L'HUMOR DEL MUNDO TODAY

"Aquests són els millors restaurants per asseure's a plorar a Barcelona"

Selecció de les ressenyes que Barcelona rep d'internet

El Mundo Today

"Aquests són els millors restaurants per asseure's a plorar a Barcelona"

Can Tristesa

“El millor lloc per plorar acompanyat”

★★★★★

A l’arribar no et rep ningú perquè els cambrers fa anys que van perdre la il·lusió de viure i han deixat de dissimular. Només accepten reserves per a taules d’una persona i no hi deixen entrar parelles, tret que ja estiguin en aquella fase en què l’amor s’ha acabat i només els queda afrontar que el que fos que hi havia entre ells ja no hi és i que és el moment de parar. No hi ha menú ni cuina, a Can Tristesa s’hi va a plorar acompanyat d’altres persones que també estan plorant, i en això són els millors.

ANTONIO TRUJILLO


Bar L’Última

“Estan acostumats a veure gent plorant, per això et deixen molta intimitat”

★★★★

A aquest bar ja hi vaig entrar plorant i la veritat és que el personal es va portar de meravella. Van trigar 20 minuts a acostar-se a la meva taula, deixant que em desfogués tranquil vessant les meves llàgrimes en solitud. El cambrer no va ser gens invasiu, en cap moment em va preguntar què em passava, simplement em va servir una copa de Cointreau i em va dir que l’oblidés, perquè ella no em mereixia. I té raó, ella no em mereix.

ANTONIO TRUJILLO


Mesón Ruta de Baldeorras

“Molt malament, vaig haver d’anar a plorar al lavabo”

★★★

Pèssima experiència. Per començar, em van col·locar en una taula al costat d’un finestral, de manera que tota la gent que passava pel carrer podia veure’m plorar. Per això m’hauria quedat plorant a la parada de l’autobús. El personal, en comptes de deixar que em desfogués tranquil, es va entossudir a reconfortar-me, la qual cosa em feia plorar més. Al final vaig haver de tancar-me en un dels banys per treure tota l’angoixa que porto dins amb tranquil·litat. La crema catalana, molt bona.

ANTONIO TRUJILLO


Restaurant Xinès el Drac

“Vaig ser incapaç de vessar una llàgrima”

No sé si era per la decoració o per la il·luminació, però tot i que a tota hora vaig notar un insuportable nus a l’estómac i una angoixa sense fre que em feia recordar amb malenconia uns temps que ara sé que mai tornaran, els meus ulls es van mantenir sempre secs. Volia plorar, necessitava fer-ho, però vaig ser incapaç de vessar una sola llàgrima. Ha de ser veritat això que diuen que els asiàtics no mostren les seves emocions, perquè a mi em va ser impossible durant tot el temps que hi vaig ser.

ANTONIO TRUJILLO


El Celler del Tempranillo

“Jo molt incòmoda per cambrer plorant”

★★

(Traducció automàtica) Jo molt famolenc i necessitant menjar ara mateix o hagués mort de moltíssima gana, però cambrer Antonio Trujillo no m’atén perquè plorant descoratjat. Ell dir que el seu restaurant ser millor de ciutat per plorar, però jo només volent menjar. Ell m’abraça durant una hora dreta i omple la meva espatlla de lacrimogenia. Ell em diu que m’estima, però jo no conec aquesta persona. La crema catalana molt bona, tot i que més salada que dolça.

BRENDA WALSH

Temes: Humor