aquest hotel ‘adult only’ o que volia prendre el cinquè Aperol sense que ningú li recordés que naixem i som mortals.