"Les notes d'àudio que deixa la mama al WhatsApp són ja el 'podcast' més escoltat del moment"

Les notes d’àudio de WhatsApp que em deixa la meva mare

“El millor ‘podcast’ del moment”

★★★

Jo ja no escolto ni la ràdio ni cap altre ‘podcast’. Quan em ve de gust escoltar algun programa tranquil d’anàlisi de l’actualitat reprodueixo alguna de les notes d’àudio que em deixa la meva mare al WhatsApp i m’assabento de tot: com va ser el casament de la meva cosina Marisa, els resultats de la Lliga i la situació de l’economia espanyola. L’únic que no m’agrada és que es parla molt de mi durant el xou i la quantitat d’hores que dediquen alguns dels col·laboradors (papa) a criticar la meva trajectòria professional.

CRISTINA MOLL

---

Restaurant Casa Loles

“És com un ‘food truck’ però amb parets, cadires i tovallons”

★★★★

Quan surto només vaig a festivals de food trucks, aquests adorables camions d’estètica vintage on serveixen menjar mediocre. ¡Però a Barcelona la gent no es cansa d’innovar en això del menjar i ara han inventat una altra cosa! Aquests nous restaurants són com les furgonetes de tota la vida però no tenen rodes i, de fet, ni tan sols són vehicles. Al principi hi vaig anar amb una mica de por, perquè jo mai havia menjat sota sostre, però l’experiència va ser increïble. ¡Tenen cadires i hi pots menjar assegut!

JAUME SOMRIU

---

L’espatlla del meu tiet Alejandro

“No conec cap altre lloc millor per vomitar”

★★★★★

Com a nadó, em passo el dia vomitant en llocs, però fins ara no he vomitat en cap lloc tan gratificant com l’espatlla del meu tiet Alejandro. ¡Armo uns merders d’escàndol! De vegades fins i tot em cago alhora. Quan sé que vindrà el meu tiet a veure’m, m’aguanto el vòmit durant hores per deixar-l’hi anar tot a ell. Hi ha ocasions en què encara no he recolzat el cap a la seva espatlla i en tinc tantes ganes que ja estic deixant anar el llast. El que més m’agrada és sentir com es queixa després.

ROSITA

---

Surfejar a Barcelona

“¿A qui volem enganyar? M’acabo d’adonar que Barcelona no és Califòrnia”

★

Fa anys que surfejo a Barcelona. És divertit. Consisteix a posar-se a l’aigua a l’hivern i seure a la planxa de surf durant unes quantes hores i després tornar a casa i posar a les xarxes socials: «He estat surfejant tota la tarda». I després ahir, de sobte, en un moment de lucidesa i epifania em vaig dir: «Un moment... però si això és Barcelona... ¿PERÒ QUÈ DIMONIS ESTEM FENT!!!???». I, de sobte, m’he adonat que això que anomenem ‘surfejar’ només consisteix a portar braçalets de boles de fusta i tenyir-se el cabell de ros.

ALEX 'KEVIN' GARCÍA

---

Fleca artesanal     

“Em van obligar a cultivar blat i a moldre la farina, i encara no tinc la baguet”

★

Notícies relacionades

Berga treu les tendències de moda al carrer demà

Un mirador privilegiat de Manresa amb història

(Traducció automàtica) Vaig tastar un pa de la tradició espanyola perquè al meu país el pa és sempre vestit de plàstic. I vaig anar a una artesania del pa. I vaig demanar dues baguets i em van dir «¿¡ON ÉS LA FARINA!??» i jo li vaig dir: «No tinc farina, vull pa» i em van dir que calia portar farina. Així que vaig anar al supermercat i els vaig portar farina. ¡Me la van tirar a la cara! Així que he estat cinc anys cultivant blat i molent-lo per fabricar farina pròpia. El pa de l’espera llarguíssima.

BRENDA WALSH