La Biblioteca de Catalunya: mort entre els llibres

"Amb mi parles amb una escriptora, una investigadora i una profe", diu Anna Maria Villalonga. I, és clar, així vola l'hora llarga que estem de xerrameca en una cafeteria pròxima al lloc que ha triat per al nostre museu imaginari: la Biblioteca de Catalunya.

"Durant anys, hi vaig anar cada dia", explica. Allà ha preparat classes (és professora de Literatura Catalana Contemporània a la UB), s'ha documentat (està fent una tesi doctoral sobre el teatre breu del segle XVIII) i s'ha impregnat de l'obra d'autors que l'apassionen, com Manuel de Pedrolo. El que no ha fet (encara) és ambientar-hi un relat negre. I això que aquesta combinació, negror i brevetat, és el seu còctel ideal per a les tardes de sofà i manta, i també per als moments en què la seva creativitat es converteix en mons de paper i tinta en els quals mai, mai, sobra una paraula.

Notícies relacionades

Kiko Amat: Cercles o el llibre de segona mà com a droga

El dia de Reis que es viu a peu de fira

"Borges deia que escriure bé és dir el màxim amb les mínimes paraules, i jo això ho tinc claríssim». Podeu veure si de veritat respecta aquest principi en les seves novel·les 'La dona de gris' i 'El somriure de Darwin', i en els seus relats publicats en les antologies 'Elles també maten' i 'Noves dames del crim' (tot, a Llibres del Delicte), en les quals exerceix, a més, d'antòloga, i en la recent 'Barcelona: viatge a la perifèria criminal' (Alrevés). També al blog 'A l'ombra del crim', que acaba de complir vuit anys.

"La meva gran lluita és demostrar que aquí tenim excel·lents autors de gènere negre", reivindica. I no només negres: els seus alumnes reben, al final de cada curs, una llista d'autors catalans de tots els colors que no s'haurien de perdre. Tots ben vius. ¿Me'n pdries dir un parell d'absolutament imprescindibles? "Sense dubtar-ho: Mònica Batet i Damià Bardera". Per Villalonga, no conèixer-los sí que és un crim.