el museu imaginari

Les columnes romanes «secretes»

La coreògrafa Maria Rovira sorprèn els seus amics barcelonins i estrangers descobrint-los aquestes peces del segle I aC amagades en un pati

Ferran Imedio

Les columnes romanes «secretes»

Maria Rovira és una enamorada de l’època romana. «Si és veritat que hem viscut altres vides abans, jo he sigut romana perquè m’agrada tot de la seva cultura, els seus edificis...», fa broma la coreògrafa. Així que el dia que, per casualitat, cap als anys 80, va descobrir les columnes romanes que s’amaguen en un pati interior del Gòtic, a la seu del Centre Excursionista de Catalunya (Paradís, 10), el cor gairebé li va fer un tomb. «Em van fascinar perquè sembla que et portin cap a dalt. Ningú sabia que eren aquí i no hi havia turistes. La tranquil·litat era absoluta i vaig començar a anar-hi per llegir al banc que hi ha als seus peus», recorda la fundadora de la desapareguda companyia Trànsit Dansa. Allà, «tranquil·la», imaginava com devia ser Barcino, «una ciutat impressionant, màgica per als romans». 

Formaven part d’un temple

DEDICAT A CÈSAR AUGUST
Les columnes pertanyien al temple d’August (segle I aC), dedicat al culte imperial a Cèsar August, que va ser la part central del fòrum al cim del que es coneixia com a mont Tàber. Amb el pas dels segles es va esfondrar i només en van quedar quatre.

DINS D’UN EDIFICI MEDIEVAL
Hi va haver debat quan el Centre Excursionista de Catalunya va adquirir l’edifici medieval on són: ¿es deixaven [a la seva ubicació original] o es portaven a un lloc obert? Es van quedar allà. Perquè es veiessin bé, Domènech i Montaner va crear el pati el 1904.

NOU METRES
Les columnes, amb fustos acanalats i capitells d’ordre corinti, mesuren 9 metres d’altura i reposen sobre un podi elevat de 3. Una d’elles, reconstruïda el 1879, estava exposada a la plaça del Rei i es va traslladar el 1956 al costat de les altres.

Aquestes columnes «secretes» no ho són tant perquè ara hi ha molts turistes que treuen el cap per allà fins al punt que de vegades s’ha de fer cua per veure-les. Ella també les dona a conèixer portant a aquest racó del Gòtic els seus amics, siguin estrangers o barcelonins. «La gent de Noruega, Irlanda, l’Argentina, els EUA... al·lucina malgrat que està més acostumada a veure coses així a Roma. Això, sí, l’estranya que estiguin aquí tancades. Però al·lucinen encara més els barcelonins, que tenen la idea que la ciutat és gòtica, però en el Gòtic hi ha molta part romana», comenta la coreògrafa, que també disfruta al Museu d’Història de Barcelona, a la plaça del Rei, on hi ha restes de cases d’aquella època.

Aquestes columnes li inspiren una coreografia aèria: «A dalt, uns volant i, a terra, d’altres ballant com si es tractés d’un ritual, per recordar que formaven part d’un temple». No li resultaria complicat trobar ballarins disposats a interpretar-la. Fa uns mesos es va endur fins allà els membres de la companyia Acosta Danza i es van posar a ballar de manera espontània. «¡És que ens inspiren, Rovira!», li van deixar anar entusiasmats.

Podria intentar-ho amb la Crea Dance Company, de la Crea Dance Foundation, que impulsen els germans Tian i Lourdes de Pascual i Marta Antich. Rovira és la directora artística i coreògrafa de la companyia, l’últim èxit de la qual ha sigut ‘Rèquiem’, de Mozart, al Centre Cultural Terrassa. Una altra cosa és que aquesta dona que ha treballat amb els millors ballets i les millors companyies de dansa del món (París, Nova York, Canadà, Buenos Aires, Panamà, Colòmbia, Cuba...) i que ha sigut responsable de les coreografies de la pel·lícula ‘Yuri’, tingui temps, perquè està ocupada preparant un espectacle per al pròxim Festival de Peralada, la gala itinerant per celebrar el centenari d’Alicia Alonso i un pla per fer una sèrie de televisió sobre dansa.