EL MUSEU IMAGINARI

La Biblioteca de Catalunya: mort entre els llibres

"Un espai ple de racons i misteri... Imagina-te'l buit: donaria molt de si". Les seves mans han regalimat sang en novel·les i antologies, però aquesta autora 'noir' no ens porta fins aquí amb ànim criminal, sinó per encomanar-nos la seva passió lectora

Anna Maria Villalonga té ànima d’escriptora fosca, però la seva cara està permanentment il·luminada per un somriure.

Anna Maria Villalonga té ànima d’escriptora fosca, però la seva cara està permanentment il·luminada per un somriure. / CHRISTIAN MORALES

"Amb mi parles amb una escriptora, una investigadora i una profe", diu Anna Maria Villalonga. I, és clar, així vola l'hora llarga que estem de xerrameca en una cafeteria pròxima al lloc que ha triat per al nostre museu imaginari: la Biblioteca de Catalunya.

"Durant anys, hi vaig anar cada dia", explica. Allà ha preparat classes (és professora de Literatura Catalana Contemporània a la UB), s'ha documentat (està fent una tesi doctoral sobre el teatre breu del segle XVIII) i s'ha impregnat de l'obra d'autors que l'apassionen, com Manuel de Pedrolo. El que no ha fet (encara) és ambientar-hi un relat negre. I això que aquesta combinació, negror i brevetat, és el seu còctel ideal per a les tardes de sofà i manta, i també per als moments en què la seva creativitat es converteix en mons de paper i tinta en els quals mai, mai, sobra una paraula.

"Borges deia que escriure bé és dir el màxim amb les mínimes paraules, i jo això ho tinc claríssim». Podeu veure si de veritat respecta aquest principi en les seves novel·les 'La dona de gris' i 'El somriure de Darwin', i en els seus relats publicats en les antologies 'Elles també maten' i 'Noves dames del crim' (tot, a Llibres del Delicte), en les quals exerceix, a més, d'antòloga, i en la recent 'Barcelona: viatge a la perifèria criminal' (Alrevés). També al blog 'A l'ombra del crim', que acaba de complir vuit anys.

Notícies relacionades

"La meva gran lluita és demostrar que aquí tenim excel·lents autors de gènere negre", reivindica. I no només negres: els seus alumnes reben, al final de cada curs, una llista d'autors catalans de tots els colors que no s'haurien de perdre. Tots ben vius. ¿Me'n pdries dir un parell d'absolutament imprescindibles? "Sense dubtar-ho: Mònica Batet i Damià Bardera". Per Villalonga, no conèixer-los sí que és un crim.