el museu imaginari

L'«escalf humà» del mercat de Sant Antoni

La presentadora Mari Pau Huguet connecta amb la seva infància i amb el públic sempre que passeja per aquest mercat, construït el 1882 i reformat el 2018

Abel Lacruz

L'«escalf humà» del mercat de Sant Antoni

LAURA GUERRERO

La història del mercat de Sant Antoni està plena de xifres: una oferta comercial que inclou els 7 dies de la setmana, 231 parades entre alimentació, tèxtil i llibres, milers de quilos de mercaderia que diàriament circulen sota la seva estructura de ferro i, sobretot, centenars de persones que treballen en aquest mercat o que el visiten a tota hora. Però hi ha una cosa impossible de calcular: l’escalf humà que desprenen les frases «¿com estàs?», «¿què t’emportaràs avui?» o «¿a quant ho tens això o allò?». I és que, en un món cada vegada més individualista, la proximitat entre els comerciants i la seva clientela és un valor molt difícil de quantificar, com l’experiència televisiva de Mari Pau Huguet.

La presentadora de TV-3 davant l’entrada de Comte Borrell del mercat de Sant Antoni. / laura guerrero

Un tresor al descobert

Quan l’arquitecte Antoni Rovira i Trias va projectar el mercat, que ocupa l’illa situada entre Urgell, Tamarit, Borrell i Manso, pretenia assegurar el proveïment d’aliments als ciutadans d’aquella Barcelona en expansió d’Ildefons Cerdà. Potser Rovira no s’imaginava que, com un imant, el mercat també atrauria els venedors de tèxtils (Els Encants) i fins i tot els de llibres nous i utilitzats. Aquesta trilogia comercial ha sigut preservada en la reforma, que va culminar el 2018, i a més permet veure troballes arqueològiques com les restes de la Via Augusta romana, de la necròpolis i del baluard de Sant Antoni, majoritàriament accessibles al públic.

Les restes de la Via Augusta romana durant la reforma del mercat. / daniel fernández

«Ha quedat de foto», assegura Mari Pau Huguet mentre observa el flamant mercat de Sant Antoni. Tot i que matisa: «A les parades tot està tan ben col·locat que venen ganes de regirar-ho una mica perquè no sigui tan perfecte, com en el mercat de la meva infància». En aquell moment, el Ramon, un client que fa un cop d’ull al gènere en una parada, es presenta: «Mari Pau, et conec des de sempre, però mai havia pogut saludar-te en persona». I desenfunda el mòbil per immortalitzar la trobada amb un ‘selfie’. I ella, que assegura que no es cansa de conèixer gent interessant i voler continuar comunicant televisivament les seves històries, no ho dubta: «Per mi, el contacte humà del mercat és incomparable. Cridar frases com ara ‘¿Nena, què vols?’ és el que dona escalf a aquest lloc».

Mari Pau Huguet, vestida per la firma Sita Murt, contempla l’estructura del mercat de Sant Antoni.  / laura guerrero

Sant Antoni, en números

Reformar-lo va costar uns 80 milions d’euros i es va trigar més (2009-18) que a construir-lo (1879-82). El seu disseny de centre octogonal amb quatre braços dialoga amb la geometria dels encreuaments de l’Eixample projectat per Ildefons Cerdà. Es tracta d’una estructura de ferro forjat a l’estil de Les Halles parisencs amb una coberta de fibrociment que va ser substituïda per 45.000 teules. La façana de rajoles té 7.500 peces, de les quals 700 són originals, i la resta segueixen el mateix disseny. Es va excavar un volum de 180.000 m2 per crear la planta -1  (espai comercial, veïnal, oficines, un pas a la fossa medieval i un espai museïtzat de l’antiga Via Augusta), les plantes -2 i -4 (aparcament) i la -3 (magatzems i zona logística).