el museu imaginari

Del soroll al silenci en un solar del Poblenou

El consultor audiovisual tocava amb la seva banda de punk en un dels locals d'assaig d'unes naus industrials de les quals no queda rastre

Ferran Imedio

Del soroll al silenci en un solar del Poblenou

«¿Ho sentiu? És el silenci». Aquesta frase d’Albert Rivera podria haver-la dit Albert Dou davant el solar dels carrers de Josep Pla, Pere IV, Puigcerdà i Marroc. Perquè sí, allà hi regna més el silenci que el soroll. Poc trànsit i poca gent. Però poques coincidències més hi ha entre aquell polític i aquest consultor audiovisual més enllà del nom de pila. Dou no et dirà que et paris a escoltar el silenci malgrat que l’aprecia més del que un es pot imaginar, ja que viu d’instal·lar equips de so i d’imatge a qualsevol recinte: un estadi per a un concert, una andana de metro per als avisos per megafonia, un museu per a una creació artística, una botiga, un concessionari de cotxes, una casa particular...

Albert Dou davant el solar on abans hi havia una gran nau industrial. / laura guerrero

Obres 

En aquest solar, l’activitat del qual es va anar extingint al llarg d’aquesta última dècada pel pla urbanístic 22@ sembla estar a punt d’iniciar-se una obra de gran magnitud. Així que Dou podria imitar l’home de la llamborda i, runa en mà, explicar que allà, en una de les cantonades, fa més d’una dècada, hi havia unes naus industrials en les quals hi havia Plamusic, amb sales d’assaig d’uns 30 metres quadrats. I que allà hi tocava dues o tres vegades a la setmana amb la seva banda de punk, British Bacon, amb la qual va actuar a l’Apolo, a Razzmatazz, i en locals de Mataró, de Granollers, de Vic, i amb la qual va treure un disc (‘Panic’, 2008). I que allà, on ara regna el silenci, ell, sent un d’uns 20 anys, es desfogava amb la bateria d’una manera que ara li costaria aguantar. «És veritat. Ara seria bastant insuportable fins i tot per a mi», somriu. Deu ser que s’ha fet més gran i per això se n’ha anat a viure al Montseny, on regna el silenci i passeja amb el seu gos pel bosc cada matí. 

33.000 METRES QUADRATS

AJUNTAMENT I METROVACESA
L’illa on hi havia Plamusic es coneix com a Loinsa. Gairebé 33.000 metres quadrats de solar en mans de l’Ajuntament de Barcelona, que farà equipaments i pisos socials, i Metrovacesa, que pot aixecar oficines, espais logístics i hotels. 
TALLERS I MAAGATZEMS
Allí s’ubicaven els locals d’assaig de Plamusic; el taller de restauració de vehicles clàssics Auto Storica (ocupava 4.000 metres quadrats); tallers de cromat, de poliment, de xandalls; un magatzem de neveres amb tara; un altre de pastisseria industrial...
CA L’ÀFRICA
Al quedar afectat pel pla del 22@, els lloguers de les empreses van passar a ser mensuals, i moltes van començar a anar-se’n, i van deixar pas a ocupes de Ca l’Àfrica, assentament d’immigrants subsaharians que també van ocupar l’illa contigua.
 

Potser per això el consultor no plora la demolició d’aquell espai on donava curs a la seva afició musical. «Escollir aquest racó de Barcelona és una al·legoria que tot es transforma en una ciutat. Abans hi va haver naus industrials i hi havia molt xivarri, i ara regna el silenci, i d’aquí a uns mesos hi haurà bastant xivarri una altra vegada perquè construiran alguna cosa. Però si per mi fos, no m’importaria que es quedés així. Fixa’t que a l’interior de les illes de l’Eixample s’estan substituint antigues fàbriques per parcs, i ara hi ha més tranquil·litat i pots sentir els nens jugant». 

Estrès acústic

La pau que regna al voltant d’aquesta illa («un dels solars en silenci de Barcelona») també el fa reflexionar sobre la contaminació acústica de la ciutat. «No es nota però hi ha un nivell d’estrès molt alt, entre altres coses pel soroll, que accelera el ritme cardíac i fins i tot provoca la pujada de colesterol. El silenci és molt bo per a la salut», explica Dou, a qui imaginem amb uns nivells d’aquest lípid òptims.