Inicia sessió

Inicia sessió amb el teu compte d'El Periódico

He oblidat la contrasenya Política de privacitat

Si encara no ets usuari, Registrat

TORNADA A LA REALITAT

10 racons per desenganxar-se del mòbil

En la setmana del Mobile World Congress el proposem llocs sense wifi on agafar aire analògic

Juan Manuel Freire

El concepte del 'hygge' (el secret de la felicitat danesa) comença a estar demodé. Ara es porta el lagom, paraula sueca per parlar de «la mesura justa». Amb el Mobile World Congress a punt de començar, potser és moment per reflexionar si no estaria bé aplicar aquest concepte a la nostra relació amb la tecnologia: ¿qui controla a qui? 

Parlant sobre realitat augmentada, robots i telèfons mòbils ens hem oblidat de la realitat normal, la gent que necessita treballar i pares i avis a qui whatsappegem fugaçment en lloc de visitar. La llum que es reflecteix a les nostres cares, a totes hores, no és la groga del sol, sinó la blava de Face­book. Abans que l’oxigen, busquem el wifi. ¿Què passaria si visquéssim sense internet uns dies? El món no s’acabaria: el món es tornaria a revelar davant nosaltres. Alguns espais de Barcelona i voltants combaten la nostra addicció a la banda ampla amb una política de «no-wifi» digna d’aplaudiment; altres juguen amb ell oferint-lo durant el matí, però no a l’hora de dinar.    

Volem animar a experimentar amb una vida desconnectada. O, com a mínim, parcel·les de desconnexió. Aquí trobareu 10 llocs que animen a oblidar-se de notificacions per uns sacres minuts: aquí no hi ha wifi. 

— 1 —

Cafè i pastís i prou 

EL COLECTIVO

(Pintor Fortuny, 22)

El Colectivo (carrer del Pintor Fortuny, 22) van prescindir en principi del wifi perquè «no era prioritat», ens diu el seu propietari, Damià Bosch. Després, aquesta carència va ser conscient i voluntària i gairebé una declaració d’intencions. No tenir wifi evita la proliferació de Macs portàtils i telèfons hiperactius, i anima la gent a provar divertiments analògics com un llibre o un tebeo, o fins i tot a parlar amb la persona que tenen davant. «Molta gent demana la contrasenya –explica Bosch–. Alguns se’n van perquè realment necessiten wifi. Alguns turistes s’enerven. I a altres aconsegueixo convèncer-los de quedar-se amb la promesa del cafè de primera i els pastissos casolans». ¡Com si fossin pobres al·licients!


— 2 —

Xocolateria mítica

LA NENA

(Ramón y Cajal, 36)

«No tenim wifi, parleu entre vosaltres», diu una pissarra bastant visionària a La Nena, la xocolateria de Gràcia on si se sent un refilet és d’una merla com a mínim, però no de Twitter. A l’amic que es queixi per no poder navegar lliurement i sense perdre dades el pots fer callar fàcilment amb els seus pastissos, quiches, creps, pastissos, melindros o magdalenes, fins i tot amb les seves sopes. A la sala per a nens no es veu ni una tauleta amb Youtube Kids.


— 3 —

Festa old skool

'WIFI IS OVER'

Artte (Muntaner, 83 C)

El primer dijous de cada mes se celebra 'Wifi is over', una festa sense wifi, sense alcohol i sense música digital. JULIO CARBÓ

¿Us imagineu una festa en què, quan més bé s’ho està passant un, no cal que es pari per posar per a un selfie? ¿O on està mal vist fer check-in? ¿O on no s’ha de dir, ni una sola vegada, la frase «amig@ ics, t’estic parlant, deixa el mòbil una estona»? ¡Miracle! Aquesta festa existeix, encara que de moment només el primer dijous de cada mes: es diu ­'Wifi is over', se celebra a Artte (Muntaner, 83 C) i no té wifi, ni alcohol, ni música digital (només vinil). És una aposta tan antiga com radical; un espai on només pots connectar amb tu mateix o amb els teus amics o amb qui sorgeixi. Anys després, quan aquests moments tornin a la teva memòria (com dèiem, no hi ha alcohol), tindran la llum de la realitat, no la brillantor freda de la pantalla del mòbil.


— 4—

L'opció del turisme rural

ELS TERRATS

(Susqueda)

Els Terrats és una masia del segle XVII que està situada a prop del pantà de Susqueda i sobre el riu Ter, a només 80 minuts de Barcelona. Només té sis habitacions, totes amb la seva xemeneia. Durant l’estiu es pot disfrutar de la piscina natural. I en totes les esta­cions, de la taula de billar. Els inquilins poden passejar pel riu o provar de pescar unes truites aquí mateix. I el teu gos potser està content d’ajudar-te (a la masia s’accepten les mascotes). Això sí, aquí no demanis ni televisió ni internet, perquè no n’hi ha. ¿I a qui se li acudiria demanar una cosa així? Segons sembla, a molta gent: a França, més de la meitat dels allotjaments rurals ja han afegit aquest servei. Per aquesta zona, per sort, anem més endarrerits en aquest sentit.


— 5 —

L'infern pot esperar

SATAN'S COFFEE CORNER

(Arc de Sant Ramon del Call, 11)

El cafè del Satan’s (Coffee Corner) s’havia fet famós en dos locals del Raval, Grey Street i, després, Bicious. En el primer agafaves la teva gloriosa beguda calenta i, tant si volies com si no, te l’emportaves. El juny del 2015, però, Marcos Bartolomé va obrir una cafeteria en tota regla al barri Gòtic on pots seure a disfrutar del trago. Tres avisos a l’entrada: «No hi ha wifi, no hi ha descafeïnat, no es permeten carretons»; tampoc busquis sucre blanc, conforma’t amb el moreno. A canvi tens cafè boníssim (torrat pels experts de Right Side), una mica de menjar, fil musical jazz a volum ajustat, un equip que atén amb amabilitat… Tot un oasi de bon gust enmig d’una Barcelona envaïda per les franquícies (no necessàriament econòmiques) i en què encara falten llocs amb bon cafè.


— 6—

Un espai de relax

GALERIA COSMO

(Enric Granados, 3)

A Cosmo, un mes després de prescindir del wifi els van pijar un 20-30% les vendes.

Segons ens explica el propietari de la galeria/cafeteria Cosmo, un danès que es diu Thomas Nørby, hi va haver un temps en què l’únic soroll del local era el clic-i-di-clac dels teclats. «Hi havia grups que volien venir a passar-s’ho bé, però veien un ambient estrany, com de biblioteca, i se n’anaven», ens explica. Un mes després de treure el wifi les vendes havien pujat un 20%-30%. En lloc del clic-i-di-clac se sentien rialles sonores, converses àgils, moments divertits. «Molta gent encara pregunta cada dia pel wifi –diu Thomas– i hem pensat a fer samarretes per als treballadors amb el logo No tenim wifi». Per ara ja ho han posat a la carta.  «Alguns ens han castigat a les xarxes per no tenir wifi, però la veritat és que no pensem canviar una altra vegada».


— 7 —

Amagatall budista

MONESTIR DEL GARRAF

(Parc Natural del Garraf, Av. Plana Novella, s/n)

¿Qui no ha anat en metro i, després de sentir 80 xiulets de WhatsApp, ha pensat: «Un d’aquests dies me’n vaig a un monestir»? Fer-ho no és tan difícil. Al monestir budista del Garraf estaran encantats de rebre’t i ensenyar-te, de passada, a adquirir calma mental. El retir 'Aprèn a meditar' és una oferta interessant que es compon de coneixement teòric (basat en la concentració, 'shiné', i el coneixement, 'Ihaktong') i de meditacions pràctiques; el 4 i el 5 de març es pot realitzar. Aquí no hi ha wifi, només el poden fer servir els membres de l’organització. I encara que tampoc prohibeixen usar el 4G, ¿quin sentit té plantar-se en un monestir budista per dedicar-se a 'scrollejar' pel Facebook d’antics companys de guarderia com si no hi hagués ­demà? 


— 8 —

El pulmó de Barcelona

COLLSEROLA

Escapar-se de la discutida radiació del wifi i respirar aire pur és possible: aquí al costat tenim un dels parcs metropolitans més grans del món, el de Collserola. A les seves 8.000 hectàrees d’espai natural protegit hi ha meravelles per omplir diversos comptes d’Instagram. Però millor no caure en la temptació de posar filtres a espais d’un verd perfecte i, sense cap més pretext, deixar-se portar per l’experiència. Visitar castells com Castellciuró o el del Papiol, o observar els seus arbres singulars, o si busques un extra de dinamisme, agafar la bicicleta i fer una ruta de 35 quilòmetres per camins i senderes. Tornaràs a casa amb més bones sensacions que les que deixa, per descomptat, tota una tarda d’exploració minuciosa i obsessiva d’àlbums de fotos aliens.


— 9 —

Silenci

MONESTIR DE POBLET

(Plaça Corona d'Aragó, 11)

A més de no tenir wifi, al monestir de Poblet no es permet tenir el mòbil encès.XAVIER JUBIERRE

Segona opció de monestir: el de Poblet, cenobi de l’ordre cistercenca fundat el 1150, es diu aviat. És el monestir medieval en funcionament més gran d’Europa. Durant el recorregut de la visita, segons ens han informat, no solament no hi ha wifi, sinó que no es permet engegar el telèfon mòbil: la típica foto l’hauràs de fer tu mentalment i guardar-la al disc dur del teu cap. El monestir incorpora dos museus, el de la Restauració i el del Palau del Rei Martí, que ajuden a entendre el que ha sigut aquest lloc al llarg de les èpoques; inclou peces de gran valor històric i artístic. A vegades, la millor manera de mirar cap al futur és aturar-se un moment a mirar cap enrere. (I no, no em refereixo a revisar antics xats de Gmail).


— 10—

Recordem

LA FILMOTECA

(Plaça de Salvador Seguí, 1-9)

Aquesta institució cultural ja fa cinc anys que té una activitat incansable, incloent-hi sessions a l’agost, a la seva seu més recent al barri del Raval. Qui firma això ha viscut aquí (en particular, davant la gran pantalla de la sala Chomón) algunes de les millors experiències de la seva vida cinèfila recent: calfreds només de recordar la qualitat de la projecció d’'Esmorzar amb diamants', per citar només un exemple entre mil. A aquest gaudi màxim hi ha ajudat que just baixar les sales s’esfumés la cobertura del meu telèfon mòbil. Cap angoixa, al contrari. Com si m’haguessin tret una enclusa de les espatlles. És la mateixa sensació de llibertat que quan s’enlaira l’avió i estàs per fi a l’aire: aquí ningú et pot molestar, només queda disfrutar del viatge. —


L'última

Torna el Nokia 'totxo' 

Els extrems potser no són bons. Una cosa és passar de wifi i una altra viure a sota d’una roca. ¿I si poguessis estar localitzable sense necessitat de revisar notificacions? Això és el que proposa la companyia finesa HMD Global al ressuscitar el Nokia 3310, un icònic mòbil conegut per la seva duresa de totxo i la seva poc smart selecció de possibilitats: el més sofisticat, el joc de la serp. Torna al teu present a través del passat.