En aquest lloc, com en el sexe, la mida no importa

Si passejant per la Rambla, a la vorera oposada al mercat de la Boqueria, veus que una sensual Marilyn et fa l’ullet des d’un balcó, no ho dubtis i puja les escales que t’hi porten de dues en dues: estàs a punt d’endinsar-te en un lloc que estimularà tots els teus sentits. Allà ens cita el biòleg i sexòleg Jordi Gascón, que ha triat el Museu Eròtic de Barcelona com a element de la ciutat que preservaria al nostre museu imaginari. Un museu dins d’un altre museu. De cabre-hi, hi cabria, perquè gaire gran no és, encara que si en un lloc és pertinent recordar allò que la mida no importa, és aquí. I no només per la por que fa l’enorme penis que presideix una de les sales, sinó perquè mai a uns metres se’ls va treure tant partit: una col·lecció de fal·lus i consoladors de totes les cultures, vibradors dels 60 amb pinta d’assecador, 3.500 postals eròtiques de la primera guerra mundial, projecció de la col·lecció de pel·lícules porno d’Alfons XIII, una mostra d’olors excitants, gravats de Picasso i altres artistes... Tot això, i molt més, forma un museu privat amb 20 anys d’història que va camí de fer realitat la seva meta: rebre 100.000 visites a l’any. 
   

 ¿I per què Jordi ha triat­ aquest lloc? Perquè el sexe és bàsic en la seva vida. «Sempre m’havia  interessat, però conèixer Valery Tasso i la sexòloga Georgina Burgos va fer que em decidís a cursar un màster en el tema i entrar en contacte amb iniciatives com Sex Academy». Després va venir la crea­ció del blog Erotonomía, que recull la seva visió de l’erotisme, pròxima a la de la gastronomia. «Tu no vas a un restaurant a alimentar-te, sinó a viure una experiència. Doncs amb el sexe, igual». I a partir d’aquí, col·laboracions en mitjans i una agenda plena de tallers. L’últim, un de squirting (ejaculació femenina) a l’Aula de Sexe del Saló Eròtic del mes passat. La cua va ser monumental.